(Barcelona, 10 maig 1860 – 29 setembre 1917)
Escultor. Treballà sobretot en obres aplicades a l’arquitectura, en pedra, marbre i terra cuita.
La seva col·laboració fou sol·licitada per molts arquitectes.
Juyol i Bach, Alfons
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Jutglar i Bernaus, Antoni
(Barcelona, 18 desembre 1933 – 28 novembre 2007)
Historiador i assagista. Professor a les universitats de Barcelona i Màlaga, s’ha especialitzat en els segles XIX i XX.
És autor de L’era industrial a Espanya (1961), Federalismo y revolución. Las ideas sociales de Pi y Margall (1966), Ideología y clases en la España contemporánea (1969-70), Història crítica de la burgesia catalana (1972), segona edició, ampliada, d’Els burgesos catalans (1966), La España que no pudo ser (1971), Pi y Margall y el federalismo español (dos volums, 1975-76), De la Revolución de Septiembre a la Restauración (1976), Història de Catalunya (1979-83) i Història d’Espanya (1987).
Junyer i Vidal, Sebastià
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 10 desembre 1966)
Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso, del qual reuní un dels millors conjunts de teles. Formà part del grup d’Els Quatre Gats.
La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d’ingenuïtat.
Junyer i Pascual-Fibla, Joan
(Barcelona, 12 gener 1904 – 8 febrer 1994)
Pintor. Inicialment dedicat al paisatge, exposa a Pittsburgh (1929), on obtingué un Premi Carnegie que li permeté d’establir-se als EUA (1936), on s’especialitzà en decoracions de ballet (Ballets Russes de Montecarlo, Ballet Society de Nova York, etc).
Aplicà (1949) a les teles que pintava el nom de relleu-pintura. La seva obra, d’un cert estil arcaïtzant, destaca pel dibuix acurat i per l’importància de l’efecte lumínic.
Junyent i Sans, Sebastià
(Barcelona, 27 setembre 1865 – 1908)
Pintor i crític d’art. Germà d’Oleguer. Format a l’Escola de Llotja, anà becat a París.
Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils.
Com a crític col·laborà a “La Renaixença” i, especialment, a “Joventut”.
Fou el pare del pintor i escriptor Albert Junyent i Quinquer.
Junyent i Sans, Oleguer
(Barcelona, 29 gener 1876 – 7 març 1956)
Pintor i escenògraf. Germà de Sebastià, es formà a l’Escola de Llotja i a quinze anys entrà a treballar al Teatre del Liceu.
Fou un dels més acreditats escenògrafs de l’escena catalana, especialment per les escenografies d’òperes wagnerianes, també organitzà festes populars.
El 1910, de les seves experiències, publicà Roda el món i torna al Born.
Junyent i Rovira, Miquel
(Piera, Anoia, 21 desembre 1871 – Barcelona, 16 agost 1936)
Advocat i polític. Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’“El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador.
S’adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu.
Junyent i de Vergós, Francesc de
(Barcelona, vers 1662 – 1735)
Polític. Marquès de Castellmeià i baró de Montclar.
L’any 1696 exercí el càrrec d’oïdor militar de la Generalitat i va ésser un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700).
Va prendre part en la guerra de Successió i fou un dels aristòcrates catalans que es mantingueren invariablement partidaris de la causa borbònica. S’incorporà a l’exèrcit i entrà a Barcelona amb les tropes vencedores de Felip V de Borbó l’11 de setembre de 1714.
El duc de Berwick el nomenà administrador de la Junta Provisional de Govern de Barcelona (1714-18), càrrec que va exercir fins a la constitució de l’ajuntament borbònic, del qual fou nomenat regidor (1718).
Juncosa i Ferret, Ramon
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 octubre 1941 – Barcelona, 24 agost 2000)
Pedagog i polític. Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d’entrar a l’administració de la Generalitat, l’any 1981, on s’encarregà de qüestions relacionades amb l’ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars.
Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d’Ordenació de l’Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d’Ordenació i Innovació Educativa i director general de l’Institut Català de Noves Professions.
Fou membre de CDC des de la fundació del partit i es convertí en un estret col·laborador de Jordi Pujol. A la seva mort, exercia el càrrec de director general d’Avaluació i Estudis del departament de presidència.
El 1997 li fou atorgat el premi Ramon Fuster del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències de Catalunya, en reconeixement a la seva dedicació a l’escola catalana.
Juncadella i Martí, Miquel
(Barcelona, 1921 – 8 febrer 2017)
Militant catòlic. Fou un dels membres fundacionals de la Joventut Obrera Catòlica a Catalunya i promotor d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona.
Fou també un dels creadors d’Editorial Nova Terra i ha publicat Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).
Dades dels Països Catalans 