(Santiago de Cuba, Cuba, 26 juliol 1928 – Begur, Baix Empordà, 20 setembre 2019)
Violoncel·lista i gambista. Fill d’Ernest Cervera i Astor, i germà de Montserrat. Deixeble de Lluís Millet i Farga, de Paul Tortelier i de Gaspar Cassadó.
Membre fundador del Quartetto Brahms de Roma (1963). Professor als conservatoris de Colònia, de Friburg i de Lausana.
Ha fet nombrosos enregistraments i tandes de concerts a Europa i a Amèrica.
(l’Havana, Cuba, 16 novembre 1856 – Barcelona, 12 octubre 1918)
Fotògraf. El 1905 s’instal·là a Barcelona. Especialitzat en edicions basades en la fotografia.
Féu una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888, on guanyà una medalla d’or, com també a les d’Aragó (1886) i París (1889).
(Santiago de Xile, Xile, 1810 – Barcelona, 1 gener 1874)
Industrial. Es distingí pel seu esperit emprenedor.
Fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la fàbrica de paper anomenada Vapor Vell de Sants i del Banc de Barcelona.
(l’Havana, Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)
Pintor i poeta. La seva família tornà a Barcelona quan ell tenia 7 anys.
Intervingué en política a favor de les tendències catalanistes. Publicà un Recull de poesies catalanes.
(San Nicolás de los Arroyos, Argentina, 12 juliol 1889 – Barcelona, 1984)
Jurista i advocat. Fill de Francesc Pi i Sunyer i nét de Francesc Sunyer i Capdevila. Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid.
Membre fundador d’Acció Catalana. Fou secretari de l’ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra civil ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports. Anà a París el 1937 i tornà el 1940.
Depurat, fou separat del seu càrrec a l’ajuntament. Guanyà la càtedra de dret administratiu (1940); com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil.
Personatge de món, esdevingué una figura familiar en reunions socioculturals. Fou degà del col·legi d’advocats i de la facultat de dret.
Especialitzat en dret administratiu, col·laborà en diverses revistes i diaris: “Revista Jurídica de Catalunya”, “Estudis Municipals”, “Catalunya Municipal”, “Catalunya Exprés”, etc.
(Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 24 febrer 1923)
Pintor. Estudià a Barcelona i a Madrid, ciutats on exposà diverses vegades.
S’inclinà pels tipus populars i les escenes de costums (Pescadors, Costums de la platja de Barcelona).
Té una obra al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
(Santiago de Xile, Xile, 26 juliol 1938 – )
Pintor. Des de l’any 1973 residí a Catalunya. S’interessà per la figura humana, especialment els rostres, que deforma intencionadament.
Sovint pren com a punts de referència obres o moments de la història de la pintura. També ha dut a terme accions i muntatges.
(Cuba, 1842 – Barcelona, 20 gener 1895)
Historiador de l’art. Establert a Barcelona. Col·laborà al “Diario de Barcelona”. Fou membre de la Comissió de Monuments i de l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona.
Estudià (1869) la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848. Col·laborà en la realització de la Historia General del Arte, de Lluís Domènech i Montaner.
És autor d’un treball molt seriós sobre la vida i l’obra d’un pintor català del segle XVIII, Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana (1877), reprès més tard per Santiago Alcolea en la seva tesi doctoral (1969).
Sobresortí també com a crític d’art.
(Santiago de Cuba, Cuba, 12 maig 1840 – Barcelona, 21 febrer 1909)
Polític i advocat. Inicialment liberal, s’inscriví en el partit maurista.
Fou diputat per Vic (1869), governador civil a Girona (1871) i Castelló de la Plana, diputat a Corts per Granollers (1881-87 i 1891-95) i senador per Barcelona (des de 1896).
(Buenos Aires, Argentina, 1920 – Perpinyà, 14 octubre 2011)
Pintor i gravador. Residí a Barcelona des del 1923. Es formà a Girona.
L’exposició que féu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató (1943) aportà un aire nou a l’art català de la postguerra. Féu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament i a on ha exposat reiteradament.
Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència de Picasso i el cubisme, i arribà a una abstracció geomètrica classificable d’op art.
Dades dels Països Catalans 