(Barcelona, 1 juliol 1858 – Buenos Aires, Argentina, 1932)
Advocat i periodista. Residí un temps a Madrid, on dirigí el diari “El Progreso”.
Sofrí persecucions a causa del seu ideari republicà. Emigrà a l’Argentina, on es dedicà a l’exercici de la seva carrera.
Hi publicà escrits de caràcter jurídic, a més de diverses col·laboracions de premsa, en bona part dedicades a fer conèixer els problemes polítics de Catalunya.
(Igualada, Anoia, 24 setembre 1900 – Montevideo, Uruguai, 2 novembre 1965)
Pianista i compositora. Germana del violinista Enric. Deixebla d’Enric Granados i de Frank Marshall, debutà a tretze anys a l’Albert Hall de Londres.
Realitzà una curta però notable carrera concertística internacional fins a l’any 1920, en què es retirà.
Escriví obres per a piano i de cant.
(Barcelona, 17 febrer 1902 – Danbury, Connecticut, EUA, 7 setembre 1973)
Violinista. Germà de la pianista Francesca. Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i fou deixeble d’Auer i de Joan Manén i Planas.
Inicià la seva dilatada carrera el 1916 als EUA.
(Barcelona, 24 febrer 1900 – Buenos Aires, Argentina, 8 gener 1952)
Escriptor. Col·laborador de diversos periòdics (“La Publicidad”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Lucha”, entre molts d’altres) i corresponsal d'”El Sol”.
Fou secretari de Lluís Companys i Carles Esplà.
Les seves obres són un reflex documental de la vida política barcelonina. Cal destacar-ne Els exiliats de la República (1930), 14 de abril. Novela-reportaje (1934) i Las últimas 24 horas de Francisco Layret (1942).
(Barcelona, abril 1888 – Buenos Aires, Argentina, 18 gener 1953)
Pintor i dibuixant. A l’inici de la seva carrera artística anà a Buenos Aires, on col·laborà en els principals diaris. Més tard tornà a Barcelona.
Dibuixant d’escenes populars, treballà per a diverses revistes i participà a l’exposició de dibuixants humoristes del 1933.
Conreà també l’aquarel·la i, abans de la guerra civil del 1936 tornà a Buenos Aires.
(Barcelona, 20 maig 1920 – Miami, Florida, EUA, 24 juny 1990)
Guionista i presentador radiofònic. El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d’obres de ràdio-teatre, com El pessebre (1952).
El 1953 passà a la Televisió Nacional de Cuba. El 1960 tornà a Barcelona, on ha publicat novel·les, com La renuncia (1962), i ha estrenat obres teatrals.
(Barcelona, 25 gener 1888 – Buenos Aires, Argentina, 14 juliol 1979)
Editor. Fill d’Antoni López i Benturas. Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret.
Format a la Llibreria Espanyola, s’independitzà des de molt jove del negoci del pare i l’any 1925 fundà la llibreria Catalònia i una impremta.
Donà aires de modernitat a la venda de llibres i, com a editor, creà les col·leccions “Quaderns Blaus”, “Biblioteca Literària”, “Biblioteca Catalònia” i “Biblioteca Univers”.
Publicà els set volums de l’inacabada obra de Rovira i Virgili Història nacional de Catalunya, i la de Pompeu Fabra Diccionari general de la Llengua catalana.
El 1936 s’exilià a França, des d’on passà a Buenos Aires, on fundà l’editorial Sudamericana.
(Barcelona, 18 agost 1897 – Santiago de Xile, Xile, 17 juny 1968)
Músic. Estudià piano amb Enric Granados i Joaquim Malats i féu una brillant carrera de concertista.
A partir del 1940 residí als Estats Units i a Xile.
Compongué un concert per a violí i orquestra, així com obres per a piano.
(Lleida, 1867 – oceà Atlàntic, 1919)
Actriu. Debutà a Barcelona el 1885 i formà part de diverses companyies teatrals catalanes.
Al Teatre Romea de Barcelona, fou primera actriu entre 1897 i 1911.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1910 – Caracas, Veneçuela, 1985)
Escriptor. Fundador de la revista “Hèlix”, dirigí “Abril” i “La Terra”. Fou secretari de la Unió de Rabassaires i capità d’infanteria.
En acabar la guerra civil, s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic i a Veneçuela.
Cal destacar les obres: La ben nascuda (1937), rèplica de l’obra d’Eugeni d’Ors, La ben plantada, Com han estat i són els catalans (1968) i El Centre Català en les seves noces d’or (1970).
Dades dels Països Catalans 