Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Cervelló, Ramon Alemany de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Noble. El 1282 anà amb l’expedició de Pere II el Gran a Barbària i a Sicília, i l’any següent tingué a Messina una entrevista amb el rei. Després de la batalla naval de Nàpols (5 juliol 1284), a la qual caigué presoner el príncep de Salern, Carles el Coix, fou un dels tres nobles designats per a custodiar el captiu i dur-lo a Catalunya. Fou nomenat mestre justicier de Sicília (1294).

El 1296 fou conseller reial durant la campanya de Múrcia, i un dels garantidors de la treva acordada amb els castellans. El mateix any portà els tractes fets amb Roger de Lloria perquè abandonés el servei de Frederic III de Sicília i passés al de Jaume II el Just. També convingué el matrimoni de Beatriu, una de les filles de l’almirall Roger, amb el noble Jaume (II) de Xèrica.

Cervelló, Hug de

13 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)

Noble. Casat amb Elionor de Cardona, filla de l’almirall pontifici Ramon.

El 1330 era un dels principals nobles convocats per Alfons III el Benigne de cara a la croada contra Granada i que finalment fou suspesa. El 1341 anà per un temps a Sardenya amb el lloctinent Guillem (IV) de Cervelló, oncle seu.

El 1347, regnant Pere III el Cerimoniós, tornà a Sardenya dirigint les tropes de reforç embarcades el 23 de juliol. Dins el mateix any, Hug morí a la derrota dels Aidu di Turdu, juntament amb dos cosins seus, Guerau i Mònic, i el seu oncle Guillem.

Fou pare de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona.

Cervelló, Hug de

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – Tarragona, 17 abril 1171)

Arquebisbe de Tarragona (1164-71). Fill de Guerau Alemany (IV) de Cervelló.

Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona. A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd. Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV de Barcelona en el viatge a Torí. Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo (1162) fou dels dipositaris del seu testament sacramental. Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l’assemblea de Catalunya-Aragó. Col·laborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país.

A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers de població. Agreujat el conflicte (1168), Alfons I el Cast donà sentència, més aviat contrària a Hug.

Disgustat per la decisió, inspirà la idea de l’assassinat, que potser ell mateix preparà, de Guillem de Tarragona, mort a Tortosa el 1168. Atribuït el crim a l’arquebisbe, el germà de l’assassinat, Berenguer de Tarragona, el volgué venjar. El 1171 Hug de Cervelló fou ferit greument i morí.

Cervelló, Guillem de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1325/26)

(el Bord de Cervelló)  Fill il·legítim de Guerau (VII) de Cervelló. Inicià la línia il·legítima de Santa Perpètua i Vallespinosa.

Tingué la senyoria de Santa Perpètua per herència paterna, amb condició, però, de tenir-la en feu pel seu cosí germà Guillem (III), i la de Vallespinosa pel seu matrimoni amb la pubilla Brunissenda de Vilafranca.

Fou fill seu Arnau de Cervelló i de Vilafranca.

Cervelló, Guillem (III) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)

Fill d’Hug de Cervelló i de Gueraua de Cruïlles i cosí germà de Guillem de Cervelló.

Fou el fundador de la línia secundària de la Llacuna, Vilademàger i Pontils, hereu de la línia troncal.

Fou veguer de Cervera i de Tàrrega (1302), acompanyà el rei a la cort pontifícia (1305), fou senyor alodial de Rocamora, Selmella, entre altres llocs, i tingué en feu Vilademàger i la potestat de Pontils i de Montclar, que li havia cedit Guerau (VII) de Cervelló el 1309.

Anà a la conquesta de Sardenya, on trobà la mort. Deixà per hereu el fill, Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres.

Cervelló, Guerau Alemany (V) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1193)

Fill de Guerau Alemany (IV) i germà d’Hug.

