Arxiu d'etiquetes: Arenys de Mar

Fors i Vidal, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1889 – Arenys de Mar, Maresme, 14 maig 1956)

Polític. Des del 1917 fou regidor i del 1931 al 1936 alcalde de Canet de Mar.

Fabricant de teixits de punt en aquella vila del Maresme, promogué l’Escola de Teixits de Punt, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya, i n’ocupà el càrrec de president del patronat en 1921-39.

“…Catalunya es guardaria millor dels seus enemics tradicionals si, en el pla interior, presentés tothora un front unit.” (Josep Fors i Vidal)

Dirigí el Patronat Local de Cultura fins al 1939, impulsà la creació d’una biblioteca popular (1919) i de la plaça del mercat (1933).

El 1939 emigrà a Prada de Conflent, d’on tornà el 1956 i s’establí a Arenys de Mar.

Forn i Roget, Joaquim

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)

Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor.

Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d’assistent per a Espanya i la recent creada província d’Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral.

Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d’Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma.

Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d’altres, inèdits.

Flos i Calcat, Francesc

1 Resposta

(Arenys de Mar, Maresme, 13 novembre 1856 – Barcelona, 1929)

Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Estudià magisteri i l’exercí al Masnou.

El 1886 publicà una Memòria pedagògica sobre l’ensenyament a Catalunya, i el 1898 fundà l’Escola Sant Jordi, la primera escola catalana dels temps moderns.

Al I Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906), proposà un mètode pedagògic per a l’ensenyament de la gramàtica catalana a les escoles. Del 1917 al 1922 dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic”.

Col·laborà a la fundació d’altres escoles catalanes i participà en diverses publicacions, sempre en pro del foment de l’ensenyament català.

També publicà una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal (1869) i un Cançoner escolar català (1918) -en col·laboració amb Joan Salvat-, així com diversos llibres de text.

Ferrer i Calbetó, Felip

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 6 juliol 1893 – Barcelona, 1981)

Industrial i economista. Col·laborà en la creació de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar (1929), del patronat del qual fou president (1936-56).

Sobre qüestions d’economia va publicar Tabla de precios de venta (1929), Los factores económicos y el momento político catalán (1933), Nacionalismo económico español (1934), Armas de los imperialismos plutocráticos (1938) i Política nacionalista (1939). També va traduir de l’italià diverses obres.

Fou membre del patronat de l’Arxiu Històric i del Museu Fidel Fita d’ençà del 1935.

Escola de Nàutica d’Arenys de Mar

2 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)

Institució, creada per Josep Baralt i Torres i la Confraria de Sant Elm.

El ministre principal de la província marítima de Mataró (càrrec equivalent a l’actual de comandant de Marina) concedí, el 7 de març de 1779, el permís per instal·lar l’escola. L’ensenyament començà el 7 d’abril d’aquell mateix any en el domicili de Josep Baralt.

Pocs anys després es construí un edifici en un solar situat al sud del Montcalvari, en el lloc conegut encara avui dia com l’Estudi dels Pilots.

L’Escola fou clausurada per primer cop el 1850, però a partir del 1869 funcionà novament sota la direcció de Joan Monjo i Pons, fins que fou clausurada definitivament.

Encantats, torre dels -Maresme-

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme)

Torre de guaita, situada al puig de Castellar, damunt la riera de Caldetes, termenal de l’antic castell de Montpalau, al límit dels comtats, vegueries, corregiments i bisbats de Girona i Barcelona.

Construïda el segle XIII, fou reformada el segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació (muralla circular exterior emmerletada), el segle XVI.

Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats, que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions (1949-50 i 1956-57) dirigides per Josep M. Pons i Guri; els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona.

El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC; hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats; les muralles foren desmantellades vers el 213 aC. Hom hi calcula que hi podien viure uns 4.500 h.

Elias i d’Aloy, Josep Antoni

5 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 17 abril 1817 – Barcelona, 24 novembre 1881)

Advocat. Fundador de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Escriví nombroses obres jurídiques i un Atlas geográfico, histórico y estadístico de España.

Fou el pare d’Antoni, Josep i Ramon Elias i de Molins.

Draper i Fossas, Joan

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 12 gener 1970)

Escriptor i periodista. Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” (Arenys de Mar, 1907), dirigí “Bella Terra” (1923-27) i fou redactor de “La Veu de Catalunya”.

Publicà poesies (Aires de llevant, 1915), narracions (Dietari d’un nedador, 1924; Claror d’Assís, 1962), i obres teatrals (El rei filharmònic, 1908; L’amor sempre triomfa, 1915).

Se serví dels pseudònims Blai i Kronorrim.

Colom i Agustí, Joan

2 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 1879 – 1969)

Pintor paisatgista. Autodidacte, estudià els grans mestres del Museo del Prado i tingué contacte a París amb l’impressionisme.

Començà la seva obra, en aquest estil, però més endavant retornà al realisme i narrà en els seus paisatges escenes populars i típiques de Catalunya.

Com a dibuixant col·laborà al setmanari “Papitu” amb el pseudònim d’Adam, i després a d’altres publicacions.

Centelles, Fermí de

Deixa un comentari

(Centelles, Osona, 1817 – Arenys de Mar, Maresme, 1893)

Frare caputxí. Féu la Primera Guerra Carlina amb els insurrectes. Havent emigrat el 1839, prengué l’hàbit a França.

Anà al Brasil el 1854, on fundà el convent caputxí de Sao Paulo. Tornà a Catalunya devers el 1888.

És autor de diversos llibres, com Compendio de filosofia racional (Sao Paulo, 1864), Sermones (Río de Janeiro, 1867) i Historia de la filosofía (Barcelona, 1889).

En atenció als seus mèrits tenia el títol de provincial titular de Catalunya.