Arxiu d'etiquetes: castells

Papiol, el (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 8,95 km2, 135 m alt, 4.102 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al nord-oest de Sant Feliu de Llobregat, fins al límit amb el Vallès Occidental; accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Collserola.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; produeix fruita i verdura; de secà hi ha conreus mediterranis. La indústria és molt diversificada; sobresurt la fabricació de materials per a la construcció i del vidre, la química i la tèxtil. Àrea comercial de Barcelona. Acusa un important ascens demogràfic des del 1950, i ha quasi triplicat des de llavors la població.

La vila és als vessants d’un puig dominat pel castell del Papiol, reformat el segle XVIII i restaurat modernament, que esdevingué centre de la baronia del Papiol. L’església parroquial de Santa Eulàlia fou construïda el 1315. La població fou afectada pel terratrèmol del 1448 i per la guerra del Francès.

El municipi comprèn, a més, la caseria del Papiol de Baix i la de Can Puig, la barriada de Puig Madrona, el santuari de la Salut del Puig Madrona i les cases del Pi de Balç.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Pau Vila

Pals (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 25,83 km2, 55 m alt, 2.469 hab (2017)

0baix_empordaSituat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l’extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d’Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament.

El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l’arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l’economia i ha beneficiat a d’altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d’ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l’antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l’homenatge, dita Torre de les Hores.

Dins el terme hi ha, a més, els barris de Samària i Trassamària, el poble dels Masos de Pals i la caseria de Vinyoles dels Masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Palol de Revardit (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,98 km2, 152 m alt, 476 hab (2017)

0pla_estanySituat a la vall baixa del Revardit, entre el Terri, afluent de l’esquerra del Ter, i el massís del Rocacorba, al nord-oest de Girona. El territori és muntanyós, llevat del sector nord-est, el pla de la Banyeta, i cobert en part de boscs de pins, roures i alzines.

Agricultura de secà (cereals, llegums, farratges); també hi ha regadiu a la part nord, que aprofita les aigües del Revardit per a regar per aspersió. Ramaderia bovina, porcina i avicultura; escorxador de porcs. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a l’esquerra del Revardit, la seva església parroquial (esmentada ja el 1076) és dedicada a sant Miquel. Subsisteix una torre medieval i l’antic castell de Palol de Revardit (segles XV-XVI).

El municipi comprèn, a més, els pobles de la Mota i Riudellots de la Creu i els veïnats de la Banyeta i la Beguda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pallejà (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 8,30 km2, 41 m alt, 11.416 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del Llobregat, que li fa de límit amb el municipi del Papiol.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies al regatges derivats de pous i fonts, amb aigües procedents del Llobregat. Produeix fruita i hortalisses. Avicultura. Indústria d’extracció de materials per a la construcció (calç, ciment), tèxtils, de la fusta (mobles), metal·lúrgiques, etc. Àrea comercial de Barcelona.

La població s’ha multiplicat per deu durant el segle XX, és especialment important l’ascens demogràfic registrat des del 1950, que s’ha accelerat en xifres absolutes després d’aquest any.

L’església parroquial del poble és dedicada a santa Eulàlia. La quadra de Pallejà era inclosa dins la baronia de Cervelló. L’anomenat castell de Pallejà correspon a l’antiga casa aloera, que hom l’ha cedit en part a la parròquia per a la celebració d’actes culturals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau-saverdera (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,45 km2, 78 m alt, 1.456 hab (2017)

0alt_empordaSituat als contraforts sud-occidentals de la serra de Rodes (el cim on s’aixeca el castell de Sant Salvador de Verdera), que accidenta el sector oriental del terme. El sector pla, al peu d’aquesta serra, arriba fins a la zona pantanosa dels estanys de Castelló, al grau de la Muga. Diversos barrancs drenen el terme. El sector muntanyós és cobert en part d’alzines sureres.

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de vinya i intercalacions d’oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí. Avicultura. Cooperativa agrícola. Explotació de pedreres de quars. Àrea comercial de Figueres.

El poble és dominat per l’antic castell de Sant Salvador de Verdera; l’església parroquial de Sant Joan és d’origen romànic. De l’antic castell de Palau-saverdera resten dues torres de planta circular.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de les Torroelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau-sator (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,39 km2, 20 m alt, 285 hab (2017)

0baix_empordaSituat en un territori pla, al centre de la comarca, a la dreta del Daró, prop de la costa. És drenat per la riera Grossa i accidentat al sud per les Gavarres.

