(Catalunya, 1914 – 1936 / 1979 – )
(EAPC) Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.
Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.
Enllaç web: Escola d’Administració Pública de Catalunya
(Barcelona, 1908 – 1936)
Setmanari teatral. El 1913 es convertí, de fet, en “El Teatre Català”, però tornà a sortir el 1918 fins a l’inici de la guerra civil.
Publicava sobretot obres diverses, que divulgava entre el grup d’aficionats d’arreu de Catalunya.
Hi figuraren tant Pompeu Crehuet i J. Pous i Pagès com Salvador Bonavia, pare i fill, el primer dels quals havia fundat la revista.
(Barcelona, 1917 – 1936)
Revista quinzenal d’informació i divulgació econòmica. Dirigida per Miquel Vidal i Guardiola.
Serví de mitjà de difusió de la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista.
Entre els col·laboradors, hi hagué Manuel Raventós, Josep M. Tallada, Jaume Algarra, Fèlix Escalas, Pere Coromines, Josep A. Vandellòs, Jaume Alzina i Andreu Bausili i Sanromà.
(Badalona, Barcelonès, 6 desembre 1868 – 26 setembre 1936)
Setmanari conservador en castellà. Fundat per Francesc Planas i Casals.
Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936.
Acceptà el català en les col·laboracions. Després sortí com a setmanari esportiu.
(Barcelona, 13 setembre 1936 – Montserrat, Bages, 10 novembre 2018)
Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973).
El seu principal centre d’interès són les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història.
Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha publicat molts llibres sobre religió i és autor de les introduccions i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d’Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995).
(Catalunya, 27 agost 1936 – 23 desembre 1936)
Disposicions de distribució comarcal. Realitzada per la ponència de la divisió territorial de la Conselleria d’Economia de la Generalitat i que entrà en vigor pel decret de 23 de desembre de 1936.
La ponència tingué la presidència honorària de Ventura Gassol, Pau Vila com a vicepresident i Josep Iglésies com a secretari.
La nova organització político-administrativa repartia el territori de les quatre províncies en nou regions dividides en 38 comarques; aquestes foren fixades tenint en compte l’àrea d’atracció i d’influència dels principals nuclis urbans i les característiques geogràfiques.
Aquesta divisió, encara que suprimida l’any 1939, subsistí en els treballs geogràfics i comarcals, i serví de base per a l’estudi de la nova Divisió Territorial de Catalunya i posterior llei del Parlament del 1987.
(el Vendrell, Baix Penedès, 22 novembre 1876 – Barcelona, 21 abril 1936)
Violoncel·lista. El 1898 ingressà com a primer violoncel de l’orquestra del Liceu.
Conreà la música de cambra, entre altres, amb Enric Granados, Joaquim Malats i Crickboom. Fou concertino de violoncel a l’Orquestra Pau Casals (1920-36).
A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 agost 1850 – 18 juliol 1936)
Diari fundat per Josep Pers i Ricart; continuà la seva edició com a “Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias”.
Bé que redactat en castellà, publicava molt sovint col·laboracions en català.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 agost 1910 – 19 juliol 1936)
Diari. Es qualificava d’autonomista i d’avisos i notícies sota la direcció de Manuel Duran i Tortajada. Fou editat per espai de més de 25 anys.
Per suspensió governativa fou transformat (1919) en “Diari de Sabadell i sa Comarca“, amb nova numeració, però amb el mateix ideari.
(Mataró, Maresme, 5 març 1923 – 19 juliol 1936)
Diari catòlic de tarda. Dirigit per Marçal Trilla i Rostoll, defensà la postura política d’Acció Catalana. Arribava al nivell dels millors diaris barcelonins del seu temps.
El 1936 se’n féu càrrec el comitè local de control i sortí fins al 1939 amb el títol de “Llibertat”.
Dades dels Països Catalans 