Arxiu d'etiquetes: 1929

Domingo i Alavedra, Xavier

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 24 juny 1929 – Barcelona, 12 maig 1996)

Periodista i escriptor. Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de “Cambio 16”, revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya.

El 1987 promogué el suplement en català de la revista, “Setze”, així com el setmanari “Set Dies”, convertit posteriorment en suplement del diari “El Observador”. Passà posteriorment a “El Mundo” i fou conseller editorial d'”El Mundo de Catalunya”.

Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida (1980), Jabalí (1983) i la novel·la El desnudo seductor (1989).

Domènech i Gallissà, Rafael

Deixa un comentari

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 21 desembre 1874 – Madrid, 20 desembre 1929)

Crític i historiador d’art. Fou catedràtic de teoria i història de l’art a l’Escola de Belles Arts de València (1898) i a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid (1903).

El 1913 fou nomenat director del Museu Nacional d’Arts Industrials i Decoratives. També fou membre de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. Li fou confiat el catàleg artístico-monumental de la província de Tarragona.

Col·laborà com a crític d’art en els períodics “Abc” i “El Liberal” i en les revistes “Forma” i “Vell i Nou”. Dirigí la “Biblioteca de Arte español” i la publicació “Las obras maestras de Arquitectura y de la decoración en España”, i és autor de Sorolla, su vida y su arte (1910) i El nacionalismo en arte (1928).

Daroqui i Carell, Vicent

1 Resposta

(València, 1855 – Barcelona, 1929)

Actor. Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya (1908), d’Àngel Guimerà, La presentalla (1908), d’Apel·les Mestres, i L’auca del senyor Esteve (1917), de Santiago Rusiñol.

Casat amb la també actriu Concepció Ferrer, foren pares de Mercè Daroqui i Ferrer  (Barcelona, 1893 – s XX), també actriu.

Corredor-Matheos, Josep

Deixa un comentari

(Alcázar de San Juan, Castella, 14 juliol 1929 – )

Escriptor i crític d’art. El 1936 es va establir a Barcelona, on ha exercit la crítica d’art a “Destino”, i col·laborà a “La Vanguardia”, “Revista”, “Cuadernos de Arquitectura”, etc, de Barcelona, i a “Nous Horitzons” de Mèxic.

Ha participat en l’organització d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.

És autor del llibre Cerámica popular española (1970), en col·laboració amb Josep Llorens i Artigas, i d’estudis sobre Joan Brotat (1965), Leandre Cristòfol (1967), Angelina Alòs (1967), Emília Xargay (1968), Torres i Monsó (1968), Apa (1970), Subirachs (1975), Vida y obra de Benjamín Palencia (1979), Los carteles de Joan Miró (1980), Guinovart, el arte en libertad (1981), etc, i de reculls poètics com Poema para un libro nuevo i el recull de tota la seva obra poètica Poesia (1951-1975) (1981).

Conferentia Club

1 Resposta

(Barcelona, 26 març 1929 – 1973)

Associació cultural. Fundada amb el propòsit d’interessar l’alta societat barcelonina en els temes culturals per mitjà de conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional.

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach, amb Joan Estelrich de secretari. Hi donaren conferències Andrés Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant.

Deixà d’actuar durant la guerra civil. El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat.

Col·lecció Cambó

Deixa un comentari

(Catalunya, 1929 – 1936)

Col·lecció d’obres d’art. Reunides pel polític Francesc Cambó entre els anys 1929-36 amb la intenció de completar les col·leccions oficials espanyoles del Museu del Prado i del Museu d’Art de Catalunya. Formada per seixanta obres, comprèn pintura italiana primitiva, del primer Renaixement i de l’època moderna.

Gairebé la meitat de les adquisicions foren aconseguides en la venda a París de la col·lecció de Joseph Spiridon. La resta d’obres foren adquirides en diferents ocasions i llocs, sempre amb l’assessorament d’experts.

A partir del 1937 la col·lecció fou disseminada entre Londres, Abbazzia i Rapallo, i posteriorment es traslladà en diferents parts a Montreux (Suïssa), Buenos Aires, Ginebra i París.

El 1991 s’aconseguí de reunir-la un altre cop i d’exposar-la completa, al Prado i a la sala de Sant Jaume de la Fundació “La Caixa”.

Seguint la voluntat de Cambó, cinquanta de les obres foren donades al Museu d’Art de Catalunya, i la resta fou regalada pel mateix Cambó a institucions i particulars.

Club Natació Atlètic-Barceloneta

3 Respostes

(Barceloneta, Barcelona, 1929 – )

(CNAB)  Entitat poliesportiva. Ha centrat la seva activitat en la formació de nedadors i waterpolistes, molts dels quals han estat grans figures en les seves respectives disciplines esportives.

L’any 1982 el Club tenia uns 4.000 associats i manté un equip de waterpolo a la divisió d’honor, guanyador de diversos campionats d’Espanya.

Enllaç web: Club Natació Atlètic-Barceloneta

Claret i Corominas, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1929 – 8 setembre 2014)

Pintor. Estudià dibuix a l’Acadèmia Baixas.

La seva obra es compon de plans, arestes, interseccions cromàtiques, amb predomini dels colors suaus, combinats amb precisió i equilibri, la qual cosa el situa en un estadi intermedi entre el cubisme i el món cinètic.

Ha exposat individualment i col·lectivament a Barcelona i Madrid i altres llocs d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica. El 1962 rebé el premi Joan Miró de dibuix.

Chomon, Segon de

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 17 octubre 1871 – París, França, 2 maig 1929)

Cineasta. Capdavanter del cinema a Barcelona on tingué un taller de trucatge.

Va fer grans aportacions tècniques: acoloriment manual dels films, pas de maneta, -que féu servir en Hotel Eléctrico (1905)-, transparència.

Se’l considera inventor de l’ús tècnico-dramàtic del travelling, que usà per primera vegada en La vie et la passion de Jésus-Christ, de Ferdinand Zecca, que perfeccionà en Cabiria, de Piero Fosco.

Va treballar als estudis Pathé i col·laborà amb Abel Gance.

Cateura i Turró, Baldomer

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 11 desembre 1856 – Barcelona, 26 gener 1929)

Músic i compositor. Inventà una modalitat de bandúrria amb cordes simples, que fou construït a Alemanya i a Barcelona, i un nou sistema de pedals anomenat piano-pédalier aplicable al piano i apte per acompanyar instruments de pua.

És autor de La escuela de la mandolina (1900), de preludis, d’estudis, de capritxos i de nombroses obres i arranjaments per a mandolina.