(Barcelona, 14 febrer 1921 – Sentmenat, Vallès Occidental, 30 abril 2011)
Dramaturg i actor. Promotor de Teatre a Domicili (1958) i d’El Carro de Tespis (1962).
Autor de Vendaval (1956), Camí d’estrelles (1959), Aventures de Pin i Pineta (teatre infantil, estrenada el 1957), Rambla avall (estrenada el 1967).
El 1954 estrenà La ferida lluminosa, de Josep M. de Sagarra.
(Maó, Menorca, 1938 – Barcelona, 5 gener 2011)
Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica.
Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola.
Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997).
(Barcelona, 24 novembre 1936 – Moià, Moianès, 25 març 2011)
Arqueòleg. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-76) i conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona des del 1960.
Ha pres part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’en Ferran, a Argençola, i la de la vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, on ha impulsat diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs.
Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1978).
Autor de Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés (1961) i Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic (1963).
(Argelers, Rosselló, 7 abril 1920 – Pontellà, Rosselló, 16 febrer 2011)
Compositor musical i cantant. Format com a músic al conservatori de Perpinyà. De molt jove figurà en formacions simfòniques i de música lleugera. Formà una orquestra pròpia, amb la qual aconseguí notorietat.
Representant de la nova cançó a la Catalunya Nord; li fou editat a Barcelona el disc Jordi Barre canta Perpinyà, al qual seguiren dos altres enregistraments. Ha musicat poemes seus i de molts poetes catalans (Verdaguer, Carner, Maragall, Joan Amade, Antoni Cayrol, Joan Cayrol, etc).
De molts anys present en les manifestacions musicals i culturals catalanes, ha cantat arreu de la Catalunya Nord i ha estat rebut a la televisió francesa.
El 1982 li fou lliurat el Disc d’Or, el 1992 la Creu de Sant Jordi, a més d’altres importants distincions.
(Barcelona, 22 maig 1978 – 2011)
(Bankpime) Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 800 milions de pessetes. L’any 1991 tenia uns recursos propis de 6.612 milions i 83.252 d’aliens i disposava de 19 oficines, el 70% de les quals eren a Catalunya i el País Valencià.
El grup financer era compost per societats de gestió de fons d’inversió, distribució d’accions financeres, leasing i finançament, entre d’altres.
L’any 2011 fou adquirit per La Caixa.
(Reus, Baix Camp, 16 gener 1925 – 16 setembre 2011)
Escriptor. Amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna publicà la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1906).
S’ha especialitzat en l’aplec de la toponímia de diversos termes: Reus (1957), la Mussara (1963), Castellvell del Camp i Almoster (1968), Constantí (1968), Vilallonga del Camp, Vila-seca de Solcina (1978), Prades (1985).
Fou president del Centre de Lectura de Reus.
L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 23 febrer 1934 – Torremolinos, Andalusia, 16 gener 2011)
Compositor. Fill d’August Algueró i Algueró. Estudià al Conservatori de Barcelona.
Com el seu pare, va compondre gran nombre d’obres de música lleugera, moltes d’elles de gran èxit, cantades per artistes molt coneguts dels anys 1960 i 1970.
A partir del 1951 va començar a compondre música per a bandes sonores de pel·lícules (més d’un centenar).
El 1961 es va casar amb l’artista Carmen Sevilla.
(Badalona, Barcelonès, 3 desembre 1933 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 desembre 2011)
Jesuïta expert en bioètica. Doctor en medicina i cirurgia i especialista en obstetrícia i ginecologia. Es llicencià en teologia i sociologia als EUA.
El 1962 fundà l’associació Medicus Mundi, i el 1975, l’Institut Borja de Bioètica, que el 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia.
(Barcelona, 1918 – 30 gener 2011)
Periodista i advocat. Cronista esportiu de premsa (“El Matí”, “La Vanguardia”, “Tele/eXprés”, etc) i corresponsal (“L’Equipe”, “Tribunne de Lausanne”, “Sports Illustrated”, “Life”, “ABC”, i de l’agència United Press International), ha centrat la seva activitat en la literatura esportiva.
És autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d’un gran nivell tècnic, sobre l’olimpisme i l’esport en general (Olimpiada 1976, 1976, etc), i ha dirigit també l’Enciclopèdia Mundial del Futbol. Així mateix ha participat en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI. Fou cap de premsa, a Barcelona, en els campionats mundials de Futbol (1982), i membre de l’associació internacional, amb seu a Mònaco, Esports contra violència.
(Barcelona, 6 març 1918 – Roma, Itàlia, 26 gener 2011)
(Maria Mercader i Forcada) Actriu del teatre i del cinema. Iniciada al cinema el 1936 amb Molinos de viento, de R. Pi, la seva carrera està vinculada a partir del 1939 amb Itàlia.
Unida sentimentalment a Vittorio de Sica, col·laborà en alguns dels seus films, cal destacar especialment Un garibaldino al convento (1941) i La puerta del cielo (1946).
Retirada el 1951, el 1986 va reaparèixer, a Barcelona, en el muntatge teatral Savannah Bay, de M. Duras. El 1980 publicà el llibre de memòries Mi vida con Vittorio de Sica.
Dades dels Països Catalans 