Arxiu d'etiquetes: castells

Preixana (Urgell)

7 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 21,52 km2, 328 m alt, 381 hab (2017)

0urgellSituat al pla d’Urgell, a la vora del canal d’Urgell, a la dreta del riu Corb, al sud-est de Bellpuig.

Els regatges derivats del canal d’Urgell, amb aigües provinents del Segre, fan possible l’agricultura de regadiu, dedicada principalment al conreu de cereals i farratges; de secà es conreen, a més, oliveres, ametllers i vinya. Ramaderia amb granges de bestiar porcí i avicultura; indústries derivades. Hi ha estat tradicional l’ofici de picapedrer. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és al sector de regadiu, al límit amb el de secà. Església parroquial de Santa Maria. Havia estat emmurallat i hi ha alguna resta d’un antic castell de Preixana.

Prop del poble hi ha l’ermita de la Mare de Déu de les Hortes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival Tastasons

Pratdip (Baix Camp)

16 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 36,27 km², 245 m alt, 718 hab (2017)

0baix_camp(pop: el Prat)  Situat al límit amb la Ribera d’Ebre, a la vall de la Dòvia, afluent per l’esquerra del riu de Llastres, límit meridional del terme i accidentat pel vessant sud-oriental de la serra de Llaberia. El territori és molt muntanyós, la superfície inculta és ocupada per la garriga, pasturatges, bosc i requissers.

Agricultura de secà; sobresurten els avellaners, seguits pels ametllers; hi ha poques hectàrees de regadiu (horts). Avicultura i cria de porcs i conills. Àrea comercial de Reus.

Al poble hi ha restes de la muralla i del castell de Pratdip, que formà part de la baronia d’Entença; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Porqueres (Pla de l’Estany)

11 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 33,52 km², 148 m alt, 4.594 hab (2017)

0pla_estanySituat al pla de Banyoles, al peu de Rocacorba, que accidenta el terme, i vora la riba sud-occidental de l’estany de Banyoles, on hi ha el petit estanyol de Porqueres, al nord-oest de Girona.

Agricultura de secà: cereals (blat, blat de moro; aquest darrer gràcies a la quantitat d’aigua que reté el subsòl), llegums i farratges. Ramaderia (bovina i porcina); avicultura. Bòbiles i petits tallers metal·lúrgics i de mobles. Àrea comercial de Banyoles. Des del 1960, la població s’ha triplicat.

Al poble destaca l’església romànica de Santa Maria, consagrada el 1182, d’una sola nau, de la qual destaca la portada, decorada amb medallons, i les escultures dels capitells.

El terme comprèn, a més, el mas Castell (on hi ha el castell de Porqueres), els pobles de Pujarnol, Merlant, Usall, Miànigues i Mata, els veïnats del Calç i de la Formiga, les ermites de Sant Patllari i de Sant Bartomeu de Matamala, així com restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cobla La Principal – Bàsquet

Ponts (Noguera)

44 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 30,52 km2, 363 m alt, 2.622 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall mitjana del Segre, entre aquest riu i el Llobregós, els quals reguen el terme, juntament amb la ribera de Ponts, al sector nord-oriental de la comarca.

Agricultura amb conreus de secà: cereals, vinya i olivera; i també de regadiu: farratges, hortalisses, gira-sols, patates, etc, els quals es localitzen vora el Segre. Ramaderia de bestiar boví, oví i, sobretot, porcí; granges avícoles. Té importància l’activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil (gèneres de punt, confecció) i cal esmentar també les indústries derivades de la fusta, de l’agricultura, de la construcció i de material elèctric. Funcions comercials, indústria hotelera i és centre d’una àrea comercial que comprèn l’extrem més nord-oriental de la comarca.

La vila és dominada pel tossal on s’aixeca l’antic castell de Ponts, enrunat, que fou el centre de la baronia i marquesat de Ponts, amb l’església romànica del monestir de Ponts. Església parroquial de Santa Maria, neogòtica. Pels volts de Corpus se celebra la festa del Roser de Ponts.

Dins el terme també hi ha el poble del Tossal i el Terme de Ponts (dins el municipi d’Oliola).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Escola

Pontós (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,66 km2, 94 m alt, 240 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Pla de l’Estany, entre la riera d’Àlguema, subafluent de la Muga, i l’esquerra del Fluvià. Hi ha boscs de pins, roures i alzines.

Agricultura predominantment de secà: s’hi conrea blat, userda i blat de moro; al regadiu, s’hi troben hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble és a la plana entre dues elevacions on s’aixequen, al nord, la torre de l’Àngel, i, al sud, el castell de Pontós (al voltant del qual s’ha format el veïnat del Castell de Pontós) que fou el centre de la baronia de Pontós. Església parroquial de Sant Martí. El 1795 durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla de Pontós.

