Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Desplà, Francesc -varis-

4 Respostes

Francesc Desplà  (Catalunya, segle XV)  Fill de Ramon i d’Elisabet, i germà de Ramon (nat 1412) i de Pere. Podia ésser l’homònim que ocupà cinc cops la conselleria de Barcelona entre el 1424 i el 1451. Fou el capità de l’armada barcelonina durant l’atac d’Alfons IV de Catalunya contra Marsella (1431).

Francesc Desplà  (Catalunya, segle XV – després 1488)  Senyor de Vinçà (Conflent) i de la casa d’Alella. Fou ambaixador de Barcelona a Nàpols (1444). Es casà amb Elionor d’Oms i foren pares de Lluís i de Guerau Desplà i d’Oms.

Despí, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Funcionari reial. Fou secretari del rei Jaume II el Just.

El 1304 anà al Marroc investit de missions diplomàtiques i també per conduir-hi un grup de cavallers que s’incorporava a la milícia catalana que es formava en aquell país a les ordres de Bernat Seguí.

Despalau -varis bio-

1 Resposta

Dalmau Despalau  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume II d’Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I d’Antequera (1413). Fou inclòs al procés contra el comte urgellenc.

Frederic Despalau  (Catalunya, segle XVII)  Cavaller. És autor d’una curiosa descripció de les festes celebrades a la Llotja de Barcelona a l’ocasió de les corts convocades per Felip III de Catalunya.

Jaume Despalau  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Marí. El 1307, amb Dalmau Serran, manà les quatre galeres amb que Ferran de Mallorca anà a incorporar-se a la Companyia d’Orient, i amb les quals emprengué dins el mateix any, acompanyat per Ramon Muntaner, l’accidentadíssima tornada.

Desmàs, Berenguer

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Jurista. Estigué al servei d’Alfons II el Franc.

El 1290 el monarca el designà marmessor dels béns de Bernat Escrivà, personatge que cal identificar, probablement, amb el gran cronista Bernat Desclot.

Desllor -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Desllor  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Pertanyia al seguici de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, quan aquest era procurador o lloctinent al Principat del rei Jaume I el Conqueridor. Possiblement és ell el que figura a les llistes d’afavorits pel rei Jaume amb donacions a València, a causa de la col·laboració prestada a la conquesta.

Guillem Desllor  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I de Catalunya. Aquest el recompensà amb donacions a Morvedre.

Guillem Desllor  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Sota el regnat de Jaume II el Just tingué un paper destacat entre els personatges als quals eren encomanats els fills del monarca. El 1315, impacient Jaume II per no tenir noves recents del viatge de Maria de Lausignan, amb la qual havia de casar-se, féu embarcar en una galera Guillem i el seu germà Simó, per tal que sortissin a l’encontre dels vaixells en què venia Maria.

Ramon Desllor  (Montblanc, Conca de Barberà, segle XIII – Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Obtingué donacions de recompensa a Albaida, Rugat i Carbonera.

Deslledó, Pere

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Féu serveis diplomàtics per compte del rei Jaume II de Catalunya.

El 1308, en unió d’Artau Desllor, havia de dur una ambaixada al Marroc, que en acabat fou suspesa.

Desfar -varis bio-

Deixa un comentari

Guillem Desfar  (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1341)  Cavaller. Es posà al servei del rei de Sicília i combaté contra els angevins, dels quals caigué presoner a la batalla naval de Lípari (1339). Fou dut a Nàpols, on fou escapçat dos anys després, per un cop de geni del rei Robert I, que volgué venjar en ell la multitud de morts que costaven als angevins els atacs a Sicília.

Hug Desfar  (Catalunya, segle XIII – Portopí, Palma de Mallorca, 13 setembre 1229)  Cavaller. Essent encara molt jove, el 1229, participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Trobà la mort a la batalla de Portopí.

Jaspert Desfar  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. El 1439, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, era segon cap del castell Nou de Nàpols, estretament assetjat per Reiner d’Anjou. Amb autorització del rei Alfons, la fortalesa acabà capitulant, amb dret de pas franc a la guarnició, després d’una gran resistència.

Joan Desfar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1393 anà a Sicília, amb l’expedició de reforç que hi dugué pel seu compte Bernat IV de Cabrera.

Desclapers, Gabriel

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Lul·lista. Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l’escola lul·liana de Barcelona.

El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lul·lista Joan Llobet.

Descatllar -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau Descatllar  (Rosselló, segle XIV)  Framenor. Germà de Ponç. El 1344, sumant-se a l’actitud del seu germà, predicà al convent perpinyanès del seu orde a favor de la incorporació del Rosselló que acabava de realitzar Pere III el Cerimoniós a expenses de Jaume III de Mallorca.

Macià Descatllar  (Ripoll ?, Ripollès, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Frare caputxí. Era anomenat fra Jeroni de Ripoll dins de l’orde. Gaudí d’una veritable veneració popular a causa de les seves virtuts.

Ponç Descatllar  (Catalunya ?, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Procurà la fortificació del castell de Llívia. Per aquesta possessió tingué algunes rivalitats amb la vila de Puigcerdà.

Desbac -varis bio-

1 Resposta

Hug Desbac  (Catalunya, segle XIV – la Seu d’Urgell, 1361)  Prelat i frare benedictí. El 1326 fou nomenat abat de Ripoll. Deixà l’abadiat en ésser elegit bisbe d’Urgell (1351), on fou successor de l’italià Nicolau Capoci. Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau de Patau.

Joan Desbac  (Illes Balears, segle XV – 1522)  Cavaller i escriptor. Autor de Curiosos records de coses d’Espanya. Fou mort pels agermanats a les revoltes de 1522.

Pere Desbac  (Catalunya, segle XV)  Castlà de Rocabruna. Lluità a favor de Joan II de Catalunya durant la guerra civil catalana. El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge. Pel seu matrimoni amb Margarida d’Avellaneda esdevingué senyor d’Orriols i del Vilar de Terradelles.