Arxiu d'etiquetes: 1941

Juncosa i Ferret, Ramon

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 octubre 1941 – Barcelona, 24 agost 2000)

Pedagog i polític. Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d’entrar a l’administració de la Generalitat, l’any 1981, on s’encarregà de qüestions relacionades amb l’ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars.

Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d’Ordenació de l’Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d’Ordenació i Innovació Educativa i director general de l’Institut Català de Noves Professions.

Fou membre de CDC des de la fundació del partit i es convertí en un estret col·laborador de Jordi Pujol. A la seva mort, exercia el càrrec de director general d’Avaluació i Estudis del departament de presidència.

El 1997 li fou atorgat el premi Ramon Fuster del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències de Catalunya, en reconeixement a la seva dedicació a l’escola catalana.

Institut Amatller d’Art Hispànic

4 Respostes

(Barcelona, 1941 – )

Institució particular. Fundada per Teresa Amatller, radicada a la casa Amatller, de Puig i Cadafalch.

Dedicada a la recopilació de material fotogràfic i bibliogràfic sobre art hispànic, així com també, una col·lecció de vidres -els més antics d’època romana- i un altre de pintures romàniques i gòtiques.

Fou dirigit, des del començament, per Josep Gudiol i Ricart i per Santiago Alcolea i Blanch des de 1984.

Enllaç web: Institut Amatller

Iglesias Ambrosio, Emiliano

4 Respostes

(Puenteáreas, Galícia, 28 juliol 1878 – Madrid, 3 octubre 1941)

Polític. El 1906 es traslladà a Barcelona i aviat es convertí en l’home de confiança de Alejandro Lerroux.

S’encarregà de la direcció d’“El Progreso” i de les tasques organitzatives del nou Partit Republicà Radical, constituït el 1908. Fou elegit regidor de Barcelona el 1909, poc abans que esclatessin els fets de la Setmana Tràgica.

Fou detingut el 31 de juliol, però no fou inclòs en el procés següent, en el qual pogué actuar com a advocat defensor d’alguns dels radicals implicats en els fets.

Fou diputat a corts (1910, 1920 i 1923), tornà a ser regidor (1917) i fou un dels signants del pacte de Sant Gervasi (1914) amb els republicans nacionalistes catalans.

Quan es proclamà la II República a Barcelona, intentà d’ocupar el govern civil, però fou, el mateix 14 d’abril, desplaçat per Lluís Companys.

De nou diputat a corts el 1931 i el 1933, encapçalà al congrés la minoria parlamentària radical.

Guinovart i Rubiella, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 març 1941 – 1 octubre 2019)

Compositor. Catedràtic d’harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva obra està orientada vers la tècnica del contrapunt (Diaphonia) i una inclinació pel color instrumental (Amalgama).

Ha compost música simfònica (Moviment simfònic, Simfonia, L’àngel de la mort), de cambra (Alquímia, Introducció i scherzo, Discantus, Trio, Quejío) i coral (Homenatge a J. Salvat-Papasseit, premi Enric Morera el 1979).

Ha professat cursets de divulgació i ha exercit també com a crític musical.

Ha escrit també un Concert per a piano i orquestra (1982) i Totem (1985) per a guitarra.

Gubianas i Santandreu, Alfons Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 2 gener 1880 – Montserrat, Bages, 4 setembre 1941)

Monjo benedictí i liturgista. Ingressà a Montserrat el 1895 i fou ordenat sacerdot l’any 1903.

Col·laborador a diverses revistes religioses. La seva tasca més notable fou la de liturgista. Publicà una colla de llibres de divulgació, de molt èxit.

Guanyavents i Jané, Emili

1 Resposta

(Barcelona, 31 agost 1860 – 1941)

Poeta i traductor. Poeta simbolista, publicà Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades (1910). Moltes de les seves poesies foren musicades per Enric Morera.

Tipògraf col·laborador de l’influent grup de “L’Avenç”, també col·laborà en d’altres revistes.

Posà al dia les obres d’un gran nombre d’escriptors i, entre altres aportacions, fixà formalment el text definitiu del Cant dels segadors com a himne de Catalunya.

Grup Especial d’Escalada

1 Resposta

(Barcelona, 1941 – )

(GEDE)  Secció d’escalada del Club Excursionista de Gràcia. A més de cursos d’escalada, divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos.

Al principi dels anys 1940, els seus escaladors obriren moltes vies clàssiques de Montserrat, del Pedraforca i de Sant Llorenç del Munt, i s’exploraren d’altres massissos, com els ports de Beseit, el Montsec, els Pirineus i els Alps.

Cap a la meitat dels anys 1960 membres del GEDE participaren en diverses expedicions fora d’Europa amb destacades ascensions, algunes de les quals eren primeres absolutes i estatals.

El 1998, amb motiu del 75 aniversari del Club Excursionista de Gràcia, fou editat el llibre 50 anys d’escalada del GEDE 1941-1991.

Enllaç web: Grup Especial d’Escalada

Godó i Valls, Carles de

3 Respostes

(Barcelona, 6 abril 1899 – 22 desembre 1987)

Empresari periodístic. Fill de Ramon Godó i Lallana.

Amplià i consolidà els seus interessos en empreses periodístiques. Presidí el grup TISA, propietari de “La Vanguardia”, a més d’altres diaris i revistes, emissores de ràdio i televisió i altres empreses.

Fou el pare de Xavier de Godó i Muntanyola  (Barcelona, 13 desembre 1941 – )  Industrial. Heretà del seu pare i mantingué activa la participació en empreses periodístiques.

Giral i Quintana, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril 1941 – )

Economista i publicista. Coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre (1967) i de L’economia de la regió de Tarragona.

Ha escrit també La població catalana, apèndix de la versió catalana de La població (1964), d’Alfred Sauvy, i és coautor de l’obra col·lectiva Economia crítica. Una perspectiva catalana (1972).

Fou professor de l’Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Gibert i Clols, Josep

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 31 maig 1941 – Barcelona, 8 octubre 2007)

Paleontòleg. Doctor en ciències geològiques (1973), ha participat en nombrosos congressos, projectes d’investigació, campanyes de prospecció i excavació de jaciments paleontològics.

Ha estat director de l’Institut de Paleontologia “Miquel Crusafont” de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena (Orce, Granada) una resta cranial atribuïda a Homo sp, i que hom ha considerat que podria tractar-se de la resta humana més antiga d’Euràsia.