Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Cervelló, Beatriu de -vàries-

Deixa un comentari

Beatriu de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Dama. Es casà amb Dalmau de Rocabertí i d’Erill, baró de Cabrenys. Aquest morí el 1479. En tingué el fill Guerau de Rocabertí, hereu de la baronia de Cabrenys.

Beatriu Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla de Pere Alemany de Cervelló. Es casà amb Roger de Montcada i de Lloria, fill de l’almirall Pere de Montcada. Del matrimoni només restà una filla, Elionor de Montcada, que es maridà amb Joan Bernat de Cruïlles i establí la vinculació a aquesta família d’una part considerable de les possessions montcadines, la més important de les quals era la vila de Llagostera.

Cervelló, Assulf de

2 Respostes

(Catalunya, segle X)

Magnat. Fou senyor de la torre de Selmella, sobre el Gaià.

Reeixí a poblar aquesta zona fronterera, des dels anys 980-985, en col·laboració amb el seu fill Amat, tot i les dificultats que creava el veïnatge immediat dels sarraïns.

Fou el pare d’Amat de Cervelló  (Catalunya, segle X – segle XI)  Magnat. Ajudà el seu pare a poblar el terme de Selmella, a la marca del Gaià. Hi bastí el castell dit d’Atoner, que no ha estat localitzat modernament. Hi fou assetjat pels sarraïns, que acabaren per emparar-se de la fortalesa. Caigué presoner i fou decapitat.

Centelles i Gruny, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – 1319)

Fill il·legítim de Bernat (III) de Centelles. Castlà de Sitges, que fou legitimat pel rei Jaume I de Catalunya el 1263.

Es casà amb Saurina de Terrassa, posseïdora de les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís, i se’n separà després.

Llur filla i hereva fou Blanca de Centelles i de Terrassa (Catalunya, segle XIV – 1348)  No tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem Galceran de Cabrenç i amb Guillem de Calders. Fundà la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís al seu casal de Terrassa (1344), traslladada posteriorment a Montalegre.

Centelles i de Montcada -varis-

4 Respostes

Gilabert (V) de Centelles i de Montcada  (Catalunya, segle XIII – Càller, Sardenya, 1324)  Fill i hereu de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada i germà d’Eimeric (I). Morí al setge de Càller.

Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada  (País Valencià, segle XIV – 1368)  Senyor de Nules. Fill d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada, i germà de Ramon (I), que morí sense successió, i del qual heretà, doncs, la baronia de Centelles, que destinà des del 1362 al seu fill segon Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, mentre que el primogènit, Pere, continuava la línia de Nules, esdevinguda primogènita.

Ramon (I) de Centelles i de Montcada  (Catalunya, segle XIV – després 1361)  Fill i hereu d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada. En morir sense successió, heretà la baronia de Centelles el seu germà Gilabert (VI).

Centelles i de Bellpuig -germans-

4 Respostes

Eren fills de Gilabert (IV) de Centelles i d’Elisenda de Bellpuig.

Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig  (Catalunya, segle XIII – 1320/21)  Participà en la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc i en l’expedició contra Almeria el 1290. Es casà amb Biarnèsia de Montcada, senyora de Sentmenat, filla il·legítima del vescomte de Bearn. El succeïren llurs fills Gilabert (V) i Eimeric (I) de Centelles i de Montcada.

Gilabert de Centelles i de Bellpuig  (Catalunya ?, segle XIII – País Valencià, 1319/20)  Conseller dels reis Jaume II de Catalunya i Robert de Nàpols. Es distingí en la guerra de Jaume II el Just contra Frederic II de Sicília. Des del 1305, almenys, residí a la cort de Nàpols, i des d’allí dugué a terme nombroses ambaixades prop dels comuns toscans, per encàrrec de Jaume II, a fi de preparar la conquesta de Sardenya.

Centelles -varis/es bio-

7 Respostes

Benet de Centelles  (Catalunya ?, segle XV)  Noble. El 1424 sostingué torneig amb Ramon de Mur, a la plaça del Born de Barcelona. Els contendents dinaren aquell dia amb el rei Alfons IV el Magnànim.

Berenguer de Centelles  (Catalunya, segle XII – abans 1204)  Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Gilabert (III) de Centelles. El 1192 figurava en el seguici reial d’Alfons I el Cast.

Bernat Gilabert de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Noble. Es casà amb Joana de Cardona, filla del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou partidari del rei Joan II durant la guerra civil entre aquest i la Generalitat catalana.

Elvira de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Era muller del noble Nicolau de Pròixida i Carròs. Fills seus fores Olf, Tomàs i Gilabert de Pròixida i de Centelles.

Jaume de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1392 participà a la gran expedició que havia de reduir Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove, al qual serví i l’acompanyà a Sardenya el 1408, arran de l’expedició militar contra els rebels d’aquesta illa.

Jofre de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1343, annexionada Mallorca per Pere III el Cerimoniós, enfront de Jaume III de Mallorca, fou enviat a Eivissa amb alguna força per tal de rebre, en nom del rei, la submissió d’aquesta illa. Cobrí aquest objectiu sense cap incident.

