(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)
Cap de voluntaris de la guerra de Successió, combatent contra els borbònics. Durant el setge de Barcelona fou tinent coronel.
El 14 d’agost de 1714 participà al contraatac del baluard de Santa Clara, on resultà ferit.
Reintegrat al servei, l’Onze de Setembre era al convent de Sant Agustí, on prengué part en la lluita aferrissada, fins que morí a la fase final de la batalla.
(Montpeller, França, 1768 – Barcelona, 1831)
Industrial. Fundador de l’empresa de productes químics Cros a Sants el 1817.
Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia (1819), fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel.
(Barcelona, 17 agost 1947 – 21 abril 2012)
Etnomusicòleg i compositor. Es formà al Conservatori de Barcelona i a la Sorbona, on s’especialitzà en etnomusicologia amb C. Marcel-Dubios.
Professor d’aquesta matèria al Conservatori de Barcelona. Membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d’altres.
Ha publicat Música Tradicional Catalana I, II, III (1981-85), Cancionero Popular de la Provincia de Cáceres (1982) i El Folklore Musical (setè volum d’Historia de la Música Española, 1983).
(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1876 – Barcelona, 7 agost 1924)
Compositor. Autor d’obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc.
Dirigí l’Orfeó Vilanoví (1910-12).
(Barcelona, 5 març 1896 – 13 desembre 1926)
Humanista i escriptor. Llicenciat en filosofia i dret, es dedicà també a l’estudi del grec i economia i fou deixeble d’Eugeni d’Ors i Stammier, a Alemanya.
Els viatges que realitzà per Europa el posaren en contacte amb els nous corrents culturals, que introduí a Catalunya a través de les pàgines de “La Publicitat” i altres publicacions.
Traduí tres volums dels Diàlegs de Plató i escriví els reculls Primers assaigs (1933) i La història a l’inrevés (1968).
En record seu s’instituí el premi Crexells de novel·la (1932).
(Barcelona, 31 juliol 1946 – 25 desembre 1994)
Escriptor. Llicenciat en periodisme, el 1972-76 participà en la publicació clandestina “Avui”, òrgan del Servei d’Informació Català, i el 1984 fou director d’“El Llamp”.
Ha publicat les recopilacions Premsa catalana clandestina (1970-1977) i Poesia patriòtica catalana sota la dictadura de Primo de Rivera (1977), Textos militars catalans (1924-1926) (1978), La fi del cagaelàstics (1980) i Si és boig, que el tanquin! (1984); els assaigs Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), Origen de la bandera independentista (1984) i El monument a Rafael Casanova (1985), i el recull de contes Nit de Sant Joan (1981).
(Barcelona, 1904 – 1990)
Enginyer industrial i publicista. Fill de Manuel Creus i Esther.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1936) i publicà Visió econòmica de Catalunya (1934) i La immigració a Catalunya (1935).
Durant la guerra civil (1936-39) es passà a la zona del govern de Burgos i hi publicà Análisis de liberalismo económico… Paganismo y cristianismo en la economía (1938).
Fundà i dirigí la revista “Acero y Energía” (1944) i col·laborà a “Cristiandad” i a “El Correo Catalán”.
(Barcelona, 9 novembre 1926 – 29 agost 2019)
Grafista i dissenyador.
Després d’haver realitzat molts treballs publicitaris i de ser director artístic d’una agència, s’establí el 1961 amb el seu col·lega Ramon Ribas i Andreu.
L’any 1962 guanyà el premi Delta de disseny. Des del 1963 fou professor de síntesi gràfica a l’Escola Massana.
La seva producció ha estat molt ben acollida a l’estranger.
(Viviers, Delfinat, França, segle XIV – Barcelona, 1391)
Astròleg jueu. Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya li adreçà freqüents consultes. El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya.
El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalano-aragonesa.
Morí en l’avalot del Call de Barcelona; la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme.
(Ciudad Real, Castella, 18 juliol 1926 – Barcelona, 12 desembre 1995)
Poeta i advocat. L’any 1977 s’instal·là a Barcelona. El 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
La seva poesia és classificada dins el realisme màgic. Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà diversos assaigs.
Traduí al castellà, entre d’altres, Joan Maragall.
Dades dels Països Catalans 