(estat espanyol, 1941 – 1993)
Títol amb el qual, des de la mort d’Alfons XIII de Borbó, ha volgut ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg.
Barcelona, comte de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1941
Ardit i Lucas, Manuel
(València, 2 desembre 1941 – 8 desembre 2013)
Historiador. Es doctorà el 1975 i fou professor titular d’història moderna a la Universitat de València, d’on fou director del Servei de Publicacions. Especialista en l’antic règim i la revolució liberal al País Valencià, ha publicat diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina (1977).
Ha treballat, també, l’erasmisme valencià, el comerç amb l’Amèrica colonial o la demografia històrica: La Inquisició al País Valencià (1970), Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992) i Els Homes i la terra del País Valencià: segles XVI-XVIII (1993, 2 vol).
Ha col·laborat o ha estat editor d’algunes obres de síntesi: Història dels Països Catalans (1980), Història del País Valencià (1990), Crisi i modernització al País Valencià (1975) i Familia y estructuras familiares en Cataluña y en el País Valenciano (1995).
Fou director de la revista “Afers” des del 1987.
Aracil i Boned, Lluís Vicent
(València, 1941 – )
Sociolingüista. Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’estat espanyol. Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster. Obtingué el premi “Gaietà Huguet” als Jocs Florals de València (1962) amb l’assaig Canemàs. Col·laborà en la “Revista de estudios políticos”, al diari “Madrid” i a d’altres publicacions.
Becat per l’American Council of Learned Societies (1970-73) treballà amb Joshua Fishamn a la universitat de Yeshira (Nova York) i amb Charles Ferguson a la de Standford. Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional (1970), n’ha estat vice-president (1974-78) i president (1978-1982).
El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Convocà el Seminari Internacional de Sociolingüística a Perpinyà (1977), l’International Seminar of Language and Society a Bangor (Gal·les 1979), el Congres of Lingüistic Problems of European Uonty a Meran (Tirol, 1980) i el I Encontre Universitari de Sociolingüística a Lleida (1981). Del 1976 fins al 1987 fou professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.
Partint d’una crítica de la noció imprecisa de bilingüisme, ha encetat una teoria sociolingüística general i ha explorat la història sociolingüística europea.
Part de la seva obra ha estat compilada a Papers de sociolingüística (1982). El 1983 publicà Dir la realitat i el 1998 La mort humana.
Amorós i Guardiola, Andreu
(València, 15 febrer 1941 – )
Crític literari i historiador. Professor de literatura castellana.
De la seva obra cal esmentar Introducción a la novela contemporánea (1966), Eugenio d’Ors, crítico literario (1971), Vida y literatura en “Troteras y Danzaderas” (1973), Modernismo y Postmodernismo (1974), Sub-literatura (1974), Toros y cultura (1987), Lenguaje taurino y sociedad (1990) i Escritores ante la fiesta (1993).
Cerdà i Massó, Ramon
(Constantí, Tarragonès, 1941 – )
Lingüista. Estudià filologia romànica a Barcelona i fonètica experimental a Madrid, on preparà la tesi doctoral sobre el timbre vocàlic en català (1967).
Fou professor a la Universitat de Barcelona i autor de Lingüística d’avui (1968).
Borràs i Perelló, Ramon
(Lleida, 1858 – 1941)
Artista fuster. Fou deixeble d’Ermengol Jou. Construí l’obra de fusta dels altars de gran nombre d’esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l’Urgell, i també algunes a Barcelona.
El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana.
Aracil i Martí, Rafael
(Alcoi, Alcoià, 1941 – Barcelona, 11 abril 2022)
Historiador. Estudià a la Universitat de València i amplià la seva formació a Anglaterra. Posteriorment esdevingué docent de la Universitat de Barcelona, i fou degà de la seva facultat de geografia i història.
Catedràtic d’aquesta universitat, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals i codirector de la revista “El Contemporani”. Les seves investigacions s’han referit sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea; i darrerament sobre la història política més recent.
És autor, entre moltes altres obres, d’Industrialització al País Valencià: Alcoi (1974), Lecturas de Historia Económica (ss. VIII-XX) (1976-77), Història econòmica mundial i d’Espanya (1993), El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días (1995), Empresaris de la postguerra (1999), i editor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000).
Nogués i Casas, Francesc Xavier
(Barcelona, 18 febrer 1873 – 28 gener 1941)
Dibuixant, gravador i pintor. Es formà fora de les institucions oficials dedicades a l’ensenyament de l’art. Aviat excel·lí com a dibuixant, la qual cosa féu que fos sol·licitat per col·laborar en diferents publicacions que aparegueren durant la segona dècada del segle XX (“Papitu”, “Picarol”, “Revista Nova”), les quals signava com a Babel.
A partir del 1911 inicià una sèrie de gravats a l’aiguafort, a l’aiguatinta i a la punta seca sobre temes populars en general i merament fantàstics en algunes ocasions. Aquests gravats foren exposats regularment o bé serviren d’il·lustracions de llibres.
El 1915 féu la decoració mural (El Celler) del soterrani del Faianç Català, tasca que després continuà a base del seu estil minoritari en molts indrets públics i privats, presentat sota la forma de ceràmica vidrada o rajola de València (façana del sindicat agrícola de Pinell de Brai, plafó del restaurant barceloní Can Culleretes, etc).
Relacionat amb el col·leccionista Lluís Plandiura, va fer per a diverses cases d’aquest pròcer diverses decoracions, activitat que va fer extensiva a d’altres indrets, en especial a l’avantdespatx de l’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1929).
Molts dels seus dibuixos foren aplegats posteriorment en forma de llibre (Catalunya pintoresca, 50 ninots, L’humor a la Catalunya dels vuit-cents, Abecedari català per a nens).
Entre les seves obres pictòriques cal esmentar La Sardana i el Mercat d’Olot, amb dibuix sumari i primitivitzant i coloració plana i sense pastositat. Nogués també va realitzar molts treballs de decoració del vidre.
Formà part de l’agrupació Les Arts i els Artistes i fou un representant característic del noucentisme menys transcendent.
Mañas i Bonví, Josep
(Vinaròs, Baix Maestrat, 29 setembre 1885 – Lloret de Mar, Selva, 25 agost 1941)
Enginyer industrial. El 1910 fou nomenat catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
És autor de diversos llibres tècnics de caràcter docent.
Mallafré i Gavaldà, Joaquim
(Reus, Baix Camp, 2 juny 1941 – 22 febrer 2024)
Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona.
Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d’altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l’Ulisses (1996) i la d’Un viatge sentimental de L. Sterne (1996).
El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària (1991).
El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Dades dels Països Catalans 