Arxiu d'etiquetes: Amèrica (nascuts a)

Bayo Piraud, Alberto

5 Respostes

(Camagüey, Cuba, 27 març 1892 – l’Havana, Cuba, 4 agost 1967)

Militar. Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla.

S’exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l’entrenament dels membres de l’organització Gramma.

A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d’una vintena d’obres dedicades a la guerrilla.

Antich i Oliver, Francesc

1 Resposta

(Caracas, Veneçuela, 28 novembre 1958 – )

Polític. Llicenciat en dret. Ocupà diversos càrrecs al patronat municipal de l’habitatge de l’ajuntament de Palma de Mallorca i a la gerència d’urbanisme. A la dècada dels vuitanta ocupà diversos càrrecs a la Federació Socialista de Mallorca. Fou regidor a l’ajuntament d’Algaida entre el 1987 i el 1991, i alcalde d’Algaida del 1991 al 1995.

Entre el 1992 i el 1995 fou elegit diputat al Parlament de les Illes. Presidí la comissió de cooperació en el Consell Insular de Mallorca i fou portaveu del grup socialista en el Consell Insular fins el 1999. Des del juny de 1998, es presentà com a candidat del PSIB-PSOE a la presidència del govern de les Illes Balears i fou portaveu del Grup Parlamentari Socialista.

En les eleccions al Parlament de les Illes del 1999, gràcies al pacte de coalició entre el PSIB-PSOE, PSM i UM fou elegit president del govern balear. En el 35è congrés federal del PSOE del juliol de 2000 esdevingué membre de la comissió executiva federal.

Alduy, Pau

2 Respostes

(Lima, Perú, 4 octubre 1914 – Perpinyà, 23 gener 2006)

Polític. El seu pare era diplomàtic. Estudià lletres i dret a Montpeller i a París. Es diplomà en estudis superiors d’economia política. Fou agregat de l’ambaixada francesa a Ankara (1942). En 1943 passà al costat de la França lliure i exercí altres missions diplomàtiques. Militant al partit socialista francès, hi ha tingut un paper de relleu. En 1947 fou elegit conseller de la Unió Francesa. Presidí el grup socialista a l’Assemblea Nacional de França de 1947 a 1956. Ha estat diputat diverses vegades.

Ha estat conseller cantonal a Prats de Molló i Perpinyà. En 1970 ha estat reelegit conseller general del cantó de Perpinyà-est. En 1959 era elegit alcalde de Perpinyà, fou reelegit el 1965. Ha destacat com a defensor de la cultura catalana al Rosselló.

És autor d’un projecte de llei (1969) que atribueix a les llengües minoritàries de França, i en particular al català, un estatut de llengua oficial tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació.

Albarrán y Domínguez, Joaquín

Deixa un comentari

(Segua La Grande, Cuba, 9 maig 1860 – París, França, 17 gener 1912)

Metge. Cursà la carrera a Barcelona, però exercí a França. S’especialitzà en urologia i introduí noves tècniques en les operacions de ronyó.

Descobrí la colibacilúria, coneguda avui amb el nom de malaltia d’Albarrán. Millorà el citoscopi.

Llorens i Carreres, Sara

Deixa un comentari

(Lobos, Argentina, 5 novembre 1881 – Perpinyà, 17 abril 1954)

Folklorista. Estudià a l’Escola de Llotja i fou deixeble de Rossend Serra i Pagès. El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret.

Publicà una obra important: El cançoner de Pineda (1931), part del seu inèdit Folklore del Maresme. Pòstumament li fou publicat un diari íntim, cant a l’amor conjugal i a la bellesa de la vida, i El llibre del cor (1954).

Morí exiliada.

Garcia i Núñez, Julià

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 28 juliol 1875 – 12 novembre 1944)

Arquitecte i decorador d’origen català. Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Domènech i Montaner.

Des del 1903 visqué a Buenos Aires, on realitzà la seva casa (avinguda de la Independència) i la Sociedad Española de Beneficencia.

Fernández de Córdoba, Fernando

1 Resposta

(Buenos Aires, Argentina, 1809 – Madrid, 1883)

Militar. Prengué part en la primera guerra carlina. Combaté els carlins catalans en la guerra dels Matiners (setembre a novembre 1848) com a capità general de Catalunya.

Ezpeleta y Enrile, Joaquín de

2 Respostes

(l’Havana, Cuba, 19 setembre 1788 – Madrid, 24 març 1863)

Militar. Fill de José de Ezpeleta y Galdeano. Lluità contra Napoleó.

Ascendit a general (1825), combaté els malcontents de Catalunya (1827); fou capità general accidental de Catalunya (1833) i ho fou en propietat de Cuba (1838-40).

Fou senador i ministre de marina (1852).

Cuchy i Arnau, Josep

Deixa un comentari

(Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)

Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí.

Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes (“Madrid Cómico”), novel·les per fascicles i obres de divulgació.

Cortines y Espinosa, José

Deixa un comentari

(Caracas, Veneçuela, 1782 – Madrid, 1856)

Militar. Lluità contra els carlins (presa de Sogorb, 1835; presa de Berga, 1840).

Fou capità general de Catalunya (1843); s’adherí, després de vacil·lar, a l’aixecament contra Espartero (la Jamància).