Arxiu d'etiquetes: 1929

Triadó i Mayol, Josep

5 Respostes

(Barcelona, 10 febrer 1870 – 2 abril 1929)

Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix.

Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l’Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a Barcelona.

Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l’ex-libris; fou director de la “Revista Ibérica de Ex-libris”. També projectà teixits, ceràmica, joies, etc.

Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular.

Mirador -setmanari-

(Barcelona, 13 gener 1929 – 10 juny 1938)

Setmanari de literatura, art i política. Fundat per Amadeu Hurtado.

De caràcter liberal, catalanista i europeista, en van ésser directors Manuel Brunet i Just Cabot, i col·laboradors habituals Josep M. de Sagarra, Cèsar August Jordana, Joan Teixidor, Rafael Tasis, Martí de Riquer i Sebastià Gasch.

A l’inici de la guerra civil i abans de desaparèixer, la revista va entrar en l’òrbita del PSUC i hi van col·laborar, entre altres, M. Serra i Moret i Joan Oliver.

Mimó i Caba, Claudi

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1843 – l’Havana, Cuba, 16 agost 1929)

Pedagog. Fill de Pau Mimó i Raventós. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es graduà en lletres i ciències (1865).

Exercí com a director del col·legi del seu pare i d’auxiliar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1883 guanyà, per oposició, la càtedra de geometria analítica de la Universitat de l’Havana.

Ostentà la presidència de la delegació a la capital cubana de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1908 fundà i dirigí la revista “La Nova Catalunya”.

El 1928, amb motiu dels seus 85 anys, el Centre Català de l’Havana l’homenatjà en testimoniatge de la seva catalanitat.

Mestres i Quadreny, Josep Maria

(Manresa, Bages, 4 març 1929 – Barcelona, 18 gener 2021)

Músic. Estudià amb Cristòfor Taltabull (1950-56). Amb la seva primera obra serial, Sonata (1957), inicià una sèrie de composicions, l’organització de les quals es basà en la cohesió de la infraestructura, altures i duracions. Músic d’avantguarda, utilitza elements tecnològics i electrònics.

D’entre la seva extensa producció, destaquen, d’una primera època, Tríade per a Joan Miró (1961), Tramesa a Tàpies, per a violí, viola i percussió (1961), Tres invencions mòbils (1961), Quartet de Catroc (1962) i Homenatge a Galileu (1965), així com obres escèniques dedicades al teatre musical: Concert per representar (1964), Conversa (1965) i Suite bufa (1966).

Més endavant, i sovint utilitzant l’ordinador, ha compost, entre d’altres, Ibemia (1969), Aronada (1972), L’armari en el mar (1978), Piano xòfer (1984) i l’òpera Cap de mirar (1991).

Durant els anys 1977-79 presidí l’Associació Catalana de Compositors, i des del 1982 presidí la Fundació Phonos.

Mendoza i Tenòrio, Elisa

(Barcelona, 1856 – Madrid, 27 desembre 1929)

Actriu. Era filla de l’actriu Rosa Tenòrio.

Fou figura destacada del teatre; estrenà obres de Cano, Echegaray i López de Ayala, i treballà amb Rafael Cano i Antonio Vico. Fins al 1884 no actuà a Barcelona.

El 1889, arran del seu matrimoni, abandonà l’escena.

Mayol i Ferrer, Manuel Maria

(Barcelona, 1898 – 1929)

Arquitecte. Amb Josep Maria Ribas treballà per a l’Exposició Internacional barcelonina de 1929.

Una de les seves obres, en unió de Ribas, fou el palau d’Agricultura (després Ciutat del Teatre) i s’encarregà de la construcció del palau de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis.

La seva mort en plena joventut frustrà una carrera molt prometedora.

Matí, El

(Barcelona, 24 maig 1929 – 19 juliol 1936)

Diari catòlic independent en català. Amb una presentació i edició molt acurades, tingué un públic molt concret i estable. Fou proper a UDC i als grups i moviments cristians catalans.

En fou director Josep M. Capdevila i hi col·laboraren diversos escriptors de l’època. Va editar un suplement il·lustrat i literari, “Esplai”, que el 1934 s’independitzà.

Amb l’inici de la guerra civil, el diari fou clausurat per les seves posicions catòliques i contràries als partits del Front d’Esquerres. A la seva impremta s’edità el diari “Treball” del PSUC.

En acabar el conflicte bèl·lic, li fou impossible reaparèixer per catalanista.

Masó i de Falp, Felip

(Barcelona, 24 agost 1851 – Pau, Bearn, 28 juny 1929)

Pintor. Conreà diversos gèneres, però les seves especialitats foren la pintura d’història i la costumista.

Entre la seva producció cal destacar Colom i el seu fill admirant l’esfera terrestre, que comprà el govern de Xile, i La processó de Sant Bartomeu.

Martí i Farreras -germans-

marti_farreras

Ramon Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989)  Dibuixant i pintor. Destacà com a caricaturista i retratista. S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.

Antoni Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 1904 – 1973)  Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.

Celestí Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988)  Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Ramon Calsina. Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele-estel”, així com del diari “Tele/eXprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.

Marial i Tey, Juli

(Barcelona, 20 abril 1853 – 16 agost 1929)

Polític i mestre d’obres. Republicà federal i amic de Vallès i Ribot, participà en el moviment d’Unió Republicana del 1903, i després en el de Solidaritat Catalana, i fou elegit diputat a corts per la Bisbal d’Empordà el 1907.

Adherit a Esquerra Catalana, fou un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) (1910), i en fou expulsat el 1913. Finalment passà als radicals.

Fou regidor de Barcelona a partir del 1901 i després del 1909, i tingué una intervenció directa en la resolució del dèficit municipal, mitjançant l’entesa amb el Banc Hispano Colonial, el 1905, i posteriorment en la qüestió de la municipalització de les aigües de Barcelona, en 1912-13.