Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Manescal, Onofre

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Professor de teologia, sacerdot i orador. Pronuncià discursos i sermons en llatí, català i castellà.

És conegut sobretot per Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandesa de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d’Aragó, predicat a la catedral de Barcelona i publicat el 1602.

Famós per la seva defensa de la llengua catalana, tenia pretensions d’historiador.

Fou un dels quatre censors de l’edició de la primera part de la Crònica Universal… de Jeroni Pujades.

Manero, Salvador

(País Valencià, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Editor i impressor. S’establí a Barcelona, on tenia els seus tallers al carrer Roger de Llúria.

Col·laborà amb ell el dibuixant Tomàs Padró i el gravador Tomàs Carles Capuz, els quals conferiren una qualitat excel·lent a moltes de les seves publicacions, entre les quals figuren Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859), els primers volums dels Jocs Florals, la Historia de Cataluña de Víctor Balaguer, en cinc volums, i l’antologia Teatre selecto antiguo y moderno, en vuit volums.

Mallol, Berenguer

(Barcelona, segle XIII)

Navegant i mercader. Fou parent de Ramon Marquet i home de confiança de Pere II el Gran, el qual li va encomanar que dugués la reina Constança de Sicília i els infants Jaume, que seria el rei Jaume II, i el futur Frederic II de Sicília, així com la infanta Violant, a Sicília.

Tot i que era marí civil, acomplí les funcions d’almirall de la corona i es distingí en la defensa de Barcelona, quan aquesta ciutat fou atacada l’any 1285 per l’esquadra de Felip III de França.

Maians, Antoni

(Barcelona, segle XV)

Ferrer. Fou el principal constructor de bombardes per a la Generalitat durant la guerra contra Joan II. Les peces que construïa eren molt estimades. Li conferiren un gran prestigi.

Pel març de 1463 fou estipulat que percebria 6 florins per cada pedra que tiressin les seves peces.

Madeix

(Barcelona, segle IX)

Notable d’origen got. Fou denunciat pel bisbe de Barcelona Frodoí, a l’assemblea d’Attigay (874), pel fet d’haver obtingut per precepte reial l’església de Sant Esteve, del bisbat de Barcelona, i d’haver-hi celebrat reunions de pagesos.

Sembla ésser un dels dissidents que, amb els preveres Baió de Terrassa i Tirs de Barcelona, celebraren un ritu visigòtic, en oposició al bisbe franc Frodoí.

Llull i Tàrrega -germans-

Eren fills de Joan Llull i de Gualbes, els següents germans:

Francesc Llull i Tàrrega  (Barcelona, segle XV – Catalunya, després 1507)  Fou monjo cambrer de Sant Cugat.

Guillem Llull i Tàrrega  (Barcelona, segle XV – 1491)  Fou canonge de la seu de Barcelona.

Pere Llull i Tàrrega  (Barcelona, segle XV – 1466)  Es casà amb Joana Llull i Savall, de la qual no tingué fills.

Romeu Llull i Tàrrega  (Barcelona, segle XV – 1496)  Hom l’identifica amb el poeta homònim. Es casà amb la seva besneboda Joana Llull i Llull i foren pares de Galceran Tomàs i Joan Llull i Llull.

Llull i Soler, Joan

(Barcelona, segle XVI – vers 1595)

Donzell. Nét de Joan Llull i Llull.

Es casà (1580) amb Elisabet de Cabrera i Satorres, hereva dels Cabrera, senyors de la Torre de Marats.

Només tingueren dues filles, que moriren sense fills, i la successió passà a la descendència de llur bes-tia Jerònima Llull i de Sentmenat.

Llull i Sestrada, Elisabet Joana

(Barcelona, segle XVI – 1601)

Filla de Joan Llull i Llull. Fou l’hereva d’aquesta línia, per mort sense fills del seu germà Galceran Pau.

Es casà amb Francesc de Boixadors i d’Avinyó, senyor de Sant Miquel de Pontons.

Alguns de llurs descendents es cognomenaren, per vinculació hereditària, Llull.

Fou la germana de:

Llull i Sestrada, Galceran Pau  (Barcelona, segle XVI) Donzell. Conseller en cap de Barcelona (1573).

Llull i Llull, Joana

(Barcelona, segle XVI)

Muller de Romeu Llull i Tarregà, que era besnébot seu.

Foren pares de Galceran Tomàs i de Joan Llull i Llull.

Llull i Dusai, Joan

(Barcelona, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, 1476/80)

Dit el Cavaller. Fill de Joan Llull i de Gualbes.

Fou armer del rei (1438), el qual li concedí el privilegi de cavaller (1452/54) i el féu governador de Sorrento i Capri i cònsol de catalans a Gènova (1446).

Es casà (1432) amb Elisabet de Gualbes i Pastor.