(Barcelona, segle XV)
Argenter notable. L’any 1481 fou elegit conseller de la ciutat de Barcelona.
Almerich, Jaume
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)
Alemany -varis bio-
Enric d’Alemany (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes a la guerra dels Segadors.
Guerau d’Alemany (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646) Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV) Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.
Joan Alemany (Catalunya ?, segle XVI) Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).
Nicolau Alemany (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI) Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.
Pere Alemany (Catalunya, segle XIV) Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz“. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.
Alagó -varis/es bio-
Antònia d’Alagó (Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Noble dama. Filla d’Artau d’Alagó. Fou la primera muller del famós vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí. No li donà fills. Morí jove. El seu marit contragué segones núpcies amb Esclarmunda de Fenollet.
Bartomeu Alagó (Barcelona, segle XV – ?, segle XV) Pintor, fou deixeble de Jaume Huguet.
Lucina d’Alagó (Aragó, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV) Muller de Guillem Ramon de Montcada. Segurament nascuda a Sicília però pertanyent a noble llinatge aragonès. El seu marit fou el primer d’aquesta família que s’instal·là també a Sicília. Fill seu fou un altre Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, comte d’Agosta.
Alabern, Joan
(Barcelona, segle XIX)
Gravador. Destacà durant el primer quart del segle XIX. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts des del 1821.
Fou el pare de Pau i de Ramon Alabern i Moles.
Mascaró, Francesc
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era mercader i pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat pel rei Carles III.
El 1713 participà a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V de Borbó, i cooperà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14). Rebé diverses missions especials, com la d’encarregar-se de la venda pública de bacallà i d’altres comestibles arribats de Mallorca (29 octubre 1713).
Pel desembre de 1713 s’ocupà de la distribució de municions a l’estol naval format a la capital. Amb Salvador Feliu de la Penya tingué amplis poders per a ocupar-se del servei de proveïments de Barcelona.
Assistí a les principals reunions del govern, i l’11 de setembre participà a l’última reunió celebrada abans de la crida a capitulació.
Els borbònics li confiscaren els béns.
Martorell, Simó
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d’Empúries diverses obres.
La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d’Igualada, contractada el 1399 i que s’encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l’església barcelonina de Sant Miquel.
Restà actiu fins als primer anys del segle XV.
Marsal i Anglora, Antoni
(Barcelona, segle XIX)
Obrer maquinista. Amb el nom de Sarro Magallán representà els obrers espanyols al congrés de Brussel·les (setembre 1868) de la I Internacional.
L’octubre de 1868 fundà la Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona.
Com a anarcol·lectivista participà en la constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881-88).
Marquet-Satrilla -varis-
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XIV) Ciutadà honrat de Barcelona. És identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Fill de Berenguer Marquet (Barcelona, segle XIV – abans 1357) que fou l’iniciador de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria i que potser fou un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra.
Bernat fou l’avi de:
Bernat Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) Noble. Fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga. Formà part (1451) de la comissió encarregada de revisar l’administració pública a Barcelona.
El seu germà Joan Marquet-Satrilla (Barcelona, segle XV) fou doctor en lleis i ardiaca major de la catedral de Barcelona.
Marquet i de Coromines -germans-
Eren fills de Galceran Marquet.
Pericó Marquet i de Coromines (Barcelona, segle XIV – abans 1433) Probablement ell (o potser el seu fill Pere) fou conseller quart de Barcelona en 1422-23, cònsol de mar el 1425 i obrer -potser el fill- el mateix any i conseller tercer en 1431-32. Fou el pare de Pere i Ramon Marquet.
Joanet Galceran Marquet i de Coromines (Barcelona, segle XV) Fou bigaire, conseller cinquè (1439-40) i quart (1450-51) de Barcelona.
Marquet i Bosquets -germans-
Bernat Marquet i Bosquets (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Marquet. Fou cambrer de la reina Elionor de Sicília i del rei Pere III el Cerimoniós. Potser fou pare de Teda Marquet (Barcelona, segle XIV), que fou abadessa de Pedralbes (1393).
Bernat era germà de:
Ramon Marquet i Bosquets (Catalunya, segle XIV) Senyor de Canyelles i de Salicrup. Es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV), que fou priora de Jonqueres (1389-91), i de Ramon Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV) Senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fou el pare de:
Joan Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV), i segurament també de:
Miquel Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV) el qual prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet (Barcelona, segle XV), possiblement neboda seva.
Dades dels Països Catalans 