Arxiu d'etiquetes: castells

Marçà (Priorat)

7 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 16,06 km2, 315 m alt, 586 hab (2016)

0prioratSituat al sud de Falset. El terreny és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou i drenat per la riera de Marçà, afluent de capçalera de la riera de Capçanes. La superfície no conreada és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrària, amb conreus de secà, que ocupen bona part de l’extensió total del municipi; el conreu predominant és la vinya (amb més del 50% de l’àrea conreada) i també cereals, oliveres, avellaners i ametllers. Aviram. Indústria derivada de l’agricultura (vi, oli). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, no ha cessat de minvar des del 1900.

El poble es troba al peu del turó de la Miloquera, on hi ha restes prehistòriques i les ruïnes de l’antic castell de Marçà; destaca l’església parroquial de Santa Maria, barroca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Manlleu (Osona)

49 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,23 km2, 461 m alt, 20.104 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, a la vora del Ter, poc abans de la confluència amb el Gurri, al peu de Collsacabra.

Conreus de secà: blat de moro, farratges, patates i blat. Té importància la ramaderia, sobretot el bestiar boví i el porcí; també hi ha avicultura. La principal riquesa és la indústria, força diversificada, principalment la tèxtil i la metal·lúrgica, així com també l’alimentària, la química i la de la fusta. Hi té lloc la fira de Reis, ramadera i agropecuària. Àrea comercial de Vic. La població ha experimentat un notable creixement, sobretot en el període 1950-80.

La vila és situada a l’esquerra del Ter, al sector meridional del terme; al nucli antic, anomenat Dalt Vila, destaca l’església arxiprestal de Santa Maria, amb elements romànics i gòtics, que aviat esdevingué priorat de Manlleu; i a Baix Vila, la plaça major, porxada, i diversos edificis modernistes. A tocar del nucli urbà hi ha un pont gòtic (segle XIV) sobre el Ter i, molt a prop, restes d’un poblat ibèric. Les restes de l’antic castell de Manlleu (també anomenades el Castellot), bastit el segle XI, son prop de la vila. Units a la població hi ha els barris de Gràcia, l’Erm, la Salut i Vistalegre i el polígon industrial de la Coromina.

Dins el terme hi ha també algunes masies de gran valor arquitectònic, el poble de Vilamirosa, l’antiga parròquia de Vilacetrú, la quadra de Clavelles, l’antic terme de les Masies de Manlleu, la caseria del Poquí i la colònia tèxtil de can Remissa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – A.E.C. futbol

Malla (Osona)

12 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 11,01 km2, 580 m alt, 267 hab (2016)

0osonaSituat al centre de la plana de Vic, a l’esquerra del Gurri, afluent del Ter, al sud de Vic. A la zona muntanyosa, a l’oest, accidentat pel serrat del Vilar, hi ha pinedes, alzinars i rouredes.

Economia agrícola de secà (cereals d’hivern i farratge). La ramaderia hi és important: bestiar boví, oví i porcí; també hi ha cria d’aviram. Àrea comercial de Vic. La població, que tendeix a disminuir, es troba disseminada en masies de gran tradició i interès arquitectònic, com les Vinyes, el Ricard, la Font, el Bolló o el Prat.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica del segle XI, amb tres absis, el major dels quals és destruït. Dins el terme, al puig de Castelló, es troben les ruïnes de l’antic castell de Malla.

El municipi comprèn, a més, les quadres del mas Ral i de Torrellebreta, el veïnat de l’Albanell i la masia d’Aigüespartides.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Malgrat de Mar (Maresme)

28 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,82 km2, 4 m alt, 18.295 hab (2016)

0maresmeSituat al límit amb la Selva, a la zona litoral del delta de la Tordera, al nord-est de Mataró. El relleu és parcialment accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral i està drenat per la Tordera i la riera de Palafolls. La costa és formada per extenses platges sorrenques. Al sector muntanyós, cobert de pins i alzines i d’unes grans extensions de garrigar, hom havia explotat unes mines de ferro.

L’agricultura de secà (vinya, cereals, mongetes, patates, faves, pèsols i arbres fruiters); conreus de regadiu a la plana, principalment hortalisses i verdures, que aprofita l’aigua de la Tordera i del subsòl. Instal·lació d’hivernacles per a productes que no són de temporada. Però els grans motors de l’economia local són la indústria, molt diversificada (química, metal·lúrgica, maquinària i tèxtil), i el turisme (importants establiments hotelers i residencials), que han estat les causes del gran creixement demogràfic del municipi. Àrea comercial de Calella.

pobl_malgratLa vila és a la costa, a l’esquerra de la riera de Palafolls, amb notables edificis modernistes i noucentistes; destaca també l’església parroquial de Sant Nicolau, de façana neoclàssica, consagrada el 1563 i ampliada a la fi del segle XVIII. La població sorgí al peu d’un torre de guaita (segle XIV) coneguda per castell de Malgrat.

Dins el terme hi ha diverses masies fortificades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut – Grup Excursionista

Maldà (Urgell)

22 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 31,36 km2, 428 m alt, 230 hab (2016)

0urgellSituat a l’esquerra del riu Corb (que forma el límit septentrional del terme), a la plana d’Urgell, al límit amb les Garrigues, i accidentat, al sud-est, per la serra del Tallat, al sud-oest de Tàrrega. Bona part del terme és coberta de vegetació arbòria (pi blanc, alzines i sotabosc); també hi ha pastures.

