(Catalunya, segle XIV – després 1373)
Fill de Guillem de Cervelló el Bord de Cervelló.
Fou tutor de Guillem Ramon (I) de Cervelló, comprà al rei el mer i mixt imperi del seu castell (1357) i pledejà amb la vídua de Guillem Ramon (I) pel seu feu de Santa Perpètua (1373), que fou embargat pel rei.
El seu fill fou Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà (Catalunya, segle XIV – 1408) Majordom i procurador general de la reina vídua Violant de Bar. Fou el pare de Lluís i de Violant de Cervelló i de Palol.
(Catalunya, segle XII – Mallorca, 1229)
Senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Santa Perpètua de Gaià, Montclar, Selmella i Pontils. Fill segon de Guerau Alemany (V) i de Berenguera de Querol.
Assistí a la reconciliació de Jaume I el Conqueridor amb el comte d’Urgell (1217). Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany.
Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí.
Eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.
Dalmau de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401) Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).
Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XV – 1441) Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.
Hug Alemany de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XIV – després 1392) Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).
Eren fills de Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà.
Lluís de Cervelló i de Palol (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1405) Junt amb el seu pare obtingueren del rei el trasllat de Santa Perpètua de la jurisdicció de la vegueria de Vilafranca a la de Montblanc, d’on era el castell de Vallespinosa (1378). Fou procurador de la reina Violant de Bar i ambaixador reial a Nàpols. Mori abans que el seu pare. La senyoria de Vallespinosa passà a la seva germana Violant.
Violant de Cervelló i de Palol (Catalunya, segle XIV – segle XV) A la mort del seu germà rebé la senyoria de Vallespinosa i la donà a Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt, governador de Catalunya, però passà més tard als seus descendents, els Armengol.
Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – segle XVI) Fill de Berenguer Arnau (III) i de Joana de Castre-Pinós. Heretà les baronies de Castre i de Peralta, i foren també coneguts des d’aleshores, ell i els seus descendents, hereus d’aquestes baronies, amb el cognom de Castre o de Castre-Pinós. Foren fills seus, Joan, que formà la línia de València, Felip i Berenguer Arnau (V).
Felip de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – abans 1523) Fill de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló, junt amb el qual, el 1480, vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut. Mort sense fills, el patrimoni passà a la seva germana Guialmar i a llurs descendents.
Guialmar de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – vers 1528) Filla de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló i germana de Felip, el qual morí sense fills, i ella i els seus descendents heretaren el patrimoni. Fou muller de Joan de Barberà. Un segle més tard el patrimoni passà per línia femenina, als Saiol, que foren barons de Querol fins un temps ben recent.
Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, després 1495) Fill segon d’Arnau Guillem (I). Establert a Sardenya, d’ell davallà la branca sarda de Samatzal, comtes de Sèdilo. Amb Joan i Felip de Cervelló destacà sobretot a la campanya de 1521. El seu fill i hereu fou Berenguer Arnau (III), germà de Guillem de Cervelló i de Ferrera (Catalunya ?, segle XVI – Itàlia ?, 1548) Baró de Samatzal. Inicià la subbranca dels comtes i marquesos de Sèdilo, feu que li aportà la seva muller Marquesa Torressani.
(Catalunya, segle XIII – abans 1300)
Fill de Guillem (II) de Cervelló i capità de Pere II de Catalunya. Fou el fundador de la línia primogènita de Querol i Montagut.
El succeí el seu fill Guerau Alemany de Cervelló i d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – abans 1315) Avi de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Es casà amb Sibil·la de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc IV. Prengué part a la guerra civil de l’Urgell (1274-80). Sembla aquest el Cervelló que lluità amb Jaume II el Just a Sicília el 1299.
Alemany de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI) Fill d’Hug de Cervelló i germà de Bonfill, a qui succeí, Geribert i Humbert de Cervelló. Fou pare de Guerau Alemany (I) de Cervelló.
Arnau Guillem (I) de Cervelló (Catalunya, segle XV – 1478) Fill de Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt. Fou governador d’Eivissa (1461) i partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72). El seu segon fill fou Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós.
Bernat de Cervelló (Catalunya, segle XII) Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Guillem i de Guerau Alemany (IV). Fou el cap de la línia dels senyors de Selmella (que sembla que s’extingí al segle XIII).
Bernat Guillem de Cervelló (Catalunya, segle XII – País Valencià, segle XIII) (o Guillem) Germà de Guerau (VI). Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya el recompensà amb donacions a les terres conquerides. Així es produí la primera vinculació valenciana d’una branca dels Cervelló. Ha estat considerat, tradicionalment, pare de la que fou més tard beata Maria de Cervelló.
