Arxiu d'etiquetes: 2011

Llobera i Ramon, Josep

(Barcelona, 22 novembre 1922 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 15 desembre 2011)

Escriptor i professor. El 1963 obtingué el diploma superior d’estudis francesos. El mateix any li fou atorgat el títol de professor de català, per bé que ja professava de temps i exercia com a corrector.

El 1956 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia pel seu treball de toponímia Els noms de lloc de les terres catalanes: Cornellà de Llobregat. Té també altres treballs de toponímia per a Onomasticon Cataloniae.

El 1967 li fou concedit el premi Fundació Gaietà Huguet pel seu treball El català bàsic, publicat el 1968. Ha editat també Prácticas del catalán básico (1969), aplicació de l’anterior, acompanyat d’una Clave de ejercicios, publicat el mateix any.

Fou col·laborador del Seminari de Didàctica de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Òmnium Cultural.

Lleida, Unió Esportiva de

(Lleida, 1939 – 2011)

Entitat esportiva dedicada a la pràctica del futbol. Els seus antecedents són el Club de Futbol Lleida (1923), el Club Esportiu Joventut (1930) i l’Agrupació Esportiva Lleida (1935).

Ha jugat ocasionalment en la primera divisió del futbol espanyol. Els jugadors vesteixen samarreta blava i pantalons blancs.

L’any 2011 entrà en crisis i fou subhastat, passant a denominar-se Club Lleida Esportiu.

Lanònima Imperial

(Barcelona, 1986 – setembre 2011)

Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s’afegiren diversos ballarins.

El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia.

L’any 2011 es dissolgué.

Ibáñez i Neach, Ernest

(Lleida, 1920 – 23 març 2011)

Pintor. Deixeble de Josep Benseny. Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures.

Ha estat un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Lleida i del Grup Cogul, i ha sobresortit per la seva tasca divulgadora.

Grau i Garriga, Josep

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 febrer 1929 – Angers, França, 29 agost 2011)

Pintor i tapisser. Estudià a l’escola d’Arts i Oficis i en la de Belles Arts de Barcelona, i després a París, a l’obrador de Jean Lurçat.

Tot i que arribà a participar en alguna exposició de pintura, aviat és dedicà a l’art del tapis, creant un llenguatge original amb l’incorporació de nous materials. Fundador de l’Escola Catalana de Tapissos de Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director artístic des del 1959.

Ha exposat en nombrosos països (Lausana, on ha estat premiat, París, etc). També ha fet murals de pintura per a la Selva del Camp i per a la parròquia de Salou (1964), i ha pintat vidrieres a l’església del Pilar de Barcelona i a les parròquies d’Argentona i de Cornellà de Llobregat.

Gisbert i Vicente, Frederic

(Barcelona, 22 agost 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 febrer 2011)

Ceramista. Format amb Angelina Alòs (1958-61), entre 1961-62 féu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann.

Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat (1975). Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica.

La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric.

Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marià Burguès” (1982).

Gelpí i Vintró, Enric

(Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 11 març 2011)

Escultor i gravador. Pràcticament autodidacte. Es presentà el 1960 a l’Ateneu Barcelonès. Ha fet diverses exposicions a Barcelona i ha participat en exposicions col·lectives a Montecarlo i Sardenya.

Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l’escultura animalista i molt concretament la dels ocells nocturns.

Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970, il·lustrats amb dibuixos d’animals del país.

Fornas i Martínez, Jordi

(Barcelona, 5 desembre 1927 – 1 setembre 2011)

Grafista, pintor i decorador. Es va formar a l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i va obtenir una beca per a ampliar estudis a París.

Després va participar en algunes exposicions col·lectives, fins que es va donar a conèixer individualment el 1953 a Barcelona.

De la seva copiosa producció com a grafista destaquen especialment les col·laboracions durant anys amb Edicions 62, la revista “Serra d’Or” i la discogràfica Edigsa, els productes de les quals renovà estèticament fins al punt de dotar-los d’una inconfusible marca d’identitat.

Font i Coll, Martirià

(Bordils, Gironès, 14 gener 1923 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 2011)

Instrumentista de tible, compositor i director de cobla. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla.

Fou un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí (1943), si bé la major part de la seva vida artística ha estat dedicada a la cobla-orquestra Els Montgris, de la qual esdevingué director.

Entre la seva producció cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.

Fargas i Falp, Josep Maria

(Barcelona, 5 març 1926 – 16 abril 2011)

Arquitecte (1952). Amb Enric Tous decorà les dependències del deganat i de la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona (1958-60); tots dos han orientat la seva arquitectura cap a una actitud de recerques tecnològiques complexes.

Entre llurs obres més significatives hi ha la casa Ballvé, a Pedralbes (Barcelona, 1960-61), la Fàbrica Dallan (Sant Feliu de Llobregat, 1963), la central de la Banca Catalana (Barcelona, 1965-68) i l’edifici del Banc Industrial de Catalunya (Barcelona, 1980).

Ha estat degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.