(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 juliol 1781 – Guadalajara, Castella, 2 desembre 1865)

Metge. Estudià filosofia al Seminari Tridentí de Barcelona i medicina a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1805.

Dos anys més tard guanyà la càtedra de matèria mèdica, terapèutica i higiene; passà a exercir la càtedra de medicina interna a l’Escola de Barcelona i de Madrid.

Exercí l’ensenyament durant cinquanta-cinc anys, i publicà més de 40 obres i opuscles.

Fou director i degà de l’Escola de Medicina de Barcelona, i diputat a les corts (1820-21).

Publicà Elemento therapiae generalis ad usum academicum (1826) i De los viajes médicos (1844).