(Barcelona, 6 març 1866 – 12 juliol 1944)
Enginyer industrial i polític. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Romà, fou el segon marquès d’Alella.
Afiliat a la Federació Monàrquica Autonomista, fou elegit diputat provincial (1889) i senador per Barcelona diverses vegades (1907-14). El 1922 accedí a l’alcaldia de Barcelona fins al cop d’estat de Primo de Rivera (1923).
Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.
(Barcelona, 1877 – 1944)
Constructor d’orgues. Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom.
Féu orgues excel·lents per tot Catalunya, com els de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de les Puel·les, santuari del Cor de Maria (Barcelona), Santa Maria de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, l’església parroquial de Tàrrega, així com a Extremadura, Andalusia i Navarra.
(Tarragona, 27 maig 1880 – Barcelona, 28 gener 1944)
Periodista. Destacà en l’especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat.
Amb el pseudònim de Corredisses fou l’encarregat de la secció d’esports de “La Veu de Catalunya” durant més de trenta anys.
Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l’estadi de Montjuïc.
(Palma de Mallorca, 1894 – Tarragona, 1944)
Geòleg i agrònom. Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona.
Féu estudis sobre l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca.
Publicà nombrosos articles científics, com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas (1932) i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca (1946).
(Barcelona, 1944 – 1970)
Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Creada per Cèsar Martinell i M. de Solà-Morales.
L’edició s’aturà temporalment el 1970, i en reprendre’s el 1981 adoptà el nom de Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i la llengua catalana.
(Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 17 març 1982)
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis terrassenca. Ha pintat al tremp i ha fet també pintura decorativa.
El seu germà bessó, Pere Costa i Segura (Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 30 juliol 1944), també pintor, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. Col·laborà als treballs decoratius del seu germà, Conreà el paisatge.
(Barcelona, 19 febrer 1862 – 18 febrer 1944)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Destacà a la pintura de temes florals. Féu projectes per a randes i brodats de gran categoria artística.
Obtingué premis a diverses exposicions de Barcelona, Madrid i Chicago.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 10 setembre 1944 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 març 2024)
Polític. Fou director general de serveis socials (1982-84) i regidor de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1983-95).
En l’àmbit estrictament polític, fou membre del consell nacional de CDC des del 1988 i responsable de política social del comitè executiu nacional. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-99).
Fou senador a les corts en representació de la Generalitat (1992-95) i membre del consell assessor de RTVE a Catalunya (1986-92). Passà a formar part, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 1997.
(Mèxic, 1944 – 1963)
Editorial de llibres en català. Fundada per un grup d’escriptors encapçalats per Josep Carner i Miquel Ferrer.
Del 1944 al 1960 publicà nou llibres, entre altres, d’Antoni Turró, Carles Pi i Sunyer i Serra i Húnter; i del 1960 al 1963, sis opuscles sobre els metges catalans emigrats, Prat de la Riba, la capacitat econòmica de Catalunya, etc.
(Barcelona, 1900 – 1944)
Director cinematogràfic. El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres. El 1921 dirigí a París el film sonor Cinopolis.
Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs (Viva la Vida! 1934, amb Alady i Josep Santpere; Abajo los hombres, 1935).
Després de la guerra civil continuà dirigint films comercials (La linda Beatriz, 1939; 48 horas, 1942, amb Enric Guitart).
Finalment, treballà a Madrid.
Dades dels Països Catalans 