(Barcelona, 26 novembre 1883 – 27 juliol 1956)
Metge. Fill de Pere Esquerdo i Esquerdo.
Com el seu pare, fou també metge de l’Hospital de la Santa Creu, i professor de la facultat de medicina de Barcelona el 1934.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 24 febrer 1853 – Barcelona, 25 abril 1921)
Cirurgià. Germà de Pere. Estudià a València i completà la seva formació a Barcelona, on es llicencià (1878) i es doctorà a Madrid l’any següent.
Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 (en fou metge numerari el 1882), i on fundà el servei de ginecologia. El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal.
President de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1891-93) i el 1897 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.
Fundà i codirigí la “Revista de Medicina, Cirugía y Farmacia”, formà part del consell de redacció d'”Annals de Medicina”. Col·laborà en diverses revistes mèdiques i publicà algunes obres mèdiques importants.
Costejà la construcció d’unes escoles públiques a la Vila Joiosa (1919).
(Barcelona, 1522 – 1577)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Resultà elegit Oïdor de Comptes, pel braç eclesiàstic, de la Generalitat de Catalunya.
Ocupava el càrrec quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part de Felip II de Catalunya, de l’import extraordinari dit l’excusat, consistent en els delmes i drets d’una casa i heretat de totes les parròquies.
El dret era concedit al rei pel papa Pius V amb motiu de les guerres religioses. El Principat fou l’únic territori on sorgí el refús. La inquisició, d’acord amb el pontífex i el rei, denuncià els diputats i oïdors com a favorables a l’heretgia.
Espuny i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 – Barcelona, 28 octubre 2008)
Pintor, escultor i polític. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Col·laborà a la revista “Ariel” (1946), i el 1960 s’establí a París, on ha fet diverses exposicions.
La seva obra es dominada per un estil expressionista en el qual es feia cada vegada més evident un anhel de depurada síntesi.
(Indocín, Navarra, 17 juny 1781 – Barcelona, 24 desembre 1836)
Militar. El 1822 eliminà la Regència d’Urgell, absolutista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós.
El 1823 fou nomenat capità general de Catalunya, combaté la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, però, assetjat durant quatre mesos a Barcelona, va haver de capitular i passà a França.
El 1835 fou nomenat novament capità general de Catalunya; en la lluita contra els carlins es destacà perquè féu executar la mare de Ramon Cabrera, fet que despertà la repulsa general.
(Barcelona, 6 febrer 1888 – 3 agost 1958)
Col·leccionista d’art i bibliòfil. Regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus.
Fou un dels promotors de la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on establí la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats; i patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses.
La seva col·lecció d’art actualment està repartida en diversos museus.
(Barcelona, 29 juliol 1910 – 25 juny 1981)
Soprano. Després d’haver cursat estudis amb Joan Argemí debutà amb Cançó d’amor i de guerra (1926) i amb Rigoletto al Liceu de Barcelona l’any 1931.
Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes.
(Barcelona, 14 desembre 1901 – 14 juliol 1973)
Escultor. Fou deixeble de Josep Campeny.
És autor d’un gran nombre d’imatges religioses.
(Barcelona, 1875 – 20 març 1930)
Metge i editor. Fill de Josep Espasa i Anguera.
Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es féu càrrec de l’editorial Josep Espasa i Fills; hi impulsà la publicació d’obres de medicina i contribuí a la creació de l’Enciclopedia Espasa.
El papa Pius IX el féu cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues, 1840 – Barcelona, 4 juliol 1911)
Editor. Amb el seu germà Pau, i mostrant un notable esperit d’empresa que li feia suplir la manca inicial de mitjans, posà les bases de la poderosa editorial del seu nom.
El seu germà fou Pau Espasa i Anguera (la Pobla de Cérvoles, Garrigues, 1835 – Barcelona, 1927) Editor. Col·laborà a les primeres iniciatives del seu germà fins al 1879, any en què es retirà del negoci.
Dades dels Països Catalans 