Arxiu d'etiquetes: Amèrica (nascuts a)

Mercader, Caritat

(Santiago de Cuba, Cuba, 29 març 1892 – París, França, 1975)

(de nom real Caritat del Río i Hernández)  Activista comunista. Resident des dels 6 anys a Barcelona.

El 1925 se separà del marit i amb els 5 fills es traslladà a França, on s’afilià al partit socialista.

En esclatar la guerra civil tornà a Catalunya, ingressà al PSUC i participà activament en la contesa.

Exiliada el 1939, entrà en contacte amb el serveis secrets soviètics i intervingué en la preparació de l’assassinat de Trotski, que dugué a terme el seu fill Jaume Ramon Mercader.

Matons i Colomer, August

(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)

Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.

En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.

Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.

És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).

Lucrecia -cantant-

(l’Havana, Cuba, 15 març 1967 – )

(Lucrecia Pérez Sáez)  Vocalista. Inicià els seus estudis de piano clàssic a sis anys amb Isolina Carrillo, autora del bolero Dos gardenias.

El 1991 arribà a Catalunya amb l’orquestra femenina Anacaona, conservadora de la més pura tradició musical cubana. Aviat es convertí en habitual del circuit de clubs de Barcelona i Madrid.

Entre els discs editats a Espanya cal destacar Cubáname (1999), en el qual col·laboraren Paquito D’Rivera i Chavela Vargas, i la col·laboració en l’espectacle Germanies 2007 de Lluís Llach.

El 1996 compongué la banda sonora del documental Balseros, dirigit per Carles Bosch.

Hoyos i Ayala, Claudi

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 1875 – Barcelona, 1905)

Pintor. Establert a Barcelona, participà a les exposicions d’aquesta ciutat dels anys 1896 i 1898; a la primera amb l’obra Pobrets nens, i a la segona amb El domini.

S’especialitzà en la temàtica de tipus anecdòtic.

Dedicat a l’ensenyament, fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Güell i Renté, Josep

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 10 setembre 1818 – Madrid, 19 desembre 1884)

Polític i folklorista. Fill d’un emigrant català.

Passà a Barcelona el 1835, es doctorà en lleis (1838) i deu anys més tard es casà amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís. Partidari d’Espartero i d’O’Donnell, fou desterrat a França, juntament amb Castelar i Prim.

Després de la revolució del 1868 intervingué en la vida política del país i, ja en plena restauració monàrquica, fou elegit senador per la Universitat de l’Havana (1878).

Autor, entre altres obres, de Leyendas americanas (1856) i Leyendas de Montserrat (1866).

González de la Pezuela y Ceballos, Juan

Deixa un comentari

(Lima, Perú, 16 maig 1809 – Segòvia, Castella, 1 novembre 1906)

Militar i escriptor. Comte de Xest (1864).

Es distingí a la Primera Guerra Carlina i com a home de confiança d’Isabel II de Borbó, fou capità general de Catalunya (1867-69).

En iniciar-se la Revolució de Setembre (1868), publicà un ban en castellà i català (traduït per Frederic Soler) per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria.

Goitia García, Francisco

Deixa un comentari

(Fresnillo, Mèxic, 4 octubre 1882 – Xochimilco, Mèxic, 26 març 1960)

Pintor. Després de formar-se a Mèxic, anà a Barcelona (1904), on fou deixeble de Francesc d’A. Galí, que estimulà la seva personalitat.

Ajudat econòmicament pel seu condeixeble, Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats. El 1906 exposà a la Sala Parés.

Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic.

Influït a Catalunya per l’estil de Ramon Casas, fou a Mèxic el primer èpic de la revolució (Baile de la Revolución, 1916; El ahorcado, 1917).

Goded Llopis, Manuel

2 Respostes

(San Juan, Puerto Rico, 15 octubre 1882 – Barcelona, 12 agost 1936)

Militar. Pel febrer de 1936 fou designat comandant militar de les Balears. Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí (i convencé Mola) encarregar-se de Barcelona.

El matí del 19 de juliol de 1936  proclama l’estat de guerra a Mallorca; després, sense esperar el seu substitut (el general Bosch, de Menorca) i sense saber quina era la situació a Barcelona, s’hi dirigí amb un hidroavió.

Hi arribà prop de la una de la tarda, i des de capitania general (on detingué el general Llano de la Encomienda) intentà, sense èxit, d’obtenir la col·laboració de la guàrdia civil (general Aranguren). A la tarda, les forces republicanes i populars penetraren a l’edifici i fou detingut personalment pel comandant Pérez i Farràs.

Després, Lluís Companys aconseguí que parlés per ràdio induint a la rendició els militars revoltats.

Traslladat al vaixell Uruguay, l’11 d’agost fou sotmès a un consell de guerra; fou afusellat a Montjuïc l’endemà.

Garí i Torrent, Onofre

Deixa un comentari

(Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 24 febrer 1923)

Pintor. Estudià a Barcelona i a Madrid, ciutats on exposà diverses vegades.

S’inclinà pels tipus populars i les escenes de costums (Pescadors, Costums de la platja de Barcelona).

Té una obra al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Fontecilla Camps, Ernesto

Deixa un comentari

(Santiago de Xile, Xile, 26 juliol 1938 – )

Pintor. Des de l’any 1973 residí a Catalunya. S’interessà per la figura humana, especialment els rostres, que deforma intencionadament.

Sovint pren com a punts de referència obres o moments de la història de la pintura. També ha dut a terme accions i muntatges.