Dins el terme també hi ha el poble de Romanyà de Besalú i la caseria de la Pobla de Pontós.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pontons (Alt Penedès)

21 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 25,94 km2, 584 m alt, 456 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’extrem oest de la comarca, accidentat per les serres d’Ancosa i de Puigfred, amb la depressió de Pontons i regada per la riera de Pontons, al límit amb Anoia i l’Alt Camp. Gran part del terme és cobert de bosc.

Agricultura de secà (cereals, vinya) i una part de regadiu (patates i fruiters). Antigament hi eren explotades unes mines. És lloc d’estiueig; hi ha colònies de vacances. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. El 1910 tenia 510 h.

El poble és a la dreta de la riera. Església parroquial de Santa Magdalena. Castell de Pontons documentat des del 996.

El terme comprèn també la quadra de Maspontons, la parròquia amb capella romànica de Sant Joan de la Muntanya i el veïnat dels Sovals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pontils (Conca de Barberà)

28 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 67,56 km2, 551 m alt, 118 hab (2017)

0concaSituat a la vall alta del Gaià, a l’aiguabarreig d’aquest riu amb les rieres de Biure i de Sant Magí, vora el límit comarcal amb l’Alt Camp i Anoia, accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Queralt, la de Brufaganya i la de la tossa de Montclar. La major part del terme està ocupat pel sector forestal, amb garrigues, pasturatge i boscs.

Agricultura cerealística de secà, a més de vinya, olivera i ametllers. Cria de bestiar porcí i avicultura. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

El poble és a la dreta del Gaià; ruïnes de l’antic castell de Pontils, esmentat ja el 975. L’església parroquial (Santa Maria), gòtica, conserva el portal romànic.

El terme comprèn, a més, els pobles de Santa Perpètua de Gaià (nom del municipi fins al 1991), Seguer, Montalegre, Valldeperes, Vilaperdius i Vallespinosa, el veïnat de les Eres de Vallespinosa, l’antic terme de Rocamora de Sant Magí, el famós santuari de Sant Magí de Brufaganya i l’ermita de Mitja Costa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont de Molins (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,66 km2, 43 m alt, 531 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la depressió empordanesa, prop de Figueres; drenat pel Llobregat d’Empordà i per la Muga, el terme s’estén a l’esquerra d’aquest darrer riu, a la zona dels terraprims; a ponent hi ha la serra de Tramonts, amb matollar, garrigues i pinedes.

Població agrícola; els principals conreus de secà són la vinya i la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro: el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través dels regs del Molí i de la Font. Cooperativa vinícola que comercialitza vins de qualitat. Hi ha granges de porcí i d’aviram. Explotació de pedreres de roca calcària. Indústria hotelera. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’ha format aigua avall de l’antic nucli de Molins de Dalt, on hi hagué radicat l’antic castell de Molins (o torre d’en Buac). Església parroquial de Sant Sebastià, del segle XVIII.

Dins el municipi hi ha el santuari marià del Roure i les ruïnes del castell de Montmarí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Montornès, la (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 12,29 km2, 56 m alt, 2.795 hab (2017)

0tarragonesSituat al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima, i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral, al nord-est de Tarragona, el terme de Torredembarra el separa de la costa. L’aspecte paisatgístic del terme ha canviat amb l’augment dels ermots i les urbanitzacions.

Agricultura de secà, s’hi conreen sobretot oliveres, ametllers i vinya, encara que perd importància davant la progressió i diversificació industrial. Àrea comercial del Vendrell.

El poble és situat al pla; l’església parroquial és dedicada a santa Maria (1575-78). En un tossal a l’oest del poble hi ha el santuari marià de Montornès, al lloc on s’aixecà el castell de Montornès (o Puigperdiguers), nucli primitiu de la població.

El municipi també comprèn el veïnat de Rubials i les urbanitzacions de Castell de Montornès i de Poblamar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Lillet, la (Berguedà)

27 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 51,45 km2, 843 m alt, 1.097 hab (2017)

0berguedaSituat al límit amb el Ripollès, a banda i banda del riu Llobregat, entre les serres de Falgars i la de Moreu, a la vall de Lillet. Hi ha bones pinedes de pi roig i pasturatges.

Agricultura de conreus de secà: cereals, blat de moro, farratges i, sobretot, patates; hi ha un petit sector de regadiu. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Central hidroelèctrica. Industrialitzat des del segle XVIII en que el tèxtil havia situat la Pobla en el tercer lloc de Catalunya el 1765, durant el segle XX patí la crisi, tant aquest sector com el de la mineria, el ciment i les papereries, i actualment només hi ha alguna indústria tèxtil, paperera i poc més. Àrea comercial de Berga.

La vila és a la confluència de l’Arija i el Regatell amb el Llobregat. Església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, i restes de l’antic castell de Lillet, que fou de la baronia de Mataplana.

El municipi comprèn també l’antic monestir de Santa Maria de Lillet, les esglésies de Santa Cecília de Riutort, Sant Miquel del Monestir, el santuari de Falgars, les antigues esglésies de Santa Magdalena de Soriguera i Sant Grau de Ginebret, les masies de Montclús i la de Vallfogona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Excursionista