Conreus de regadiu gràcies a diverses sèquies i pous: cereals, hortalisses i farratges; i també de secà: cereals, vinya i olivera. El bestiar boví, porcí i l’aviram hi tenen importància. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble estigué emmurallat i conserva el notable portal gòtic dit la Torre de les Hores, així com restes de muralles i defenses; l’església parroquial romànica de Sant Pere (segles XII-XIII) era l’església de l’antic castell de Palau-sator.

El terme comprèn, a més, els pobles de Fontclara, Sant Julià de Boada, Sant Feliu de Boada i el veïnat de Pantaleu. Hi ha vestigis arqueològics i d’època romana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palafolls (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 16,56 km2, 16 m alt, 9.171 hab (2017)

0maresmeSituat a la dreta de la Tordera, que drena el terme juntament amb la riera de Palafolls, a l’extrem nord de la comarca, al límit amb la Selva, i separat de la costa pel municipi de Malgrat. És accidentat pels darrers contraforts orientals del massís del Montnegre. Gran part del territori és cobert de boscs (alzines, pins, faigs, castanyers).

Agricultura de secà i també de regadiu; els conreus principals són patates, mongetes, arbres fruiters i blat de moro. Indústria química, de la construcció, tallers mecànics i de la fusta. Lloc de segones residències, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Calella.

L’antic castell de Palafolls fou el centre de la baronia de Palafolls. El centre administratiu és el nucli de les Ferreries (dit també Palafolls).

El municipi comprèn, a més, el poble i parròquia de Sant Genís de Palafolls (antiga capital) i l’església de Sant Pere de Vivelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Os de Balaguer (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 135,96 km2, 463 m alt, 1.013 hab (2017)

0nogueraSituat als estreps de la serra de Montclús, al contacte amb la Depressió Central, al centre de la qual hi ha la serra d’Os (913 m alt), a la riba esquerra del Farfanya, al nord-oest de Balaguer.

A les vores del Farfanya s’estenen els conreus de regadiu, que són cultivats en característica rotació: blat, moresc, mongetes i faves; a més, hi ha fruiters. Hi preponderen, però, els conreus de secà: trepadella, blat i ordi en rotació, i també ametllers. Avicultura. Produeix oli. Àrea comercial de Balaguer.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Miquel. L’antic castell d’Os fou conquerit amb dificultat pels comtes d’Urgell el 1116.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, els santuaris de Cèrvoles i d’Aguilar, l’enclavament de Gerb, el terme rural d’Almassí, els despoblats de Montessor i de Blancafort, la central elèctrica de Canelles i el poble d’Alberola.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Orpí (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 15,23 km2, 375 m alt, 134 hab (2017)

0anoiaSituat a les ribes de la riera de Carme, afluent de l’Anoia, accidentat per la Serralada Pre-litoral Catalana, al peu de la serra de Puigfred.

Hom conrea poc més de la tercera part del territori: secà (vinya i cereals) i molt poc regadiu. La ramaderia (porcí i boví estabulat) i l’avicultura i la cuniculicultura tenen importància. Entre les activitats industrials sobresurt la indústria paperera i pedreres calcàries. Àrea comercial d’Igualada.

Al poble destaca l’església parroquial romànica de Sant Miquel (segle XII), restaurada el segle XVII. Es conserva una notable torre de l’homenatge de l’antic castell d’Orpí.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Càndia, on resideix la capitalitat, i les caseries de Can Bou i Feixes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Orís (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 27,17 km2, 576 m alt, 316 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a la dreta del riu Ter, als vessants de l’altiplà del Lluçanès, al nord de la comarca. Una gran part del terme és boscat (pinedes, rouredes i alzinars).

S’hi cultiven sense regar, gràcies a l’alta pluviositat, cereals d’hivern i farratge. Indústria tèxtil cotonera a l’agregat de la Mambla, on hi ha també la colònia fabril, així com també la del Pelut. Té una certa importància la ramaderia (bestiar boví, porcí, oví). Àrea comercial de Vic.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Genís. L’antic castell d’Orís fou destruït durant les guerres carlines (1840), però encara conserva importants ruïnes i la planta romànica de l’església de Sant Pere d’Orís.

El municipi comprèn, a més, l’antiga parròquia de Saderra, la masia de l’Espona de Saderra, el veïnat de Can Branques i l’hostal de Bajalou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques