(Martorell, Baix Llobregat, 24 juny 1910 – Dreux, França, 13 gener 1981)
(Antoni Garcia i Lamolla) Pintor i dibuixant. Format a la ciutat de Lleida.
Abans de la guerra civil exposà individualment a diverses ciutats espanyoles. El 1936 participà a l’exposició d’artistes ibèrics, de París, i a l’exhibició de l’ADLAN, a Barcelona.
Després de la guerra marxà a França.
(Barcelona, 1843 – 22 desembre 1910)
Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom.
Actuà sovint ací i a l’estranger entre el 1879 i el 1890.
Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris.
Era amic del tenor J. Gayarre.
(Barcelona, 1910 – )
(KEF) (Federació Esperantista Catalana) Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Illes Balears. Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans.
El seu òrgan oficial fou la revista “Kataluna Esperantisto” (1910-36). Celebrà divuit congressos, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals.
Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament silenciar-ne la representació als congressos internacionals.
Durant la guerra civil passà a formar part del Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya, que depenia del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.
Dissolta pel franquisme (1939), després de la dictadura es fundà a Sabadell, el 1980, la Kataluna Esperanto-Asocio. Reconeguda per la Generalitat el 1982 i plenament legalitzada, es declarà continuadora de la KEF, i reprengué la publicació de “Kataluna Esperantisto” (1983) i la celebració dels congressos i dels jocs florals, entre moltes altres activitats.
Enllaç web: Esperanto Cat
(Girona, 28 març 1843 – Barcelona, 15 febrer 1910)
Fotogravador. Germà d’Adolf. Abandonà la seva carrera d’enginyer per dedicar-se al gravat.
Fundà el primer taller d’aquesta especialitat que existí al país.
També fou germana seva Júlia Joarizti i Lasarte (Girona, segle XIX) Poetessa. És autora de poemes diversos i alguna traducció del francès.
(Tarragona, 1910 – 4 novembre 1997)
Escriptor. Ha transcrit i publicat l’Archiepiscopologio de Josep Blanch i Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña de Francesc Xavier de Garma, i ha tingut cura de la segona edició d’Adarga catalana del mateix Garma.
Ha traduït al català la Marca Hispanica de Pèire de Marca (n’han estat publicats els tres primers llibres) i, per a la Fundació Bernat Metge, ha fet les versions de la Conjuració de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sal·lusti, Les vides dels dotze cèsars (1966-71) de Suetoni i La Guerra de les Gàl·lies.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 novembre 1837 – 19 febrer 1910)
Polític i advocat. Fundà “El Dertosense” (1867), “El Correo del Ebro” (1868) i “La Verdad” (1880).
Adscrit a la Restauració borbònica, fou alcalde de Tortosa el 1879, on treballà per establir diverses millores a la ciutat. També fou repetidament diputat a les corts espanyoles.
És autor de Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización del Ebro (1900).
(Barcelona, 19 març 1910 – 10 novembre 1988)
Director cinematogràfic. Iniciat com a guionista i actor, l’any 1945 s’estrenà com a director.
Els seus films més coneguts són: Cuando los ángeles duermen (1946), Don Juan de Serrallonga (1947), Ha entrado un ladrón (1948) i Correo del rey (1959).
(Olot, Garrotxa, 28 juliol 1835 – Barcelona, 25 gener 1910)
Músic. Format musicalment a Reus i a Vic, amplià els seus coneixements a Barcelona, amb el pianista Antoni Nogués.
Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix a l’escola Valldèmia. Fou mestre de la família del primer comte de Güell. Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona.
És autor, entre altres obres, de quatre breus òperes escolars, de l’oratori Santa Isabel de Hungría per a quatre cors, orquestra i orgue; de la missa de rèquiem Epitalami, per a instruments; de l’òpera Julio César, del drama líric Garraf i d’obres de música de cambra i religioses.
Escriví la trilogia per a veus Catalònia, La bandera catalana i Càntic del llorer i va promoure la moderna escola coral catalana.
Fou una de les figures musicals més significatives de la renaixença musical catalana.
(Catalunya, 1681 – després 1755)
Varvassor de Foixà i de Boixadors.
Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència.
El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons (Catalunya, segle XVIII – 1800) Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:
Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:
Narcís de Foixà i d’Andreu (Catalunya, segle XVIII – 1843) Militar i baró de Foixà. Fou tinent coronel. El succeí a la baronia el seu fill:
Narcís de Foixa i de Miquel (Catalunya, segle XIX – 1866) Baró de Foixà. Fou tinent coronel i obtingué el títol de comte de Foixà el 1866. Fou succeït pel seu fill:
Enric de Foixà i de Bassols (Catalunya, segle XIX – 1910) Governador civil de Ciudad Real i segon comte de Foixà, Es casà amb la marquesa d’Armendáriz. Llur nét fou Agustí de Foixà i Torroba.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 1936)
Organització. Reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell. Pel març de 1933 tenia 14.012 afiliats.
Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local que s’oposà, en 1931-33, a la direcció (en fou expulsada pel setembre de 1932), i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d’Oposició a Catalunya.
Poc després d’esclatar la guerra civil s’integrà a la UGT.
Edità “Vertical” (1932-34 i 1937).
Dades dels Països Catalans 