Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Galí, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, 1539 – Mèxic, 1591)

Navegant. Anà a Amèrica i al Japó. En 1582, l’arquebisbe i virrei de Mèxic, P. Moya, li encarregà de trobar un bon port a la costa del Pacífic per a les naus provinents de les Índies Occidentals. Amb dues fragates salpà d’Acapulco amb aquest objecte.

Fent un estudi dels corrents oceànics, arribà a Manila, d’on passà a Macao. De tornada abordà, el 14 de juliol de 1548, el magnífic port natural on s’alça avui la ciutat de San Francisco. Féu algunes altres exploracions per Califòrnia.

Deixà un manuscrit dels seus viatges, trobat a Gos per l’holandès J. H. van Linschten, que el publicà traduït i fent costat a una obra pròpia, en un llibre imprès a Amsterdam en 1596. Fou traduït a l’anglès en 1598 i al francès en 1610.

Galès i Martínez, Manuel

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 12 febrer 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 juny 1962)

Mestre, advocat i polític. Director del setmanari, i el 1931 diari, “Tarragona Federal”.

Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona (1932).

El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on col·laborà a “La Nostra Revista” i a “Pont Blau”.

Gabriel i Carreras, Pere

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1836 – Puerto Rico, segle XIX)

Músic. Estudià amb Josep Marraco i Joan Tolosa.

El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a Terrassa. El 1862 fundà l’Orfeó Tarraconense i el 1871 anà a Puerto Rico.

Escriví unes cinc-centes composicions.

Fronjosà i Salomó, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 desembre 1891 – Caracas, Veneçuela, 10 juny 1972)

Polític socialista. Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona.

Fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya el 1923, col·laborador de “Justícia Social” i membre del Parlament de Catalunya a partir del 1932.

El juliol de 1936 passà al PSUC, on encapçalà la secretaria d’agitació i propaganda. Fou, així mateix, dirigent de la UGT catalana i membre del Consell d’Economia.

S’exilià el 1939 i residí a Mèxic, on retornà al seu ofici. Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà.

En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial (1937) i col·laborà en un llibret sobre indústria tèxtil i metal·lúrgica (Buenos Aires, sd).

Francès i Ladrón de Cegama, Josep Maria

1 Resposta

(Lleida, 1891 – Mèxic, 1966)

Escriptor. De família de militars castellans, fou autodidacte i es dedicà al periodisme.

Col·laborà assíduament a la premsa catalana del seu temps. Dirigí durant alguns anys la pàgina literària del diari “La Humanitat”.

En 1943 anà a residir a Mèxic. D’allà estant col·laborà també a la premsa catalana a l’exili, principalment de Mèxic.

La seva producció en llibres comprèn tres novel·les, La rossa del mal pèl (1929), La guerra dels sants i Retorn al sol (sd), unes Memorias de un cero a la izquierda (1962), de caràcter autobiogràfic, i alguns reculls de contes o bé de petites biografies, traduïts sovint del català, com Trece cuentos y medio.

També és autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina.

Fors de Casamayor, Lluís Ricard

Deixa un comentari

(Pineda, Maresme, 1843 – Buenos Aires, Argentina, 1916)

Polític i escriptor. Llicenciat en dret. Va prendre part en l’alçament republicà del 1866 i hagué d’exiliar-se a Montevideo, a Buenos Aires i a l’Havana, on intervingué activament en política.

Proclamada la I República, va ésser nomenat cap polític del Ministeri d’Ultramar, càrrec que renuncià, i fundà “El Federalista”, on defensà l’autonomia de Cuba.

Abolida la República, intentà en va un alçament republicà a Andalusia (1874). Se’n tornà cap a Amèrica, on continuà actiu en política.

Va escriure diverses obres literàries, de jurisprudència i, sobretot, de caràcter polític: Cartas políticas (1872), Diccionario enciclopédico de la masonería (1883), Tierra y tipos (1897) i Exégesis de la mayor revolución humana (1897).

Fontova i Planes, Lleó

4 Respostes

(Barcelona, 1875 – Buenos Aires, Argentina, 1949)

Violinista i professor de música. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Caterina i de Conrad Abelard.

Junt amb aquest darrer fundà a Buenos Aires l’Instituto Musical Fontova (1904), i el 1911 creà la Sociedad Argentina de Música de Cámara i dirigí la primera orquestra de cambra argentina (1916).

Creà l’Asociación Filarmónica Argentina (1920) i escriví un Método de violín.

Fontova i Planes, Conrad Abelard

2 Respostes

(Barcelona, 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1923)

Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Lleó. Estudià amb Carles Gumersind Vidiella i Felip Pedrell.

Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.

També fou germana seva Caterina Fontova i Planes  (Barcelona, 1866 – Buenos Aires, Argentina, 1924)  Actriu.

Fontdevila i Cruixent, Manuel

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 23 juny 1887 – Buenos Aires, Argentina, 18 maig 1957)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Tribuna”, “La Publicidad” i “L’Esquella de la Torratxa”, fou corresponsal a França del “Diario Gráfico”, durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'”El Heraldo de Madrid” (1927).

S’exilià el 1939 a l’Argentina, on publicà a “Catalunya”, de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona.

És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.

Fontanals i Mateu, Manuel

3 Respostes

(Mataró, Maresme, 26 juliol 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 setembre 1972)

Escenògraf i decorador. Fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l’acadèmia de Francesc Galí a Barcelona.

Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l’escenografia.

Home d’una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l’Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc.

En esclatar la guerra civil, se n’anà a Mèxic, on aconseguí molt d’èxit amb la decoració d’establiments de luxe i s’especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.