(Catalunya, segle XI – segle XII)
Noble. Es casà amb Beatriu de Bas, filla del vescomte Udalard I de Besalú i d’Ermessenda.
El 1078 rebé l’Espluga de Francolí per tal de repoblar la contrada.
El 1127 la seva muller heretà el vescomtat de Besalú. Els Cervera es convertiren així en vescomtes de Bas a partir de Pere de Bas, fill gran de Ponç Hug i de Beatriu.
Figurà a vegades al seguici i consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(Catalunya, segle X – )
Llinatge noble. Originat pels senyors dels castells de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara (a l’alta Segarra), confí meridional del comtat de Cerdanya.
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Il·lia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava.
La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug (I) de Cervera. A mitjan segle XI prengueren el cognom Cervera per la possessió d’aquesta ciutat, que aviat perderen, i on només conservaren algunes rendes.
Al darrer terç d’aquella centúria repoblaren la comarca de l’Espluga de Francolí; vers 1110 la branca primogènita adquirí el vescomtat de Bas i de fet canvià el cognom de Cervera pel de Bas.
El 1151-53 els Bas-Cervera contribuïren eficaçment a la reconquesta de la serra de Siurana, i el 1177 s’instal·laren a Sardenya, on originaren l’estirp principesca dels jutges d’Arborea.
Les branques menors del llinatge conservaren el cognom; la més important colonitzà la comarca de les Garrigues i esdevingué una de les famílies més poderoses del comtat d’Urgell.
(Catalunya, segle XVI – Aragó, segle XVI)
Filla de Berenguer Arnau (VI) de Cervelló i germana de Berenguer Arnau (VII) i Felip (I), els quals moriren sense successió i l’herència passà a ella.
Fou marquesa de la Pobla de Castre, muller de Martín de Alagón y Espés, baró d’Alfajarín.
Pel matrimoni de la filla d’aquests, Margarida, amb Francesc de Montcada, marquès d’Aitona, l’herència Cervelló passà als Montcada.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1414)
Noble palatí. Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.
Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb (1387). Fou també coper de la reina Violant de Bar. Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí I el Jove (1393) i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí I l’Humà (1396). Lluità encara com a capità a Sicília el 1398.
Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques. Intervingué activament en les bandositats de València com a membre del bàndol dels Soler. Prengué part en la batalla de Sanluri, a Sardenya (1409). Assistí a les Corts Catalanes reunides a Barcelona en produir-se la mort del rei Martí (31 maig 1410).
Com altres membres de la seva família, va prendre partit contra el comte d’Urgell i va tenir una part molt activa al Parlament català reunit durant l’interregne (1410-14). Fou ambaixador en les negociacions amb els parlaments d’Aragó i de València. Morí essent camarlenc de l’infant Alfons.
(Catalunya, vers 1370 – 1418)
Governador de Catalunya (1404-18). Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats.
La mort dels seus germans canvià d’aspecte la seva actuació. Prengué part en l’expedició de Sicília i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt (1394).
El rei Martí I l’Humà, del qual era camarlenc, li encarregà d’ajudar el seu pare al govern de Catalunya (1397). L’any següent l’envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el matrimoni d’un fill de Martí el Jove amb una filla del duc de Borgonya (1400). Tot seguit anà a Castella per tal de procurar l’obediència d’aquell rei al papa d’Avinyó (1401).
En tornar d’una nova campanya a Sicília, el rei li donà la governació de Catalunya en substitució del seu pare (1404), i quatre anys més tard li confirmà el nomenament amb caràcter vitalici. Llavors fou fet procurador per anar al concili convocat a Perpinyà sobre la unió de l’Església. Fou, així mateix, ambaixador al concili de Pisa, amb la missió de tractar la lliga de Florència i Venècia (1409).
Enemic de Jaume II d’Urgell, va procurar d’afavorir els seus rivals, i convocà el parlament a Montblanc (juliol 1410) i el traslladà després a Barcelona. Va evolucionar cap al partit de Ferran d’Antequera, i, un cop elegit rei, el serví fidelment durant la rebel·lió de Jaume d’Urgell. Com a premi, Ferran I li donà el castell i la vila de Linyola.
(Catalunya, segle XIV – Palerm, Itàlia, 1392)
Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i germà de Pere i de Berenguer Arnau (II).
Succeí al seu pare en la baronia de la Llacuna i estigué empresonat en poder de la gent de l’infant Jaume de Mallorca a l’època de la invasió; com a paga del rescat el rei li empenyorà el mer i mixt imperi dels seus castells de Selmella, Rocamora, Foix i Santa Perpètua (1382).
Fou majordom de Joan I el Caçador i morí al setge de Palerm. No tingué successió masculina, i l’heretà el seu germà Berenguer Arnau (II).
(Catalunya, segle XIV – 1433)
Baró de la Llacuna. Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.
Es casà successivament amb Teresa de Boixadors (1387), amb Beatriu de Rajadell (1419) i amb Joana de Vilanova.
Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí. Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal (1381), en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac (1389-90) i en l’expedició a Sicília del 1392.
Entre 1392 i 1393 actuà com a ambaixador entre l’infant Martí i el seu germà, el rei Joan I el Caçador, i retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394. Tornà a Catalunya (1397) en companyia de Martí I l’Humà, esdevingut rei, del qual fou conseller.
De temperament bel·licós, intervingué en combats cavallerescs, i es desafià amb Pere de Montagut. Prengué part en les lluites de bandositat valencianes, al costat dels Soler.
El rei Martí li concedí el càrrec de castellà i procurador general de la Vall d’Aran (1404), i posteriorment (1409) prengué part en l’expedició a Sardenya.
Durant l’interregne, i per oposició a Jaume II d’Urgell, ajudà Ferran I d’Antequera, amb el qual col·laborà quan fou rei.
(Catalunya, segle XVI – Orpesa, Plana Alta, 1551)
Militar. Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.
Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada (1524). Prengué part en la batalla de Pavia (1525) i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants (1526). L’any següent lluità contra la invasió francesa del Milanesat. Carles I l’armà cavaller a Màntua (1530).
Retirat a Orpesa, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de baró d’Orpesa.
Fou l’avi de Laura de Cervelló i Llançol de Romaní (País Valencià, segle XVI – 1616) Baronessa d’Orpesa. Darrera membre de la branca valenciana d’Orpesa. Aportà l’herència als descendents del seu matrimoni amb Gaspar Mercader, baró de Bunyol, els quals es cognomenaren Cervelló i el 1649 foren creats comtes de Cervelló, nom que fou donat a les terres de la baronia d’Orpesa.
(Catalunya, segle XV – 1489)
Noble. Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.
Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya, en nom de la qual exigí l’alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat (1461).
En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell. Participà en l’atac contra la força de Girona (juny 1462) i formà part del Consell del Principat.
Fou fet presoner a Vilafranca del Penedès, en ésser lliurada la ciutat a Joan II pel traïdor Joan de Beaumont. Alliberat en un bescanvi de presoners, fou nomenat governador de Catalunya per Pere de Portugal, el nou rei dels catalans, al costat del qual lluità en la batalla de Calaf (1465).
Arruïnat per la guerra, hagué de vendre diverses propietats al monestir de Santes Creus.
Fou el pare de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló (Catalunya, segle XV) Junt amb el seu fill, Felip de Cervelló i de Castre-Pinós, el 1480 vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut.
(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)
Cavaller. Fill de Guillem (III) de Cervelló i de Blanca de Banyeres. Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya (1323), on aquest morí.
Fou un dels tres caps de l’exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa (1324). Fou nomenat governador general de l’illa (maig 1328), càrrec que va ocupar tres mesos.
A continuació ocupà el càrrec de lloctinent a Catalunya de l’infant Pere el Cerimoniós (agost 1328). Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils. La ciutat de Barcelona l’elegí per a la capitania de l’armada contra Gènova (1330). Després fou enviat a l’Urgell per resistir la invasió del comte de Foix (1333).
Fou lloctinent de procurador de València (1338) de Jaume, comte d’Urgell, germà i hereu de Pere III el Cerimoniós, el qual el féu alcaid del castell de Xàtiva (1338), i el nomenà, més tard, governador general de Sardenya (1341-47), a la mort de Bernat de Boixadors. Actuà com a reformador i amb una gran extensió de poders. Tingué algun contrast amb les ciutats sardes perquè es negava a jurar-ne els privilegis.
Intervingué en algunes qüestions relacionades amb els rebels Dòria, i també en la signatura del tractat d’aliança amb Venècia. Quan els Dòria es disposaven a atacar Sàsser, ell n’organitzà la defensa i ordenà una mobilització general a l’illa.
A l’agost de 1347 tingué lloc la batalla dels Aidu di Turdu, on els catalans sembla que foren víctimes d’una emboscada. Hi moriren dos fills del governador, Guerau i Ramon. El mateix Guillem morí durant la retirada. Fou sepultat al castell de Goceà.
Dades dels Països Catalans 