Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Cubells i Sanahuja, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2007)

Escultor. Residí a França (1945-52) i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Ha viatjat i treballat per diferents països d’Europa. Instal·lat a Barcelona des del 1960, ha continuat la seva tasca i ha exposat en aquesta ciutat i també a Itàlia dins el grup Intrarealista.

Féu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc (1962) i a la Galeria Belarte (1963) de Barcelona.

Posteriorment emprà metalls i, sobretot, resines sintètiques, i féu dibuixos molt personals de caràcter imaginatiu que, com tota la seva obra, sòbria i de trets esquemàtics, reflecteixen la preocupació de l’artista pels problemes de l’home actual.

Cubas i Oliver, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juliol 1886 – 10 abril 1966)

Polígraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI.

Durant la guerra de 1936-39 col·laborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona.

Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i Epistolari d’Àngel Guimerà (1930).

Cuairan i Blas, Florenci

Deixa un comentari

(el Masnou, Maresme, 1895 – Barcelona, 1972)

Escultor. De jove fou picapedrer.

Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals (Bisons, Foques, 1936; Museu d’Art Modern de Barcelona).

Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure.

S’exilià el 1937, després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona.

Cruzet i Sanfeliu, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 25 octubre 1903 – 17 febrer 1962)

Editor. Fundà, amb López i Llausàs i Manuel Borràs, la llibreria-editorial Catalònia (1924) de Barcelona.

El 1936 es traslladà a França i a la zona de Burgos, i, ja vers el 1941, inicià les primeres i difícils gestions per reprendre les edicions en català. Publicà les obres completes de Jacint Verdaguer (1943), per bé que, forçat, amb ortografia antiga.

Fundà la “Biblioteca Selecta”, que lentament anà incorporant els clàssics antics i moderns, els autors de preguerra i les noves generacions. Fundà també la “Biblioteca Biogràfica Catalana” (1950) de l’editorial Aedos.

Contribuí a la creació dels premis de la Nit de Santa Llúcia (1951).

Cruïlles i Redon, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 30 gener 1512)

Baró de Llagostera i senyor de Lloret. Fill de Pere Galceran de Cruïlles i de Centelles.

Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana -era gendre de Baldiri Agullana- i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre.

La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera (emparentat amb els Cartellà). Sarriera i els seus moriren en la fugida.

El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario.

Cruïlles, Berenguer de -bisbe Girona-

Deixa un comentari

(Peratallada ?, Baix Empordà, vers 1310 – Barcelona, 26 juliol 1362)

Bisbe de Girona (1349-62). Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada.

Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI.

Sostingué amb energia l’excomunió del comte d’Empúries Ramon Berenguer I, oncle del rei. el 1357 sufragà l’acabament del retaule d’orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles (1334-35).

El 1359 fou elegit diputat de la Generalitat en crear-se aquest organisme a Cervera, i fou nomenat el primer president de la Generalitat (1359-62).

Cruells i Sallarès, Jaume

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – Barcelona, 1920)

Advocat i polític. Milità en el Centre Nacionalista Republicà.

Elegit diputat provincial (1905), fou vice-president de la diputació provincial de Barcelona (1907), que presidia Prat de la Riba, amb el qual col·laborà activament.

El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell.

Cruells i Pifarré, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juliol 1910 – 12 juliol 1988)

Polític i historiador. Dedicat inicialment a la investigació de la Catalunya medieval, el 1935 publicà El príncep de Viana.

Milità a Estat Català, i durant la guerra civil dirigí el “Diari de Catalunya”. Exiliat a França el 1939, fundà i dirigí el Front Nacional de Catalunya.

Tornà a Catalunya el 1940, on dirigí l’activitat clandestina, que li valgué l’empresonament (1943-45) i l’exili (1947-50). Després de deixar el FNC (1970), passà a Estat Català (1973-78) i després a ERC, de la qual fou director del seu portaveu “La Humanitat”.

Entre la seva abundant producció cal destacar: El catalanisme és una revolució (1937), Per la continuïtat de la Renaixença (1964), Els silencis de Catalunya (1966), Els fets de maig: Barcelona 1937 (1970), El 6 d’Octubre a Catalunya (1970), Francesc Macià (1971), L’expedició a Mallorca l’any 1936 (1972), De les milícies a exèrcit popular a Catalunya (1974), Salvador Seguí: el Noi del Sucre (1974), El separatisme català durant la guerra civil (1975), La revolta del 1936 a Barcelona (1976), Escrits a la presó de Barcelona, 1944-45 (1977) i Rafael de Casanovas i el General Moragas (1979).

Crous i Salichs, Camil Plàcid

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 16 gener 1896 – Barcelona, 20 gener 1985)

Frare caputxí. Prengué hàbit el 1912.

El 1922 anà a les missions de l’orde a l’Amèrica Central, i l’any següent passà a les de Caquetà (Colòmbia), on fou nomenat vicari apostòlic amb la dignitat de bisbe titular de Crata (1947).

Després de la nova divisió de les missions del Caquetà restà de vicari apostòlic a Sinundoy, on promogué la construcció d’un seminari i de moltes escoles.

És autor de relacions missionals i pastorals.

Cros i Possel, Joan

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – 1862)

Industrial. Fill de Francesc Cros, del qual heretà l’empresa de productes químics Cros.

Transformà dita empresa en 1831-33 i novament vers el 1844.