Senyor de Cervelló, Montfalcó, la Tallada, Camarasa, Cubells, Cervera, Alòs, Marcovau, Ferran, Montagut, Veciana, Selmella, la Granada, Gelida, Vilademàger, Tudela, Artesa, Montclar, Querol, Pontils, Pinyana, Taradell, Santa Perpètua, Miralles, Roqueta, Aguiló, Copons, Vallespinosa i la Llacuna.

Fou un altre benefactor de Santes Creus i també de Sant Cugat del Vallès, on volgué ésser sebollit.

Dividí els seus dominis entre els fills Guillem (I), Ramon Alemany, i el seu nebot (o nét?) Guerau d’Aguiló.

Cervelló, Guerau Alemany (IV) de

9 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1167)

Fill de Guerau Alemany (III) i germà de Guillem i Bernat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

En 1145 li jurava fidelitat pels castells de Montagut, Montclar, Vilademàger, Pontils i Santa Perpètua. Era un dels qui tenia drets el litigi sobre el camp dit de la Contrarietat o de Santes Creus, en oposició als interessos de Guerau de Jorba i de Guillem de Montagut.

En 1158, per un acord amistós entre els tres nobles, el pla fou cedit a la incipient comunitat cistercenca de Valldaura, per tal que aquesta hi establís definitivament el seu monestir.

Fou el pare d’Hug i de Guerau Alemany (V) l’hereu.

Cervelló, Guerau Alemany (I) de

5 Respostes

(Catalunya, segle XI – després 1079)

Noble. Fill d’Alemany i de Sicarda.

Fou senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils i li fou confirmada per Ramon Berenguer I de Barcelona la donació del castell de Vilademàger, feta al seu rebesavi Sendred pel comte Ramon Borrell I. Sembla que assistí a la sessió on fou decidida la redacció dels Usatges de Barcelona.

El comte, al seu testament, el féu marmessor i li encomanà la seva filla Sança per tal que li procurés un bon matrimoni (1076). Alguns autors han interpretat que li donà Sança per muller. Però el 1078 vivia encara la seva muller Ermengarda.

Fou succeït pel seu fill Guerau Alemany (II) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – vers 1097)  Es casà amb Ponça, probable filla del primer matrimoni de la comtessa de Barcelona, Almodis de la Marca, amb el comte Ponç II de Tolosa.

Llur fill i successor fou Guerau Alemany (III) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – 1130)  Es casà amb Arsenda i tingué tres fills: Guillem, Bernat i l’hereu Guerau Alemany (IV) de Cervelló.

Cervelló, Gabriel de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Constantinoble, Turquia, segle XVI)

Noble i militar. Participà a la batalla de Lepant (1572). Serví a Malta.

Nomenat capità del castell de Tunis el 1573, hi hagué d’afrontar moments crítics. Ocupava aquest càrrec el 1574, quan rebé ordres d’abandonar la defensa de la ciutat i replegar-se al fort de la Goleta, davant l’imminència d’un gran atac turc. Es negà a obeir, declarant que ell no habia fugit mai de l’enemic.

Iniciat l’atac a la plaça, el resistí amb un coratge temerari, tot i que posseïa efectius molt escassos. Prolongà la defensa fins que només li restaren trenta homes, amb els quals caigué presoner. Sembla que fou dut a Constantinoble, on moriria en captiveri.

Cervelló -llinatge-

20 Respostes

(Catalunya, segle X – )

Llinatge noble, derivat d’Assulf (o Assolf) (mort vers 900), potser d’origen germànic o franc, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona (961), fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí.

El seu fill i successor Sendred (de Gurb) obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt.

La línia troncal de Cervelló fou iniciada per un altre fill d’Assulf, Hug de Cervelló (mort 1025/27), que fou el primer a portar el cognom.

De la línia principal sortiren els Alemany de Cervelló, els barons de la Llacuna, els senyors de Santa Perpètua i Vallespinosa i els barons de Samatzal.