Arxiu d'etiquetes: 1979

Eumo Editorial

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1979 – )

Editorial. Creada per iniciativa del Patronat de l’Escola de Mestres Balmes i de R. Torrents i Bertrana, que n’ha estat el director del 1979 al 1987, any que fou succeït per A. Granero i Martínez.

L’editorial s’ha orientat cap a temes relacionats amb l’ensenyament i ofereix diverses col·leccions: de didàctica, pedagogia, tècnica i història i humanitats.

També cultiva un vessant literari i ofereix una col·lecció Documents que edita preferentment actes de simposis.

Ultra això, publica les revistes “Reduccions, revista de poesia” i “Cota zero”, d’arqueologia i ciències.

Estudis Universitaris Catalans -revista-

10 Respostes

(Catalunya, 1907/1936 – 1979/1985)

Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans.

Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d’investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc.

No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot.

Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents.

Amb l’aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, s’inicià una segona època de la revista.

Estatut Interior de Catalunya (1979)

Deixa un comentari

(Catalunya, 1979 – )

Conjunt de lleis que desenvolupen l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i estructuren les institucions fonamentals de l’autogovern català.

Comprèn la llei del Parlament de Catalunya.

Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979)

17 Respostes

(Catalunya, 18 desembre 1979 – )

(o Estatut de Sau)  Llei orgànica. Va ésser sotmés a referèndum del poble català el 25 d’octubre, ratificat pel Congrés de Diputats i pel Senat i promulgat pel rei d’Espanya.

Defineix Catalunya com a nacionalitat i hi estableix tres institucions: el Parlament, assemblea legislativa unicameral, elegida per quatre anys per sufragi universal; el president de la Generalitat, elegit pel Parlament, i el Consell Executiu, òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives.

L’Estatut atribueix a l’administració de Catalunya unes competències exclusives i altres de compartides, amb possibilitat d’ampliació de competències, i estableix l’oficialitat del català, llengua pròpia de Catalunya, juntament amb el castellà, llengua de l’Estat.

Un precedent fou l’Estatut de Catalunya de 1932.

Escola d’Administració Pública de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1914 – 1936 / 1979 – )

(EAPC)  Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.

Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.

Enllaç web: Escola d’Administració Pública de Catalunya

Entesa dels Catalans

5 Respostes

(Catalunya, 1977 – 1979)

Àmplia coalició d’esquerra. Candidatura a les eleccions senatorials del 15 de juny de 1977 per les quatre circumscripcions provincials de Catalunya.

Sorgida dels objectius de l’Assemblea de Catalunya i formada per ERC, Socialistes de Catalunya, PSUC, Estat Català i independents, obtingué la totalitat d’escons per majoria (12, amb Josep Benet com a senador més votat de l’estat espanyol) i formà grup parlamentari al Senat.

Acabada la legislatura constituent (1979), no es pogué reproduir, i dues noves coalicions prengueren el seu nom, amb unes altres característiques: Nova Entesa (ERC i PSC) i Per l’Entesa (PSUC i independents).

Empar Rosselló, Companyia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.

Ha fet els següents muntatges: Solstici, Sol de dansa amb so, Madonna, Antra (1979), Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure (1983), Collage (molècula) (1984), Figures (1985), Més cèntric impossible (1986), Tu ets jo i jo sóc tu (1987), Es pot arribar tard (1990), Amor, amor, amor (1991), No et fiïs de les aparences, tu també pots guanyar (1992), Coloratures per a cinta magnètica (1993), Vien’s on se’n va (1993-94), Traviata (1994), L’era de l’ensalada -pensaments ocults- (1995), El somni de la nit de Sant Joan (1996).

Durancamps i Folguera, Rafael

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1891 – Barcelona, 4 gener 1979)

Pintor. De nom autèntic Rafael Duran i Camps. Deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir.

Treballà a Madrid i després a París, on celebrà amb èxit nombroses exposicions. Formà part de l’Associació d’Amics de les Arts.

Conreà un estil realista de les natures mortes i els paisatges. Decorà el Saló de l’Ajuntament del Poble Espanyol de Barcelona (1929).

Publicà el llibre Durancamps (1972).

Cutchet i Moreu, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 8 desembre 1979)

Escriptor. Ha obtingut diversos premis.

És autor dels reculls poètics Cançons d’amor i de dolor (1953), La collita resplendent (1964) i Engrunes (1964).

Construmat

1 Resposta

(Barcelona, 1979 – )

Saló monogràfic. Dedicat al sector de la construcció, de periodicitat biennal i caràcter internacional.

Enllaç: Construmat