(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Defensor de Barcelona, com a diputat militar de la Generalitat, a l’atac francès del 1697.
Felip V de Borbó el féu marquès de Ciutadilla (1702), però el 1705 es passà al bàndol austriacista.
L’arxiduc Carles el nomenà comte (1706) i marquès (1707).
El 1713 es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, renunciant a la defensa de Barcelona, que creia inútil.
(Barcelona, segle XV)
(o Mai) Cavaller. Fill de Joan May (Barcelona, segle XV), que fou conseller de Pere de Portugal, el rei efímer dels catalans, i regent de la seva cancelleria.
Ell fou regent de la cancelleria de Ferran II el Catòlic.
Era el pare de Climent, abat de Ripoll; Joan, abat de Sant Salvador de la Platja (Sicília); Isabel, casada amb Bernat Galceran de Pinós, i Miquel May.
(Barcelona, segle XVI)
Arquitecte. Mestre d’obres i de les fonts de Barcelona.
Vers l’any 1499 treballà a la capella de l’hospital de Sant Salvador, fora ciutat.
Col·laborà amb Gabriel Pellicer a la façana plateresca de l’església de Sant Miquel (1516) i a Sant Martí de Provençals (1524).
Realitzà també diverses obres al palau de la Generalitat i al monestir de Pedralbes (1532-33).
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Argenter. Era membre del Consell de Cent de Barcelona, a la categoria dels menestrals. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.
Fou membre de la junta agregada al govern provisional català durant el gran setge de la ciutat.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Barcelona, segle XV – abans 1463)
Gramàtic. Autor d’una gramàtica llatina intitulada Libellus pro efficiendis orationibus impresa a Barcelona. L’edició porta data del 1468, la qual cosa representaria que seria l’obra més antiga impresa a la Península. Però es creu que no és autèntica i que la data real és 1488 o 1498.
Una altra obra d’aquest autor és Principis artis grammaticae, publicada el 1503.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era mercader i pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat pel rei Carles III.
El 1713 participà a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V de Borbó, i cooperà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14). Rebé diverses missions especials, com la d’encarregar-se de la venda pública de bacallà i d’altres comestibles arribats de Mallorca (29 octubre 1713).
Pel desembre de 1713 s’ocupà de la distribució de municions a l’estol naval format a la capital. Amb Salvador Feliu de la Penya tingué amplis poders per a ocupar-se del servei de proveïments de Barcelona.
Assistí a les principals reunions del govern, i l’11 de setembre participà a l’última reunió celebrada abans de la crida a capitulació.
Els borbònics li confiscaren els béns.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d’Empúries diverses obres.
La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d’Igualada, contractada el 1399 i que s’encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l’església barcelonina de Sant Miquel.
Restà actiu fins als primer anys del segle XV.
(Barcelona, segle XIX)
Obrer maquinista. Amb el nom de Sarro Magallán representà els obrers espanyols al congrés de Brussel·les (setembre 1868) de la I Internacional.
L’octubre de 1868 fundà la Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona.
Com a anarcol·lectivista participà en la constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881-88).
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XIV) Ciutadà honrat de Barcelona. És identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Fill de Berenguer Marquet (Barcelona, segle XIV – abans 1357) que fou l’iniciador de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria i que potser fou un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra.
Bernat fou l’avi de:
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) Noble. Fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga. Formà part (1451) de la comissió encarregada de revisar l’administració pública a Barcelona.
El seu germà Joan Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) fou doctor en lleis i ardiaca major de la catedral de Barcelona.
Eren fills de Galceran Marquet.
Pericó Marquet i de Coromines (Barcelona, segle XIV – abans 1433) Probablement ell (o potser el seu fill Pere) fou conseller quart de Barcelona en 1422-23, cònsol de mar el 1425 i obrer -potser el fill- el mateix any i conseller tercer en 1431-32. Fou el pare de Pere i Ramon Marquet.
Joanet Galceran Marquet i de Coromines (Barcelona, segle XV) Fou bigaire, conseller cinquè (1439-40) i quart (1450-51) de Barcelona.
