Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Marquet, Miquel / Bonanat

Eren germans i fills de Miquel Marquet.

Miquel Marquet  (Barcelona, segle XIV – abans 1356)  Mercader i armador. Probablement fou ell, i no pas el seu pare, l’enviat per Jaume II el Just com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319. Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller (1334) i, entre altres, el lloc de Giba (1336), que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico.

Bonanat Marquet  (Catalunya, segle XIV – abans 1360)  Era senyor de la casa del Cros (Argentona). Inicià la branca dels Marquet del Cros. Fou el pare de Ramon i de Tomàs Marquet i Marc.

Marquet, Agnès / Miquel

Eren fills de Ramon Marquet i Rubí i germans de Bernat Marquet.

Agnès Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Seduïda per Berenguer de Lacera, provocà les discòrdies entre les famílies, que requeriren la intervenció de l’infant Pere el 1276.

Miquel Marquet  (Barcelona, segle XIII – després 1333)  Fou l’iniciador de la línia secundària del llinatge. Fou conseller en cap de Barcelona (1302-03, 1312-13, 1328-29 i 1332-33) i segon (1308-09). Fou pare de Bonanat i de Miquel Marquet.

Marquet, Galceran

(Barcelona, segle XIV – abans 1360)

Vice-almirall de Catalunya i cronista. Participà amb l’almirall Pere de Montcada en la batalla del Salado (1340) col·laborant amb les tropes castellanes d’Alfons XI.

El 1343 intervingué en l’ocupació de Mallorca de Pere III el Cerimoniós.

Marquet -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Llinatge de mercaders i mariners acabalats.

Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa.

Un dels primers membres fou Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1257)  Navilier i mercader. Personatge destacat de l’oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I de Catalunya declarà innocents (1258).

Marimon, Joan Bernat de

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà de Barcelona. Abraça la causa de la generalitat a la guerra contra Joan II i serví a la marina. El 1463, amb una galera i altres naus de Barcelona, obtingué diversos èxits contra embarcacions reials.

Aquest pot ésser l’homònim que el 1484, com a delegat de Barcelona, protestava davant els Reis Catòlics per l’establiment de la inquisició a Catalunya.

Marí, Francesc

(Barcelona, segle XVII)

Militar. Sobresortí durant les guerres del Rosselló, lluitant contra els francesos.

Ascendí a mestre de camp i fou posat al front d’un terç de Barcelona (1673). El 1674, amb Manuel de Sentmenat, era el cap més destacat de la victòria de Morellàs (Vallespir).

L’any següent, amb el seu terç, fou sorprès pels francesos a Figueres, on tant ell com els seus homes caigueren presoners.

Marcús, Bernat

(Barcelona, segle XII)

Burgès. Home molt ric, tenia moltes propietats a la ciutat i a Montjuïc.

Encara que no pertanyia a la noblesa, tenia tant de prestigi que des de mitjan segle XII entrà a formar part del consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1152 signà el testament de la reina Peronella d’Aragó, el 1157 actuà en el tribunal comtal i el 1164 estigué present en la cerimònia del traspàs dels drets reials de Peronella a favor d’Alfons I el Cast.

A Barcelona, a l’actual plaça de Marcús, es conserva una capella (dedicada a la Mare de Déu de la Guia) que féu construir en fer donació dels terrenys per al cementiri dels pobres.

March, Sever

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i mercader. El 1700-01 fou Conseller Cinquè de la capital.

S’oposà als primers abusos del nou rei Felip V de Borbó, sobretot pel que fa al nomenament de nou virrei per el Principat abans d’haver jurat les Constitucions catalanes.

Fou, mesos després, un dels consellers municipals que reberen del monarca el greuge de no fer-los cobrir el cap davant la reial presència, incident que resultaria molt comentat.

El 1713-14, durant el gran setge de Barcelona pels borbònics, pertanyia a la Junta 24ª, agregada al govern provisional català. Durant aquest temps era també membre del Consell de Cent.

Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen una renda anual de 22 lliures.

March, Pere -diplomàtic-

(Barcelona, segle XIII – 1338)

Diplomàtic i conseller. Fill del notari Pere March, del qual heretà la baronia de Beniarjó.

La seva vinculació a la cort apareix documentada del 1296 fins a la seva mort. Serví així tres monarques: Jaume II el Just, Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós.

Ocupà en diversos períodes els càrrecs de secretari, tresorer (1306-27) i mestre racional (des del 1330). Gaudí d’una consideració elevada. Li foren confiats serveis diplomàtics d’importància.

El 1319, essent tresorer del rei Jaume II, aquest li encomanà la resolució d’una crisi a les relacions amb Sanç I de Mallorca, el qual es trobava llavors molt pressionat pels francesos de cara a fer-li infeudar el Rosselló al rei de França. Pere March, que coneixia bé al rei Sanç, resolgué l’afer adreçant-li unes lletres personals.

El 1323, per una suma elevada, comprà a Jaume II el castell d’Eramprunyà (Baix Llobregat), el qual seria decisiu per l’ennobliment de la família. A la seva mort, per manca de successió directa, l’heretà el seu nebot Jaume Marc.

March, Pere -notari-

(Barcelona, segle XIII)

Notari. És el rebesavi del gran poeta Ausiàs Marc. Encapçala la sèrie de personatges il·lustres de la mateixa família.

El 1249 fou afavorit per la donació reial de cases i terres a la zona de Gandia, com a probable recompensa de serveis prestats a la cort de Jaume I de Catalunya durant la conquesta de territoris valencians.

Fill seu fou el diplomàtic i conseller reial Pere March.