(Barcelona, 1908 – 30 octubre 1993)
Enginyer elèctric. Fill de Josep Maria Juncadella i Robert i d’Àngela Burés i Regordosa.
Fou administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya.
Es casà amb l’escriptora Mercè Salisachs.
(Barcelona, 1900 – 15 octubre 1985)
Escriptor. Fou crític teatral a “La Veu de Catalunya” i col·laborador a la premsa comarcal.
Poeta de línia floralesca, publicà Poesies (1919), Els camins de sang i de dolor (1923), Les albes de l’amor (1927) i Llibret de felicitacions (1927), a més d’algunes novel·les roses, en català (Quan l’amor neix, El giravolt del cor i Un altre horitzó) i en castellà.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 desembre 1887 – Barcelona, 18 novembre 1980)
Polític. Ingressà a la Unió Catalanista i al CADCI (1906), fou col·laborador a “La Tralla”, “Renaixement” i “Lluita”, i director de “La Nació”, setmanari per als catalans combatents entre els aliats a la I Guerra Mundial.
Vicepresident de la Federació de Dependents (1923), ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya i presidí el CADCI (1932-34).
Reorganitzà en la clandestinitat Esquerra Republicana (1945) i edità tretze números de “La Humanitat” a Barcelona.
(Mallorca, vers 1490 – Barcelona, 1571)
Bisbe franciscà, teòleg i humanista. Fou provincial de Catalunya, i des de la seva consagració com a bisbe titular de Constantina (1542) actuà d’auxiliar dels bisbes de Barcelona (Joan de Cardona, Jaume Caçador, Guillem Caçador).
Present a la segona etapa del concili de Trent (1551-52), intervingué en els debats sobre l’eucaristia i la penitència, posteriorment publicats (Barcelona, 1570), com també altres opuscles.
(Barcelona, 1787 – 11 juny 1852)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Durant la presa de Tarragona pels francesos (1811) fou fet presoner i deportat a França, on s’establí fins al 1851, després tornà definitivament a Barcelona.
Conreà, especialment, el gènere del retrat, de la natura morta (flors) i del paisatge.
Foren germans seus:
Llorenç Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
Miquel Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
(Barcelona, 1846 – 1903)
Actriu de teatre. Estrenà Tal faràs, tal trobaràs (1865), d’E. Vidal i de Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades, d’Ubach i Vinyeta, el 1870.
Fou primera dama de diverses companyies.
Es casà amb el director i actor Emili Arolas.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 1909 – Barcelona, 25 febrer 1962)
Pintor. Establert a Barcelona. El 1936 es donà a conèixer a l’Exposició de Primavera del Saló de Montjuïc, a Barcelona.
Conreà el gènere figuratiu i, en certa manera, classicitzant, del noucentisme.
El 1948 participà al Grup dels Set.
(Barcelona, 10 novembre 1900 – 1979)
Anarco-sindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments (setembre-desembre 1936 a l’abril 1937), d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social (abril 1937) i de nou de serveis públics (abril-maig 1937).
Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya (del juliol de 1937 al gener de 1939).
A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”.
(Igualada, Anoia, 1823 – Barcelona, 1879)
Industrial. Creador de la companyia naviliera Jover i Serra, fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio (1865) i del Banc de Barcelona (1873), posà capital per a la fundació del Banc Hispano-Colonial (1876), fou diputat a corts per Igualada i muntà la paperera La Gelidense a Gelida.
Fou el pare de Joaquim Jover i Costas, que el succeí.
(Barcelona, 22 octubre 1890 – 6 abril 1984)
Polític i advocat. Format a la Lliga Regionalista, fou un dels fundadors d’Acció Catalana. Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya i simpatitzà després amb la CEDA.
El 1935 fou conseller de governació i durant la guerra civil passà a la zona del govern de Burgos.
Dades dels Països Catalans 