Jordi de Centelles (País Valencià, segle XV)  Poeta. Fill il·legítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València. De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit (1470 i 1477). Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 (com a jutge) i el 1486 amb poesies en català i castellà.

Lluís (I) de Centelles  (Catalunya, segle XV – 1529/38)  Fill i hereu de Guillem Ramon (II) de Centelles. Es casà amb Toda Carròs el 1497. El seu fill i successor fou Guillem Ramon Carròs de Centelles.

Violant de Centelles  (Catalunya, segle XV – Barcelona, 1477)  Religiosa clarissa. Fou abadessa del monestir de Pedralbes, on morí després de trenta anys d’exercir-hi el seu càrrec. Successora de Margarida de Montcada, el seu nomenament acabà amb una llarga tradició d’abadesses pertanyents al llinatge montcadí, el mateix de la fundadora de l’establiment, la reina Elisenda.

Centelles, Gilabert de -varis-

5 Respostes

Gilabert (II) de Centelles  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Fill de Guadall (III). És el primer que prengué el cognom de Centelles. Donà terres de Sant Martí de Centelles al monestir de l’Estany (1117), on tingueren les tombes els seus familiars. El 1145 és citat com a senyor del castell de Sant Esteve, a Centelles, bé que aquesta possessió no fou completa fins més tard. El succeí el seu fill Bernat (I) de Centelles.

Gilabert (III) de Centelles  (Catalunya, segle XII – després 1204)  Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Berenguer. Fou veguer reial a la comarca de Centelles el 1198 i morí lluitant contra el comte d’Empúries. Fou el pare de Bernat II i de Pere, dominicà i bisbe de Barcelona.

Gilabert (IV) de Centelles  (Catalunya, segle XIII – 1294/96)  Fill i hereu de Bernat (III) de Centelles. Es casà el 1267 amb Elisenda de Bellpuig, la qual aportà la casa de Bellpuig, els castells de Sameda i del Brull, Aguilar, la casa de Güell, els castells de Castelladrau, de Castellnou, drets a Tona, etc. Llurs fills foren Bernat (IV) i Gilabert de Centelles i de Bellpuig.

Centelles, Caterina de -vàries-

5 Respostes

Caterina de Centelles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Muller de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós. El seu marit heretà la senyoria de Bellpuig devers el 1402. Fills seus foren Hug, Elionor i Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles.

Caterina de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Dama. Germana de Francesc Gilabert de Centelles. Es casà amb Salvador d’Arbòrea, noble sard. Els béns del seu marit foren afectats per la confiscació disposada per Joan II de Catalunya, el 1478, sobre la totalitat de les possessions de Lleonard Alagó i d’Arbòrea i dels hereus per rebel·lió contra la Corona. El seu germà sortí en defensa dels interessos de Caterina.

Centelles, Bernat de -varis-

4 Respostes

Bernat de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzat aleshores a Catalunya, per bé que encara trigaria nou anys a establir-s’hi. El 1152 té alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Bernat (I) de Centelles  (Catalunya, segle XII – després 1185)  Fill de Gilabert (II) i pare de Ramon, Berenguer i Gilabert (III) de Centelles. Conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1152).

Bernat (II) de Centelles  (Catalunya, segle XII – vers 1238)  Fill i successor de Gilabert (III) de Centelles i germà del bisbe Pere de Centelles. Amb el seu pare, sembla que acompanyà el rei Pere I de Catalunya en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Bernat (III) de Centelles.

Bernat (III) de Centelles  (Catalunya, segle XIII – vers 1277)  Fill de Bernat (II) de Centelles. Infeudà el castell de Sant Esteve, del qual tenia ja ple domini, a Pere de Santa Eugènia (1242) i figurà en el seguici de Jaume I el Conqueridor. El seu fill i hereu fou Gilabert (IV) de Centelles, i també tingué un fill il·legítim, Bernat de Centelles i Gruny.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XIV – Illes Balears ?, segle XV)  Eclesiàstic. Pertanyent al llinatge noble valencià del seu cognom. Era nebot de Ramon de Perellós, vescomte de Rueda i de Perellós. L’acompanyà al seu curiós itinerari fins a l’anomenat Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, el 1397. Era sagristà de la seu de Mallorca.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XV)  Noble. Va ésser un dels dirigents del partit de la noblesa, el qual propugnava la candidatura de l’infant castellà Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí I l’Humà. Participà en la batalla de Morvedre (1412), on vencé els partidaris del comte d’Urgell. El 1413 va combatre la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran I. Posteriorment serví Alfons IV el Magnànim i es distingí en la campanya de Nàpols. Pel 1433 exercia el càrrec de lloctinent reial a Sardenya.

Cendrós, Llorenç

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Professor de llatinitat a la universitat de Barcelona.

Prevere, fou autor d’una Gramàtica catalana breu i clara, explicada amb molts exemples (1676), per a facilitar el coneixement del llatí.