Elionor de Cervelló (Catalunya, segle XV) Muller del noble aragonès Artal de Luna. En restà vídua el 1419. Serví la reina Violant de Bar, la vídua de Joan I de Catalunya. Quan la reina morí (1431), en fou marmessora. Amb aquest caràcter intervingué a la venda de les viles de Borja i Magallón.
Guerau Alemany de Cervelló (Catalunya, segle XIII) Noble. Durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I el Conqueridor, combaté al bàndol de Nunyo Sanç I de Rosselló contra els Montcada i alguns parents seus, d’una banda, i contra els partidaris de l’infant Ferran, de l’altra. Es sotmeté als convenis de pau que acabaren amb les qüestions esmentades. A la fase final d’aquests tractes destacà com un dels gestors més eficaços.
Guillem Arnau de Cervelló (Catalunya, segle XV) Baró de la Llacuna, possessió de la branca principal del seu llinatge. Posà els seus dominis a disposició del rei Joan II el Sense Fe, el 1462. Facilità així el pas de les forces reials cap a Tarragona, a la fase inicial de la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Era casat amb Elieta de Castro i Pinós. Un dels seus fills fou Jeroni Urbà de Cervelló, que s’establí a Sardenya.
Guillema de Cervelló (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Dama. Fou la segona muller del vescomte Dalmau III de Rocabertí.
Mònic de Cervelló (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347) Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Germà de Guerau i cosí d’Hug. Serví amb ells a Sardenya, on el seu pare era lloctinent reial. Morí també com ells a l’acció desastrosa dels Aidu di Turdu.
Pere Alemany de Cervelló (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, amb les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona, ajudats per les del comte Ermengol VI d’Urgell. Sembla que afavorí amb alguna donació el nou monestir de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus.
Pere de Cervelló (Sardenya, Itàlia, segle XVIII – 1826) Baró de Samatzal. Darrer membre de la branca sarda de Samatzal.
Pere Guillem de Cervelló (Catalunya, segle XIII) Noble. Seria un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè el 1218, quan l’orde fou fundada per sant Pere Nolasc, sota el patronatge del rei Jaume I.
Ramon Alemany de Cervelló (Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, 1323) Noble. Amb altres quatre membres del seu llinatge anà a l’expedició a Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el 1323. Morí durant la campanya, al setge d’Esglésies.
Saura de Cervelló (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Dama. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Navata. El seu marit anà a la campanya de Sardenya de 1323 i hi morí.
Ramon de Cervelló (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347) Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Guerau.
Ramon de Cervelló (Catalunya, segle XIV) Frare hospitaler. Fou comanador d’Ascó. El 1327 assistí al vassallatge prestat per Jaume III de Mallorca, a Barcelona.
Ramon de Cervelló (Catalunya, segle XV) Noble. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1436. Fou un dels tractadors de les Corts de Fraga de 1460.
Hug de Cervelló (Catalunya, segle X – 1025/27) Fill d’Assulf de Cervelló. Fou l’iniciador de la línia troncal de Cervelló i el primer a portar aquest cognom. Continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva d’Ènnec Bonfill, senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa i vicari de Miralles, besnebot del comte Guifré I de Barcelona. Hug repartí (1018) les possessions entre els seus quatre fills: Bonfill de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI), Alemany de Cervelló, Geribert de Cervelló (Catalunya, segle XI) i Humbert de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI).
Hug de Cervelló (Catalunya, segle XIII) Noble. Germà de Guillem (II) de Cervelló. Col·laborà amb aquest en una intensa intervenció a la guerra civil d’Urgell, finada el 1260, on s’oposà a Jaume I de Catalunya.
Hug de Cervelló (Catalunya, segle XIV) Noble. Es féu notar per la seva afecció a l’esperit cavalleresc tan estès a la seva època. A la darreria de juny de 1392 celebrà un combat singular amb Jaume Roger de Pallars, a Tortosa. El jutge de l’encontre fou el rei Joan I el Caçador.
(Catalunya, segle XIV – 1387)
Fill petit de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres, i germà de Guerau, Ramon, Berenguer Arnau (I) i Guillem. Heretà el patrimoni familiar.
Serví en la guerra de Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Fou capità destacat al front de Terol.
Fou el pare de Guerau (VIII), de Berenguer Arnau (II) i de Pere de Cervelló i de Queralt.
Dades dels Països Catalans 