Agricultura de secà i, per ordre d’importància, oliveres, cereals, ametllers i vinya. Ramaderia porcina i granges avícoles. Cooperativa de productes agrícoles; elaboració d’oli i vi. Àrea comercial de Tàrrega. La població ha sofert una notable davallada en les últimes dècades.

El poble es troba al peu de les restes de l’antic castell-palau de Maldà, amb elements gòtics, que fou centre de la baronia de Maldà i Maldanell; hi destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, barroco-neoclàssica (segle XVIII), i l’antiga església de Sant Pere, romànica.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Maldanell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

23 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 67,91 km2, 370 m alt, 740 hab (2016)

0alt_empordaSituat al peu del roc de la Campana i del roc de Frausa, a la vall alta del riu d’Arnera, a la Garrotxa empordanesa. El nord del terme és accidentat, al límit amb el Vallespir.

Agricultura de secà, ramaderia (bestiar oví i boví) i producció d’electricitat. Explotació de pedreres i mines de talc. Hi era tradicional la fabricació de pipes. La població minva des de mitjan segle XIX.

A la vila, que conserva restes de l’antic castell de Maçanet, destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic. Al mig de la plaça Major hi ha l’anomenada “maça d’en Rotllan”, atribuïda a aquest heroi llegendari.

Dins el terme hi ha els pobles d’Oliveda, Tapis i els Vilars, el santuari de les Salines, així com diverses urbanitzacions amb funcions de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lluçà (Osona)

14 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 52,98 km2, 745 m alt, 280 hab (2016)

0osona

Situat a la subcomarca del Lluçanès, entre la riera de Lluçanès, límit oriental del terme, i la de Merlès, límit occidental. Boscs de pins i roures a la zona forestal.

La principal activitat és l’agricultura de secà (cereals d’hivern, farratges i patates). La ramaderia de bestiar boví, oví i porcí, complementa l’economia. Àrea comercial de Vic. La població ha disminuït notablement durant la segona meitat del segle XX.

El cap del municipi és el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, on darrerament s’ha establert una indústria tèxtil. Al poble de Lluçà hi ha el monestir canonical de Santa Maria de Lluçà (que fou el centre de nou petites parròquies que formen el nucli central del Lluçanès) i les restes de l’antic castell de Lluçà, amb capella romànica (origen del municipi). El terme fou, des de la fi del segle X, de la família Lluçà. El 1376 es formà l’extensa baronia de Lluçà.

L’actual municipi comprèn, a més, les antigues parròquies del Grau, Borrassers i Sant Climent de la Riba, la propietat anomenada la Vila d’Alpens i l’antic terme de Tordelespà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llorenç del Penedès (Baix Penedès)

6 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 4,61 km2, 162 m alt, 2.323 hab (2016)

0baix_penedesSituat a la Depressió Prelitoral Catalana, al sud-est de la serra del Montmell, al nord del Vendrell.

Hi ha conreat més del 90% de l’àrea total; els conreus són de secà: vinya, cereals, oliveres, ametllers i arbres fruiters (que ha donat lloc a una cooperativa agrícola (1918) que produeix vi, cava i oli). Avicultura. Petites indústries, entre les quals cal destacar la tèxtil (gènere de punt i teixits), continuació de la indústria tradicional de brodats. Lloc d’estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població tendeix a augmentar.

La vila és a la vora de l’antic castell de Llorenç, molt restaurat. Església parroquial dedicada a sant Llorenç. El nucli més modern és anomenat les Cases Noves. Al segle XIX formà un municipi amb Lleger, amb el nom de Llorenç i Lleger.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Llorac (Conca de Barberà)

6 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 23,33 km2, 648 m alt, 96 hab (2016)

0concaSituat a la capçalera del riu Corb, afluent per l’esquerra del Segre, al nord de Montblanc, a l’extrem sud-est dels altiplans de la Segarra, comarca amb al qual limita. Vegetació natural, amb algunes hectàrees de pinedes i pastures, que ocupen més de la meitat del territori.

Agricultura, especialment de secà, de cereals, què és l’activitat econòmica principal, amb petites extensions dedicades a la vinya i a l’ametller; i conreus de regadiu. Ramaderia porcina i cria d’animals de granja (aviram). Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a sant Joan; hi ha restes de l’antic castell de Llorac.

Dins el terme hi ha els pobles d’Albió, la Cirera, Rauric i Montargull.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llobera (Solsonès)

15 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 39,23 km2, 855 m alt, 203 hab (2016)

0solsones(o Llobera de Solsonès)  Estès per l’altiplà de Solsonès-Segarra, al sud de Solsona, fins al límit amb la Segarra, entre les rieres de Sanaüja i de Llanera, afluents del Llobregós. Al nord, a la serra de Llobera, es troba el seu punt més elevat, prop de Vilamorós. Boscs de pins i de garrigues.

L’agricultura de secà, es limita al conreu de cereals, llegums i patates. Ramaderia (oví i porcí). Té un cert pes el turisme rural. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Sanaüja, prop de les restes de l’antic castell de Llobera i del dolmen de Llobera (2550 aC), església parroquial dedicada a sant Pere.

Dins el terme hi ha l’hostal del Boix, els pobles de Torredenegó i de Peracamps, les cases i esglésies de Montraveta, Palou i Comajuncosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques