Arxiu d'etiquetes: 1941

Nogués i Casas, Francesc Xavier

(Barcelona, 18 febrer 1873 – 28 gener 1941)

Dibuixant, gravador i pintor. Es formà fora de les institucions oficials dedicades a l’ensenyament de l’art. Aviat excel·lí com a dibuixant, la qual cosa féu que fos sol·licitat per col·laborar en diferents publicacions que aparegueren durant la segona dècada del segle XX (“Papitu”, “Picarol”, “Revista Nova”), les quals signava com a Babel.

A partir del 1911 inicià una sèrie de gravats a l’aiguafort, a l’aiguatinta i a la punta seca sobre temes populars en general i merament fantàstics en algunes ocasions. Aquests gravats foren exposats regularment o bé serviren d’il·lustracions de llibres.

El 1915 féu la decoració mural (El Celler) del soterrani del Faianç Català, tasca que després continuà a base del seu estil minoritari en molts indrets públics i privats, presentat sota la forma de ceràmica vidrada o rajola de València (façana del sindicat agrícola de Pinell de Brai, plafó del restaurant barceloní Can Culleretes, etc).

Relacionat amb el col·leccionista Lluís Plandiura, va fer per a diverses cases d’aquest pròcer diverses decoracions, activitat que va fer extensiva a d’altres indrets, en especial a l’avantdespatx de l’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1929).

Molts dels seus dibuixos foren aplegats posteriorment en forma de llibre (Catalunya pintoresca, 50 ninots, L’humor a la Catalunya dels vuit-cents, Abecedari català per a nens).

Entre les seves obres pictòriques cal esmentar La Sardana i el Mercat d’Olot, amb dibuix sumari i primitivitzant i coloració plana i sense pastositat. Nogués també va realitzar molts treballs de decoració del vidre.

Formà part de l’agrupació Les Arts i els Artistes i fou un representant característic del noucentisme menys transcendent.

Miret i Soler, Emília

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1892 – Barcelona, 8 agost 1941)

Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià els estudis al Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi.

Tornà a Barcelona en 1914 i col·laborà amb l’Orquestra Simfònica dirigida de J. Lamote de Grignon. Actuà en nombrosos concerts. Les seves actuacions a una emissora de ràdio li donaren molta popularitat.

Es dedicà a l’ensenyament. És autora d’obres per a piano i per a piano i cant.

Masferrer i Sala, Narcís

(Madrid, 26 abril 1867 – Barcelona, 9 abril 1941)

Periodista esportiu. Fou un dels millors i més influents en la seva especialitat.

Figurà entre els fundadors de diverses publicacions esportives, entre elles “El Mundo Deportivo” (1906). Fou també redactor de “La Vanguardia” i posteriorment, del 1920 al 1929, dirigí la revista “Stadium”.

Assumí un gran nombre d’iniciatives, com la fundació de la Societat Catalana de Gimnàstica (1887), membre de la Unión Velocipédica Española, en la qual detingué diversos càrrecs, promogué la fundació de la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i figurà entre els impulsors de la construcció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona.

A la seva memòria ha estat instituït un premi de ciclisme.

Martínez i Noguera, Pere

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 10 desembre 1941 – )

Artista plàstic. Conegut amb el nom de Noguera. Es formà amb el terrissaire Lluís Puigdemont i a l’Escola Massana de Barcelona (1963-68).

Ha treballat sempre el fang, a partir del qual ha desenvolupat diverses experiències. Entre el 1968 i el 1972 realitzà escultures volumètriques i posteriorment emmotllats d’objectes.

D’aquesta activitat ha derivat vers una creació conceptual a partir de les formes tradicionals de la ceràmica per a la qual també utilitza la fotocòpia i material fotogràfic.

Martínez i Lapeña, Josep Antoni

(Tarragona, 1941 – )

Arquitecte. Des del 1968 treballà conjuntament amb Elies Torres i Tur, amb el qual ha intervingut en la restauració del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Bellver.

Han realitzat l’Hospital de Móra d’Ebre (1986), el Palau de Congressos, un edifici d’habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92, premi FAD), la plaça de la Constitució a Girona (1983-93), els banys de Sant Sebastià a la Barceloneta (1992-95), les rehabilitacions del passeig de Ronda i del baluard de ses Voltes a Palma de Mallorca (1983-93) i de l’escola Baldiri Reixac al parc Güell de Barcelona (1992-95).

També han treballat a Madrid, Màlaga, EUA i Japó.

Maristany i Gibert, Eduard

(Barcelona, 26 desembre 1855 – 5 maig 1941)

Enginyer. Tingué diversos càrrecs als ferrocarrils de l’estat i realitzà diverses línies ferroviàries als Països Catalans i a Aragó. Propugnà la construcció de l’Estació de França a Barcelona.

Publicà un valuós projecte per a la construcció del túnel a l’Argentera, el qual li valgué d’ésser recompensat amb el títol de marquès de l’Argentera.

Publicà també algunes obres de caire tècnic, i unes Impresiones de un viaje por los Estados Unidos (1905).

Mañas i Bonví, Josep

(Vinaròs, Baix Maestrat, 29 setembre 1885 – Lloret de Mar, Selva, 25 agost 1941)

Enginyer industrial. El 1910 fou nomenat catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.

És autor de diversos llibres tècnics de caràcter docent.

Mallafré i Gavaldà, Joaquim

(Reus, Baix Camp, 2 juny 1941 – 22 febrer 2024)

Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona.

Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d’altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l’Ulisses (1996) i la d’Un viatge sentimental de L. Sterne (1996).

El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària (1991).

El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Juncosa i Ferret, Ramon

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 octubre 1941 – Barcelona, 24 agost 2000)

Pedagog i polític. Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d’entrar a l’administració de la Generalitat, l’any 1981, on s’encarregà de qüestions relacionades amb l’ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars.

Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d’Ordenació de l’Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d’Ordenació i Innovació Educativa i director general de l’Institut Català de Noves Professions.

Fou membre de CDC des de la fundació del partit i es convertí en un estret col·laborador de Jordi Pujol. A la seva mort, exercia el càrrec de director general d’Avaluació i Estudis del departament de presidència.

El 1997 li fou atorgat el premi Ramon Fuster del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències de Catalunya, en reconeixement a la seva dedicació a l’escola catalana.

Institut Amatller d’Art Hispànic

6 Respostes

(Barcelona, 1941 – )

Institució particular. Fundada per Teresa Amatller, radicada a la casa Amatller, de Puig i Cadafalch.

Dedicada a la recopilació de material fotogràfic i bibliogràfic sobre art hispànic, així com també, una col·lecció de vidres -els més antics d’època romana- i un altre de pintures romàniques i gòtiques.

Fou dirigit, des del començament, per Josep Gudiol i Ricart i per Santiago Alcolea i Blanch des de 1984.

Enllaç web: Institut Amatller