Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Almendros i Cuyàs, Néstor

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 octubre 1930 – Nova York, EUA, 4 març 1992)

Cineasta. Operador i realitzador de cinema. Des del 1948 va viure a Cuba, on va fer documentals fins que, en desacord amb el règim castrista, el 1962 marxà cap a França. Col·laborà amb F. Truffaut a L’enfant sauvage (1969) i amb E. Rohmer des del 1966 fins al 1976 (La collectioneuse, Ma nuit chez Maud, Le genou de Claire).

L’Oscar de 1978 per la seva fotografia a Days of heaven, de T. Malick, li obre les portes del cinema nord-americà: Kramer vs. Kramer (1981), de R. Benton, i New York Stories (el capítol de M. Scorsese, 1989), entre d’altres. A l’estat espanyol col·laborà en Cambio de sexo (1976) del barceloní Vicenç Aranda.

Ha publicat a França un llibre d’experiències professionals: Un homme à la caméra (1980), traduït al castellà el 1982. Els darrers anys prosseguí la seva denúncia del castrisme amb la realització del documental Nadie escuchaba (1988). Com a director de fotografia, rodà a Hollywood Nadine (1987) i Billy Bathgate (1991).

Aiguader i Miró, Jaume

6 Respostes

(Reus, Baix Camp, 24 juliol 1882 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 30 maig 1943)

Polític, metge i periodista. Germà d’Artemi.

Membre de la Unió Socialista de Catalunya, entrà posteriorment a formar part del grup de Macià, Estat Català, del directori del qual fou aviat membre (1924). Fou present en el pacte de Sant Sebastià (1930). Intervingué en la formació del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya i fou elegit diputat a Corts per aquest grup de 1931 a 1936.

Fou alcalde de Barcelona (1931-33) i, començada la guerra civil, ministre sense cartera en el segon govern Largo Caballero (novembre 1936) i ministre de Treball i Assistència Social en el primer (maig 1937) i segon (abril 1938) govern Negrín. Dimití del segon govern, l’agost del mateix any, perquè creia que el govern republicà lesionava alguns drets de la Generalitat. Acabada la guerra, es retirà a França i passà després a Mèxic (1941), on morí.

Obres: Aspecte social de les infeccions sexuals en el matrimoni (1912), La fatiga obrera (1929), Amb Catalunya i per Catalunya (1930), Catalunya i la revolució (1931) i El problema de l’habitació obrera a Barcelona (1932). Fou director de “Monografies Mèdiques” (1926-37) i col·laborà en nombroses revistes.