Arxiu d'etiquetes: Amèrica (nascuts a)

Güell i Renté, Josep

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 10 setembre 1818 – Madrid, 19 desembre 1884)

Polític i folklorista. Fill d’un emigrant català.

Passà a Barcelona el 1835, es doctorà en lleis (1838) i deu anys més tard es casà amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís. Partidari d’Espartero i d’O’Donnell, fou desterrat a França, juntament amb Castelar i Prim.

Després de la revolució del 1868 intervingué en la vida política del país i, ja en plena restauració monàrquica, fou elegit senador per la Universitat de l’Havana (1878).

Autor, entre altres obres, de Leyendas americanas (1856) i Leyendas de Montserrat (1866).

González de la Pezuela y Ceballos, Juan

Deixa un comentari

(Lima, Perú, 16 maig 1809 – Segòvia, Castella, 1 novembre 1906)

Militar i escriptor. Comte de Xest (1864).

Es distingí a la Primera Guerra Carlina i com a home de confiança d’Isabel II de Borbó, fou capità general de Catalunya (1867-69).

En iniciar-se la Revolució de Setembre (1868), publicà un ban en castellà i català (traduït per Frederic Soler) per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria.

Goitia García, Francisco

Deixa un comentari

(Fresnillo, Mèxic, 4 octubre 1882 – Xochimilco, Mèxic, 26 març 1960)

Pintor. Després de formar-se a Mèxic, anà a Barcelona (1904), on fou deixeble de Francesc d’A. Galí, que estimulà la seva personalitat.

Ajudat econòmicament pel seu condeixeble, Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats. El 1906 exposà a la Sala Parés.

Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic.

Influït a Catalunya per l’estil de Ramon Casas, fou a Mèxic el primer èpic de la revolució (Baile de la Revolución, 1916; El ahorcado, 1917).

Goded Llopis, Manuel

2 Respostes

(San Juan, Puerto Rico, 15 octubre 1882 – Barcelona, 12 agost 1936)

Militar. Pel febrer de 1936 fou designat comandant militar de les Balears. Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí (i convencé Mola) encarregar-se de Barcelona.

El matí del 19 de juliol de 1936  proclama l’estat de guerra a Mallorca; després, sense esperar el seu substitut (el general Bosch, de Menorca) i sense saber quina era la situació a Barcelona, s’hi dirigí amb un hidroavió.

Hi arribà prop de la una de la tarda, i des de capitania general (on detingué el general Llano de la Encomienda) intentà, sense èxit, d’obtenir la col·laboració de la guàrdia civil (general Aranguren). A la tarda, les forces republicanes i populars penetraren a l’edifici i fou detingut personalment pel comandant Pérez i Farràs.

Després, Lluís Companys aconseguí que parlés per ràdio induint a la rendició els militars revoltats.

Traslladat al vaixell Uruguay, l’11 d’agost fou sotmès a un consell de guerra; fou afusellat a Montjuïc l’endemà.

Garí i Torrent, Onofre

Deixa un comentari

(Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 24 febrer 1923)

Pintor. Estudià a Barcelona i a Madrid, ciutats on exposà diverses vegades.

S’inclinà pels tipus populars i les escenes de costums (Pescadors, Costums de la platja de Barcelona).

Té una obra al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Fontecilla Camps, Ernesto

Deixa un comentari

(Santiago de Xile, Xile, 26 juliol 1938 – )

Pintor. Des de l’any 1973 residí a Catalunya. S’interessà per la figura humana, especialment els rostres, que deforma intencionadament.

Sovint pren com a punts de referència obres o moments de la història de la pintura. També ha dut a terme accions i muntatges.

Fontanals i del Castillo, Joaquim

Deixa un comentari

(Cuba, 1842 – Barcelona, 20 gener 1895)

Historiador de l’art. Establert a Barcelona. Col·laborà al “Diario de Barcelona”. Fou membre de la Comissió de Monuments i de l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona.

Estudià (1869) la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848. Col·laborà en la realització de la Historia General del Arte, de Lluís Domènech i Montaner.

És autor d’un treball molt seriós sobre la vida i l’obra d’un pintor català del segle XVIII, Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana (1877), reprès més tard per Santiago Alcolea en la seva tesi doctoral (1969).

Sobresortí també com a crític d’art.

Ferratges i Mesa, Antoni

1 Resposta

(Santiago de Cuba, Cuba, 12 maig 1840 – Barcelona, 21 febrer 1909)

Polític i advocat. Inicialment liberal, s’inscriví en el partit maurista.

Fou diputat per Vic (1869), governador civil a Girona (1871) i Castelló de la Plana, diputat a Corts per Granollers (1881-87 i 1891-95) i senador per Barcelona (des de 1896).

Fabra i Foignet, Albert

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 1920 – Perpinyà, 14 octubre 2011)

Pintor i gravador. Residí a Barcelona des del 1923. Es formà a Girona.

L’exposició que féu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató (1943) aportà un aire nou a l’art català de la postguerra. Féu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament i a on ha exposat reiteradament.

Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència de Picasso i el cubisme, i arribà a una abstracció geomètrica classificable d’op art.

Elizalde i Rouvier, Artur

1 Resposta

(Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 4 desembre 1925)

Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà.

Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Bunyol.

El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils, amb factoria a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

A la seva mort s’abandonà la construcció d’automòbils i es fabricaren motors d’aviació.