(Barcelona, segle XIX)
Gravador. Destacà durant el primer quart del segle XIX. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts des del 1821.
Fou el pare de Pau i de Ramon Alabern i Moles.
Alabern, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)
Monsalvo, Onofre
(Barcelona, segle XVII – vers 1715)
Metge i polític. Formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697.
Botifler, fugí de la ciutat arran de la instauració del règim austriacista.
El 1714 entrà a Barcelona amb l’exèrcit de Felip V de Borbó i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní.
Monnar, Francesc
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era doctor en medicina. Pertanyia al Consell de Cent i el 1708 fou nomenat ciutadà honrat.
Membre del govern provisional català en 1713-14 durant el setge de Barcelona. Per haver estat elegit obrer o prohom antic, ell fou qui prengué el jurament de Rafael Casanova quan assumí el càrrec de Conseller en Cap, el 13 de desembre de 1713.
Participà a les principals reunions del govern, com la celebrada sota les voltes de Sant Antoni a la tarda de l’11 de setembre de 1714, poc abans de la capitulació.
Després d’aquesta, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
Monfar i Sorts, Joan Baptista
(Barcelona, segle XVII)
Jurista. Era doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
El 1634 actuà de delegat del braç militar prop del Consell de Cent. En començar la guerra dels Segadors serví com a capità d’artilleria.
Recompensant els serveis prestats, el Consell el nomenà, amb caràcter vitalici, assessor de la Batllia General. Fou elegit conseller tercer de Barcelona el 1644.
El 1649 era ambaixador de Barcelona davant la cort de França. L’any següent fou elegit per al càrrec d’obrer de la ciutat, al qual renuncià al cap d’algun temps.
Mir -impressors-
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Família d’artistes i impressors.
Iniciada per Francesc Mir i Bosch.
Miquel, Pere -impressor-
(Barcelona, segle XV – vers 1496)
Llibreter-editor i impressor. Sembla que s’encarregà de l’obrador de Nicolau Spindeler quan aquest se’n va anar a València.
L’any 1489 li fou atorgat el títol de llibreter de la ciutat de Barcelona i fou, segons sembla, el segon impressor, en l’ordre cronològic, que treballà a Barcelona.
Al seu taller foren compostes, entre altres, les obres següents: Inventari o col·lectori de cirurgia, de Guiu de Cauliac (1492), La vida e trànsit de sent Jerònim (1493), Los quinze llibres de les transformacions del poeta Ovidi (1494), traducció catalana de les Metamorfosis, i Meditacions de la vida de Cristo (1495).
Tenia començada, quan va morir, l’edició del Tirant lo Blanc, que continuà l’impressor Diego de Gumiel.
Minguella i Llunell, Francesc
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Germà d’Antoni. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió.
S’encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l’arribada d’Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d’Àustria que desembarcà a Mataró.
El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V de Borbó. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent.
El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
Minguella, Josep
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Jurista. Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller.
Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina.
El rei-arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.
El 1714 li foren confiscats els béns. Posteriorment actuà d’advocat.
Mestres -arquitectes-
(Barcelona, segle XVIII – 1895)
Família de mestres de cases i arquitectes.
Fou iniciada per Francesc d’A. Mestres i Guitart.
