Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Espar i Ticó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 desembre 1927 – 20 agost 2022)

Promotor, mecenes i activista cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d’afirmació nacionalista dels anys 1950 i 1960 i posteriorment intervingué en l’Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc.

Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc.

Autor del llibre de memòries Amb “C” de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Espada i Pié, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – 25 juny 2011)

Pintor. S’ha dedicat de preferència a l’escenografia. Ha destacat també com a figurinista.

Obtingué el Trofeu Barcelona dels premis d’escenografia del Cicle de Teatre Llatí els anys 1958, 1959 i 1960.

Escudero Uribe, Vicente

1 Resposta

(Valladolid, Castella, 27 octubre 1888 – Barcelona, 4 desembre 1980)

Ballarí. Reivindicà en tota llur puresa les danses de tradició gitana.

Després de la II Guerra Mundial s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament.

Posteriorment féu recitals i formà companyia diverses vegades.

Escuder i Castellà, Miquel

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 9 abril 1835 – Barcelona, 21 novembre 1908)

Industrial. Constructor de màquines de cosir, que exportà a l’Amèrica Llatina, i de motors a gas.

A les festes celebrades a Barcelona en el període 1871-80 va donar mostra del seu enginy muntant diversos espectacles que el feren molt popular.

Escudé i Bartolí, Manuel

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1 octubre 1856 – Barcelona, 29 novembre 1930)

Estadístic i demògraf. De jove exercí el periodisme.

Ingressà per oposició a l’Instituto Geográfico y Estadístico i fou el responsable dels treballs d’estadística a la comarca de Girona i a Barcelona. El 1898 fou nomenat vice-president d’una secció del Congrés Internacional d’Higiene, i el 1902 cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona.

Fundà l'”Anuario Estadístico” de la ciutat de Barcelona i el “Boletín Municipal”.

Entre altres obres, publicà Las maravillas del mar (1880), Historia física de la Tierra (1879) i Diccionario estadístico español (1881).

Escrivà de Romaní i de Dusai, Josep Maria

4 Respostes

(Barcelona, 26 juny 1825 – 6 març 1890)

Polític. Tenia el títol de marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans. Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner. Estudià a Friburg (Suïssa).

Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona. Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Fou senador (1862) i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando.

Publicà algunes monografies sobre temes artístics.

Fou el pare de Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba.

Foren germans de Josep Maria:

  • Guillem Escrivà de Romaní i de Dusai  (País Valencià, segle XIX)  Formà la línia secundària dels comtes de Casal.
  • Lluís Escrivà de Romaní i de Dusai  (País Valencià, segle XIX)  Formà la línia secundària dels marquesos d’Argeleta.

Escriche i Mieg, Tomàs

Deixa un comentari

(Bordeus, França, 7 març 1844 – Barcelona, 25 gener 1935)

Inventor. Es llicencià en ciències a la universitat de Madrid.

Del 1869 al 1873 fou professor a l’institut lliure d’Onyate. Des del 1891 fou catedràtic de física i química a Barcelona.

Inventà nombrosos aparells científics, entre els quals cal esmentar-ne un per determinar el principi de la sortida dels líquids.

Fou director de l’estació meteorològica de Bilbao. Fou el promotor de la idea dels parcs geogràfics i membre de l’Asociación contra las Corridas de Toros.

Publicà nombrosos articles sobre temes literaris, pedagògics i socials, unes Nociones de Química Orgánica i un Compendio de Física y Química.

Escorsa i Sòria, Alexandre

2 Respostes

(Barcelona, 1878 – 1947)

Industrial. Fill de Dionís Escorsa i Cruells.

Se separà de la societat familiar i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses.

Escorsa i Cruells, Dionís

1 Resposta

(Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 12 octubre 1840 – Barcelona, 7 juliol 1900)

Industrial. El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebó, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’estat espanyol, i es transformà el 1920 en les importants Foneries Escorsa SA, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat.

L’empresa, que ocupà fins 200 obres, fallí i tancà el 1966.

Fou el pare d’Alexandre Escorsa i Sòria.

Escolà i Segalès, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 agost 1914 – 7 març 1998)

Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Fou dos cops internacional.

Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club.

La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom del Catedràtic.