Un dels dos nuclis de població del poble de Buira, al sud-est del terme, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana poc més avall del Pont de Suert.
Arxiu d'etiquetes: Bonansa
Sirés
Poble, a l’est del terme, a l’esquerra del barranc de Sirès, que aflueix a la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert.
De la seva església parroquial (Sant Cristòfol) depenien Buira, Gavarret i Espolla i els santuaris de la Mare de Déu de la Mola i de Sant Bartomeu.
Iglesias i Ricou, Marcel·lí
(Bonansa, Ribagorça, 16 abril 1951 – )
Polític. Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial.
El 1987 passà a ésser president de la diputació provincial d’Osca. El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó.
Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el PAR, fou elegit president del govern d’Aragó.
És la primera persona catalanoparlant que ocupa aquest càrrec.
Gavarret
Llogaret, situat en un coster, al vessant esquerre de la vall del barranc de Sirès.
Depenia de la parròquia de Sirès.
Espolla -Ribagorça-
Caseria, al nord-oest de Sirès.
Buira -Ribagorça-
Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, prop del Pont de Suert. La seva església depèn de la parròquia de Sirès.
El segle XIX formava un municipi amb el seu agregat de la Torre de Buira.
Bibils
Despoblat (1.204 m alt), situat prop del cim d’un turó a la dreta de la Valira de Castanesa.
L’església de Sant Genís era annexa de la parròquia de Casterner de Noals.
Bonansa (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 37,29 km2, 1.256 m alt, 84 hab (2014)

Situat a la conca de la Noguera Ribagorçana, límit oriental del municipi, entre la Valira de Castanesa i l’Isàvena, subafluents del Segre, al sud-oest del Pont de Suert. La part muntanyosa del terme, formada pels contraforts septentrionals de la serra del Cis, és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc.
Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a les tradicionals activitats agrícoles de secà (cereals i farratges) i ramaderes (bestiar oví i boví), circumstància que ha provocat un important descens de la població, sobretot a partir de les últimes dècades. Una indústria explota les pedreres.
Al poble, a l’esquerra de la riera de la Mola, destaca l’església parroquial, dedicada a santa Coloma.
Dins el terme hi ha el poble de Sirés, les caseries d’Espolla i de la Torre de Buira, el llogaret de Gavarret i els despoblats de Bibils i Buira.
