(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 12 gener 1970)
Escriptor i periodista. Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” (Arenys de Mar, 1907), dirigí “Bella Terra” (1923-27) i fou redactor de “La Veu de Catalunya”.
Publicà poesies (Aires de llevant, 1915), narracions (Dietari d’un nedador, 1924; Claror d’Assís, 1962), i obres teatrals (El rei filharmònic, 1908; L’amor sempre triomfa, 1915).
Se serví dels pseudònims Blai i Kronorrim.
(Arenys de Mar, Maresme, 1879 – 1969)
Pintor paisatgista. Autodidacte, estudià els grans mestres del Museo del Prado i tingué contacte a París amb l’impressionisme.
Començà la seva obra, en aquest estil, però més endavant retornà al realisme i narrà en els seus paisatges escenes populars i típiques de Catalunya.
Com a dibuixant col·laborà al setmanari “Papitu” amb el pseudònim d’Adam, i després a d’altres publicacions.
(Centelles, Osona, 1817 – Arenys de Mar, Maresme, 1893)
Frare caputxí. Féu la Primera Guerra Carlina amb els insurrectes. Havent emigrat el 1839, prengué l’hàbit a França.
Anà al Brasil el 1854, on fundà el convent caputxí de Sao Paulo. Tornà a Catalunya devers el 1888.
És autor de diversos llibres, com Compendio de filosofia racional (Sao Paulo, 1864), Sermones (Río de Janeiro, 1867) i Historia de la filosofía (Barcelona, 1889).
En atenció als seus mèrits tenia el títol de provincial titular de Catalunya.
(Arenys de Mar, Maresme, 21 agost 1863 – 17 febrer 1950)
Avicultor. Després de tres anys d’estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l’Escola Pràctica d’Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d’aquesta especialitat a Catalunya.
Fundador de la Societat Nacional d’Avicultura i de la revista “La Avicultura Práctica” (1897), fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles.
És autor d’una trentena d’obres de la seva especialitat, així com de l’estudi sobre els coloms missatgers Colombofilia.
(Barcelona, 18 maig 1913 – Arenys de Mar, Maresme, 23 juliol 1982)
Filòsof i editor. Llicenciat en filosofia i lletres el 1932, exercí de professor a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona, d’on fou expulsat el 1939, arran de la victòria franquista.
El 1941 fundà, amb Alexandre Argullós, Edicions Ariel.
Des del 1969 exercí com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona.
(Arenys de Mar, Maresme, 14 febrer 1885 – Terrassa, Vallès Occidental, 14 febrer 1952)
Escultor. Bona part de la seva obra, d’un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa.
Conreà esporàdicament la literatura.
(Arenys de Mar, Maresme, 31 maig 1740 – 1829)
Navegant i professor de nàutica. Membre d’una família de mariners, germà d’Ignasi, navegà en la carrera d’Índies i, mobilitzat per la marina reial espanyola, aconseguí títols honorífics.
Obert el comerç de Catalunya amb Amèrica per Carles III de Borbó i autoritzada la creació d’una escola de nàutica, fou l’impulsor i primer director de l’Estudi dels Pilots d’Arenys de Mar, per tal d’ensenyar científicament l’art de navegar.
El 1802 rebé el títol de tinent de navili.
(Arenys de Mar, Maresme, 1748 – Maracaibo, Veneçuela, 1805)
Navegant i comerciant. Membre d’una família de mariners d’Arenys, fou presoner de pirates i, alliberat pel seu germà Josep, fou milicià voluntari a Veracruz.
Establert a Veneçuela, el 1780 era síndic procurador municipal de Maracaibo, on concentrà la seva activitat en l’urbanisme municipal i el comerç.
(Arenys de Mar, Maresme, 7 setembre 1831 – 4 agost 1913)
Comediògraf. Estudià dret a la universitat de Barcelona. De jove fundà al teatre Odeon una societat dramàtica, El Pireo, i dirigí el periòdic “Las Candilejas”, que en depenia.
S’inicià en el món del teatre escrivint en castellà, tot i que a partir de 1864 ho féu exclusivament en català. La companyia La Gata li estrenà Els banys de Caldetes (1865).
Entre les seves comèdies, realistes i sense concessions fàcils, destaquen Un pollastre eixalat (1865), Les ametlles d’Arenys (1866), Les pubilles i els hereus (1869), La mitja taronja (1868) i Dones! (1875), considerada la més reeixida.
Fou mantenidor dels Jocs Florals els anys 1869 i 1887.
(Arenys de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1890)
Frare caputxí.
Edità una Flora oratoria seráfica catalana o sea sermones predicados por diversos oradores de la antigua provincia de Cataluña, antologia en quatre volums (1889), i algunes obres escrites del pare J. A. Catà de Calella.
Dades dels Països Catalans 