(Barcelona, 7 abril 1937 – Premià de Dalt, Maresme, 12 març 2011)
Enginyer en electrònica. Fou secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques des del 1970.
Ha treballat en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics; ha publicat un Diccionari d’electrònica (1971) i té, inèdit, un Vocabulari de luminotècnia (1972).
Fou col·laborador de la revista “Serra d’Or” i professor de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
(Catalunya, 1987 – 2011)
(MMAMB) Associació voluntària de 27 municipis de la conurbació de Barcelona constituïda un cop formalitzada la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona.
Les seves principals funcions són planificar i executar projectes d’interès i abast supramunicipal, entre els quals destaquen la gestió de la xarxa viària (en concret les Rondes) i el manteniment dels espais públics.
També s’encarrega de coordinar les activitats de l’Entitat Metropolitana del Transport i les de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i d’implementar altres iniciatives anteriorment promogudes per la Corporació Metropolitana de Barcelona i no atribuïdes a cap ens específic per part de les Lleis d’Organització Territorial del 1987.
L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
(Barcelona, 11 desembre 1930 – 15 agost 2011)
Economista, sociòleg i ornitòleg. Fill de Joan Maluquer i Rosés.
Es doctorà en sociologia a Ginebra amb L’assimilation des immigrés en Catalogne (1963) i en dret a Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 (1973).
Altres obres són: L’estructura econòmica de les terres catalanes (1963), Població i societat a l’àrea catalana (1963), Teoria econòmica i ecologia (1978) i les biografies Rafael Patxot i Jubert (1994) i Joan Maluquer Viladot (1995).
Com a ornitòleg ha publicat Els ocells de les terres catalanes (1956, 1973).
(Barcelona, 3 febrer 1934 – 8 abril 2011)
Actor, germà de Francesc. Iniciat en el teatre independent (grups “La Pipironda”, “el Camaleó”, “GTI”, etc).
Ha treballat en teatre i cinema: La ciutat cremada (1976), Últimas tardes con Teresa (1984), La teranyina (1990), La febre d’or (1992), etc, i ha presidit l’Associació d’Actors i Directors.
També ha actuat a la televisió, en sèries com Poblenou i Nissaga de poder.
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1995), el premi Max (2000) i el premi Butaca a la seva trajectòria teatral (2001)
(Barcelona, 22 novembre 1922 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 15 desembre 2011)
Escriptor i professor. El 1963 obtingué el diploma superior d’estudis francesos. El mateix any li fou atorgat el títol de professor de català, per bé que ja professava de temps i exercia com a corrector.
El 1956 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia pel seu treball de toponímia Els noms de lloc de les terres catalanes: Cornellà de Llobregat. Té també altres treballs de toponímia per a Onomasticon Cataloniae.
El 1967 li fou concedit el premi Fundació Gaietà Huguet pel seu treball El català bàsic, publicat el 1968. Ha editat també Prácticas del catalán básico (1969), aplicació de l’anterior, acompanyat d’una Clave de ejercicios, publicat el mateix any.
Fou col·laborador del Seminari de Didàctica de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Òmnium Cultural.
(Lleida, 1939 – 2011)
Entitat esportiva dedicada a la pràctica del futbol. Els seus antecedents són el Club de Futbol Lleida (1923), el Club Esportiu Joventut (1930) i l’Agrupació Esportiva Lleida (1935).
Ha jugat ocasionalment en la primera divisió del futbol espanyol. Els jugadors vesteixen samarreta blava i pantalons blancs.
L’any 2011 entrà en crisis i fou subhastat, passant a denominar-se Club Lleida Esportiu.
(Barcelona, 1986 – setembre 2011)
Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s’afegiren diversos ballarins.
El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia.
L’any 2011 es dissolgué.
(Lleida, 1920 – 23 març 2011)
Pintor. Deixeble de Josep Benseny. Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures.
Ha estat un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Lleida i del Grup Cogul, i ha sobresortit per la seva tasca divulgadora.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 febrer 1929 – Angers, França, 29 agost 2011)
Pintor i tapisser. Estudià a l’escola d’Arts i Oficis i en la de Belles Arts de Barcelona, i després a París, a l’obrador de Jean Lurçat.
Tot i que arribà a participar en alguna exposició de pintura, aviat és dedicà a l’art del tapis, creant un llenguatge original amb l’incorporació de nous materials. Fundador de l’Escola Catalana de Tapissos de Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director artístic des del 1959.
Ha exposat en nombrosos països (Lausana, on ha estat premiat, París, etc). També ha fet murals de pintura per a la Selva del Camp i per a la parròquia de Salou (1964), i ha pintat vidrieres a l’església del Pilar de Barcelona i a les parròquies d’Argentona i de Cornellà de Llobregat.
(Barcelona, 22 agost 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 febrer 2011)
Ceramista. Format amb Angelina Alòs (1958-61), entre 1961-62 féu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann.
Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat (1975). Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica.
La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric.
Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marià Burguès” (1982).
Dades dels Països Catalans 