Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Moles i Ormella, Joan

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 25 juny 1871 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 gener 1945)

Polític i advocat. Germà d’Enric. Estudià dret a la Universitat de Barcelona. El 1901 fou elegit regidor de Barcelona com a regionalista i del 1902 al 1905 fou tinent d’alcalde.

Defensà Jacint Verdaguer, quan aquest fou perseguit i en fou marmessor, sobre el qual escriví Mossèn Cinto (1945) en l’exili mexicà. Diputat a corts per Lleida, en fou elegit tres cops. El 1913 esdevingué senador.

Defensor dels acusats pel complot de Garraf i dels familiars de Macià quan els foren confiscats els béns, fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, governador civil de Barcelona (1932), alt comissari d’Espanya al Marroc (1933), ministre de Governació del govern Casares Quiroga (13 maig – 18 juliol 1936).

El 1936 exercí provisionalment la presidència de la Generalitat fins que foren alliberats els consellers empresonats l’octubre de 1934. El 1939 s’exilià a Mèxic.

Miró i Solanes, Fidel

2 Respostes

(el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1910 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 29 juny 1998)

Polític i editor. De família camperola, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes. El 1933 tornà a Barcelona i s’incorporà a la CNT. Fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1936-37) i del comitè peninsular de les FIJL; presidí, també, l’Aliança de les Joventuts Antifeixistes (1938).

Fou redactor de “Solidaridad Obrera” i director del periòdic “Ruta”. El 1939 s’exilià a França, i després a la República Dominicana i a Mèxic on hi obrí una llibreria de vell, i el 1955 fundà l’empresa Editores Mexicanos Unidos SA, de la qual fou gerent; el 1962 fundà la revista “Comunidad Ibérica”, que dirigí.

Ha publicat ¿Y España cuando? (1959), Catalunya, los trabajadores y el problema de las nacionalidades (1967) i El anarquismo, los estudiantes y la revolución (1969).

Miró i Argenter, Josep de

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 4 març 1851 – l’Havana, Cuba, 2 maig 1925)

Militar i escriptor. Germà de Joaquim. Deixà els estudis de medicina a Barcelona per anar a lluitar amb els carlins.

El 1874 es traslladà a Cuba, on defensà la independència de l’illa a través del diari “La Doctrina”, que ell mateix fundà. En aquest diari publicà l’article El juez y el negro, que li comportà tres anys de presó. El 1895, s’uní a Maceo, que més tard el nomenà brigadier i cap d’estat major. Fou general de divisió i director dels arxius de l’exèrcit quan Cuba es proclamà independent.

Publicà La invasión de Occidente (1896), Apuntes de la vida de Antonio Maceo (1897), Crónicas de la guerra, llibre fonamental sobre la guerra de 1895-98 i la novel·la autobiogràfica Salvador Roca (1910).

El seu fill José Miró Cardona (l’Havana, Cuba, 1902 — San Juan, Puerto Rico, 1974), jurista i catedràtic de la Universitat de l’Havana, s’oposà a la dictadura de Batista i, en triomfar la revolució, fou designat primer ministre sota la presidència d’Urrutia, però al cap de pocs mesos, en desacord amb el nou règim, s’exilià (1960) i esdevingué un dels principals opositors de la Cuba castrista.

Mira i López, Emili

6 Respostes

(Santiago de Cuba, Cuba, 24 octubre 1896 – Petropòlis, Brasil, 16 febrer 1964)

Psiquiatre. Després de la guerra amb els EUA els seus pares es traslladaren a la península, primer a Galícia i després, i definitivament, a Barcelona. El 1917 es llicencià en medicina a Barcelona, amb premi extraordinari. El 1919 fou nomenat cap del Laboratori Psicomètric de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona. El 1923 es doctorà a Madrid.

Del 1931 al 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de la Generalitat. Sabé rodejar-se de magnífics col·laboradors, juntament amb els quals aconseguí que la psicologia catalana adquirís relleu internacional.

D’entre les activitats portades a terme per Mira durant el període republicà, cal assenyalar la seva obra com a codirector amb Joaquim Xirau de la revista “Psicologia i Pedagogia” (1933-39), la fundació del primer centre d’Orientació Psicològica Infantil “La Sageta” i la cofundació, amb altres personalitats, de la primera clínica psicosomàtica del país. Durant la guerra civil fou cap dels Serveis Psiquiàtrics de l’Exèrcit Republicà.

El 1939 s’exilià a Amèrica, on treballà a diversos països, i s’instal·là definitivament al Brasil el 1945, on fundà i dirigí l’Instituto de Seleçâo e Orientaçâo Professional (ISOP).

De la seva extensa bibliografia cal assenyalar La psicoanàlisi (1926), Test psicodiagnòstic miokinètic (PMK) (1939), Psychyatry in War (1943), Doctrinas psicológicas (1963) i Cap a una vellesa jove. Psicologia i psicoteràpia de l’envelliment (1961).

Mira i Aparici, Emili

3 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 1896 – Caracas, Veneçuela, 1987 ?)

Dirigent obrer. Exiliat el 1923 a França, es mantingué inicialment en la direcció del Comitè de Relacions Anarquistes a París i el 1924 fou un dels redactors de “Liberación”. El 1929 intentà a Alcoi la reorganització dels quadres sindicals confederals i s’oposà a l’acceptació dels comitès paritaris.

