(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 – Olot, Garrotxa, 1 maig 1928)
Escriptor. Fruit d’una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d’influència romàntica i parnassiana.
Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d’Evangelina, de Longfellow.
Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega.
(Badalona, Barcelonès, 29 juliol 1928 – París, França, 30 juliol 2016)
Pintor. Seguí els seus pares a l’exili després de la guerra civil i es naturalitzà francès (1948). Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’acadèmia de la Grande-Chaumière, a París, on s’instal·là el 1949.
En pintura conreà el gènere figuratiu, en el qual es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors.
El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el Prix Féneon. Ha fet exposicions individuals a París, Canes, Chartres, Tolosa, Nova York, Tòquio, Perpinyà, Caracas i Barcelona, i ha participat en exposicions col·lectives.
Ha il·lustrat llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de Jordi Pere Cerdà.
(Catalunya, 1840 – 1928)
Mestre serraller. Col·laborà amb Joan Oñós a les obres del Palau Güell d’Antoni Gaudí (1886-90).
Treballà a la Sagrada Família, al parc Güell i a d’altres obres del famós arquitecte.
(Vic, Osona, 21 abril 1928 – )
Director de cinema. El 1958 ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid.
Sempre en col·laboració amb Jordi Feliu, escriví guions per al director Isasi i féu curtmetratges: Diálogos de la paz (1964), sobre el seu guió premiat al concurs 25 años de paz; En Baldiri de la Costa (1967), amb Joan Capri, i El abogado, el alcalde y el notario (1968).
(Barcelona, 25 desembre 1876 – 11 desembre 1928)
Advocat i escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. S’inicià en les lletres col·laborant en “L’Aureneta” i “L’Atlàntida”.
Milità a la Lliga Regionalista, dirigí el “Cu-cut!” i fou secretari de la Societat d’Atracció de Forasters, de Barcelona.
Rebé el mestratge en gai saber (1914) i li publicaren els poemes Encens i mirra (sd), la novel·la L’apòstol, les comèdies De bon tremp (1905), La cogula (1906), L’oncle rector (1911), La germaneta (1912) i Reixes enfora (sd), a més de les faules per a infants De quan les bèsties parlaven i Encara parlen les bèsties.
(Vilassar de Mar, Maresme, 20 agost 1872 – Barcelona, 24 juny 1928)
Arquitecte (1897) i dibuixant. Fou arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme i de cases a Barcelona, com can Coll (1912), can Aguadé (1914), can Damians (magatzems El Siglo, 1916), can Ferrer-Vidal (1916). La seva obra arquitectònica més important és influïda pel secessionisme vienès.
Un altre vessant més ambiciós correspon als seus treballs per a l’hoteler Marquet, com ara el projecte de l’hotel Palace de Madrid (1910) i l’hotel Ritz de Barcelona, i a diversos projectes a Portugal i a Bèlgica.
Tingué una participació important en la urbanització de Montjuïc amb vista a l’Exposició Internacional. Col·laborà sovint amb el seu cunyat Lluís Homs.
Com a caricaturista col·laborà a la revista “Cu-cut!” amb el pseudònim de Feréstech.
(Cervera, Segarra, 13 juliol 1928 – Smyma, Geòrgia, Estats Units, 6 febrer 2016)
Escriptor en castellà. Professor de literatura castellana a la universitat de Syracusa (EUA).
Ha publicat diversos llibres de poemes (Desde esta orilla, Nuevas cantigas, etc) i llibres de narracions.
Ha fet diverses traduccions al castellà i ha estudiat l’obra poètica d’Alfons Costafreda (1980).
(Barcelona, 7 juliol 1845 – Berga, Berguedà, 1928)
Polític. Pertanyent al partit conservador, representà el districte de Berga-Manresa a la diputació provincial.
En constituir-se Solidaritat Catalana, s’afilià al catalanisme. Fou senador per Girona (1907-08), diputat a corts per Berga (1910-16) i governador civil de Toledo (1921).
(Bràfim, Alt Camp, 1928 – Catalunya ?, segle XX)
Mezzosoprano, de nom real Maria Fusté i Fàbregas.
Ha cantat nombroses òperes i a ofert molts recitals. Ha sovintejat les seves actuacions a l’estranger, principalment a Amèrica.
Era remarcable l’extensió de la seva veu.
(Barcelona, 25 novembre 1848 – Blanes, Selva, 1928)
Advocat, economista i polític. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà d’Antoni.
Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914).
Fundà a Barcelona el diari “La Protección Nacional”, dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana.
Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario (1925).
També fou germà seu Ramon Elias i de Molins (Barcelona, 1 juny 1853 – 27 octubre 1914) Metge. És autor d’obres mèdiques.
Dades dels Països Catalans 