Arxiu d'etiquetes: 1910

Masoliver i Martínez de Oria, Joan Ramon

(Saragossa, Aragó, 13 març 1910 – Barcelona, 7 abril 1997)

Escriptor. Format a Barcelona. Cosí de Luis Buñuel i amic d’André Breton i d’Ezra Pound, fou un dels iniciadors del surrealisme a Catalunya, sobretot amb l’equip de la revista “Hèlix”. Fou lector d’universitat a Gènova, i escriví a “El Sol” i “Mirador”.

El 1936 fou salvat en un vaixell estranger per la Generalitat i marxà a la zona franquista, on esdevingué un dels caps de propaganda.

A la postguerra, abandonà tot seguit, desenganyat, la política i es dedicà a les lletres; fou director de les planes literàries de “La Vanguardia” i dirigí “Entregas de poesía”.

Entre les seves obres destaquen Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), Presentació de James Joyce… (1981), Antologia poètica d’Ausias March (1981) i Perfil de sombras (1994), una antologia dels seus articles.

Premi Nacional de Traducció el 1989.

Masó i Goula, Josep

(Barcelona, 1877 – març 1910)

Compositor. És autor d’obres líriques i de música sacra.

La seva activitat principal fou en tot cas l’harmonització de balls i cançons populars, que difongué amb gran zel.

Fundà l’Orfeó del Foment Regional de la Sagrera i fou segon director de la Schola Orpheonica.

Maseras i Ribera, Agustí Alfons

(Falset, Priorat, 1860 – Manila, Filipines, 1910)

Metge. Es llicencià a Barcelona. El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat.

Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la “Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas” (1895-97).

Fou germà d’Maria Helena i Miquel Maseras i Ribera.

Maricel -Sitges-

(Sitges, Garraf, 1910 – )

Museu. Situat al costat del Cau Ferrat. S’hi conserva el llegat que el Dr. Jesús Pérez-Rosales féu a la diputació provincial de Barcelona.

Situat a l’antic hospital (segle XIV), conserva una magnífica col·lecció d’escultures en fusta, pedra, marbre, ceràmica, ferros forjats, orfebreria i altres obres d’arts decoratives.

Enllaç web: Museu Maricel

Maluquer i Wahl, Joan

(Barcelona, 1910 – 1999)

Enginyer i escriptor. Fill de Josep Maluquer i Nicolau.

Autor de nombrosos treballs de divulgació científica, relatius sobretot a l’aviació i l’astronàutica: Manual de aeromodelismo i Aviación sin motor (1941), La locomotora (1943), Hierro (1943), El vuelo vertical (1944), Aviación heroica (1944), El cemento (1945), Por qué vuela el aeroplano (1945), A la conquista del espacio (1946), El átomo y la energía atómica (1948), Inventos y secretos de guerra (1950) i La conquista de la Luna (1970).

Mallol i Suazo, Josep Maria

(Barcelona, 1910 – 1986)

Pintor i dibuixant. Germà de Lluís. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Inicialment, amb el pseudònim de Lollam, dibuixà en setmanaris infantils.

Posteriorment es dedicà a la pintura de natures mortes i figures, gènere dins el qual és considerat un dels representants típics de l’estil acadèmic.

Obtingué diversos premis de pintura, entre els quals el de la I Biennal Hispanoamericana.

Lucha, La -Girona-

(Girona, 4 juliol 1871 – 31 desembre 1910)

Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina.

Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin “La Nueva Lucha” de l’1 de gener de 1887 al 29 de juny de 1890.

López-Obrero Castañeira, Ángel

(Còrdoba, Andalusia, 20 abril 1910 – 26 març 1992)

Pintor. Format a Còrdova i resident a Barcelona des del 1930.

La seva pintura arrenca sovint de l’experiència divisionista.

Fou un dels principals organitzadors dels Salons d’Octubre i es dedicà també a la pedagogia artística; ha tingut deixebles com Joan Ponç i J. Hernández i Pijuan.

Tornà a Còrdova el 1952.

Llorens i Jordana, Rodolf

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1910 – Caracas, Veneçuela, 1985)

Escriptor. Fundador de la revista “Hèlix”, dirigí “Abril” i “La Terra”. Fou secretari de la Unió de Rabassaires i capità d’infanteria.

En acabar la guerra civil, s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic i a Veneçuela.

Cal destacar les obres: La ben nascuda (1937), rèplica de l’obra d’Eugeni d’Ors, La ben plantada, Com han estat i són els catalans (1968) i El Centre Català en les seves noces d’or (1970).

Leveroni i Valls, Rosa

(Barcelona, 1 abril 1910 – Cadaqués, Alt Empordà, 4 agost 1985)

Poetessa. Exercí el càrrec de bibliotecària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) i col·laborà a les revistes “Ariel” i “Poesia”.

De to intimista i elegíac, ha escrit els reculls poètics Epigrames i cançons (1938) i Presència i record (1952).

L’any 1956 obtingué amb Cinc poemes desolats, la Flor Natural del Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge.