(Catalunya, segle XII)

Magnat. Fill de Vidià de Puigverd, del qual heretà els castells de Barberà, Piera i Prenafeta, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns.

Participà a la campanya d’Almeria (1147), on anà amb deu cavallers propis, i a la presa de Lleida (1149).

Fou personatge influent en temps de Ramon Berenguer IV. Més tard disputà amb aquest per la potestat dels seus castells de Piera i de Prenafeta, però hagué de reconèixer-la finalment al comte barceloní.

El litigi, que resultà bastant sonat, fou resolt per un alt tribunal arbitral, a Lleida, el 1157. Entre els jutges hi havia el comte Arnau Mir de Pallars, els bisbes de Barcelona i Lleida, el canonge i futur prelat Hug de Cervelló, el burgés i conseller Bernat Marcús, i magnats molt il·lustres. El defensaren un canonge d’Urgell, Galceran de Pinós i el seu parent Mir Guillem. Un defensor del comte Ramon Berenguer IV fou el Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada.

En el seu testament (1167) llegà els béns de Barberà als templers i part al monestir de Poblet. El seu fill Pere de Puigverd discutí als templers els drets sobre Barberà.