Secretari del Comitè Regional de la CNT de Catalunya en 1931-32, fou obligat a dimitir per l’abril de 1932, acusat de negar-se a donar suport a la revolta de l’Alt Llobregat del gener de 1932. Fou llavors secretari de la Federació Local de Sabadell (1932-33), i durant la guerra civil s’incorporà a la UGT. Acabada la guerra marxà a Caracas, on fou un dels fundadors del Centre Català.

Maurín i Julià, Joaquim

13 Respostes

(Bonansa, Ribagorça, 12 gener 1896 – Nova York, EUA, 5 novembre 1973)

Dirigent i polític marxista. De jove s’adherí a la CNT, però hi va mantenir una actitud d’independència palesa quan va intervenir en la formació dels comitès sindicals revolucionaris. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va fer viatges a l’URSS i va ingressar al Partit Comunista Espanyol, del qual aviat va dirigir la Federació Comunista Catalano-Balear. Personalitzà, però, una positura d’inspiració bakharinista.

L’any 1930 va dirigir l’escissió de la Federació que encapçalava, la qual havia d’esdevenir nucli directiu del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Va ésser secretari general del BOC i el principal orientador del seu òrgan, “La Batalla”. De cara a una política d’aliança obrera i de col·laboració temporal amb l’esquerra burgesa, va influir en la creació del nou Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) juntament amb Andreu Nin (1935).

Elegit diputat (1936), fou detingut per les forces franquistes en esclatar la guerra civil, i va ésser condemnat a trenta anys de presó. Alliberat el 1946, s’exilià als EUA, on residí fins a la mort.

Va escriure Los hombres de la Dictadura (1930), La revolución española (1932) i Hacia la segunda revolución (1935).

Massip i Izabal, Josep Maria

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 18 novembre 1904 – Washington, EUA, 9 maig 1973)

Escriptor. Periodista acreditat, director de la revista “La Rambla” i dels diaris “La Humanitat” i “Última hora”.

Tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, fou diputat a corts per Esquerra Republicana de Catalunya (1936), partit del qual fou membre destacat i periodista influent. Lluís Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6 d’octubre de 1934.

El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí “El Debate”. Fou empresonat pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Ajudà el president Carlos Rómulo a preparar la “Carta de Río”.

Després del 1945 s’establí a Madrid, i durant 25 anys fou corresponsal, a Londres, París i Washington, d'”ABC”, “Diario de Barcelona” i “Destino”. Fou un periodista brillant i un especialista en política internacional.

Masip i Roca, Paulí

Deixa un comentari

(la Granadella, Garrigues, 11 maig 1899 – Cholula, Mèxic, 21 setembre 1963)

Escriptor i periodista. Col·laborà a “Estampa” i dirigí “La Rioja”, “La Voz” i “El Sol”. Durant la guerra civil fou director tècnic de “La Vanguardia” a Barcelona. Exiliat el 1939, es nacionalitzà mexicà.

Conegut pel seu teatre (La frontera, 1934; El báculo y el paraguas, 1936, El Emplazado, 1943, El hombre que hizo un milagro, 1944), escriví diversos guions cinematogràfics per a pel·lícules de Jorge Negrete.

Excel·leixen les seves narracions (De quinze llevo una…, 1949; La trampa, 1953), i, sobretot, la novel·la El diario de Hamlet García (1944), que descriu el Madrid de la guerra civil.

Mas i Perera, Pere

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4 març 1901 – Buenos Aires, Argentina, 6 abril 1977)

Escriptor. Fill de Claudi Mas i Jornet. Fou director de la “Gaseta de Vilafranca”.

Militant d’Acció Catalana, fou nomenat comissari general de banca i borsa (1936), director general de finances (1936) i de crèdit i tresoreria (1937) i cap de la Caixa Central del Crèdit Agrícola (1937).

Ha publicat Els valors borsaris (1932), Vilafranca del Penedès (1932) i Perspectiva històrica del Penedès (1935). Exiliat el 1939 a Buenos Aires, col·laborà amb treballs historico-polítics en les revistes “Ressorgiment”, “Catalunya”, “Pont Blau”, “Xaloc”, “La Nostra Revista”, i fou el promotor de la celebració dels Jocs Florals a l’exili.

Martí i Ibáñez, Fèlix

2 Respostes

(Cartagena, Múrcia, 26 desembre 1911 – Nova York, EUA, 24 maig 1972)

Metge i sexòleg. Fill del pedagog valencià Fèlix Martí i Alpera. Obtingué el doctorat en medicina a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre Historia de la Psicología y Fisiologías místicas de la India. Fou un capdavanter com a divulgador i educador sexual. Realitzà aquesta tasca tant des de les tribunes dels ateneus i centres obrers, mitjançant els primers cursets celebrats al Principat sobre educació sexual i eugenèsia, com a través de les seves col·laboracions en publicacions literàries, sovint vinculades al moviment llibertari, com “Estudios”, “Ruta” i “Tiempos nuevos”.

A proposta de la CNT fou nomenat director general de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest càrrec organitzà campanyes de lluita antivenèria, col·laborà a crear les bases per a una socialització de la medicina i promogué la legalització de l’avortament.

Totes aquestes realitzacions són recollides a Diez meses de labor en Sanidad y Asistencia Social. A més d’una gran quantitat d’articles dispersos, publicà Higiene sexual. Mensaje eugénico a los trabajadores i les novel·les Mi yo rebelde, Aventura i Gesta, on analitzà la problemàtica juvenil en el nou període revolucionari.

En acabar la guerra civil s’exilià als EUA.