(Barcelona, 8 març 1907 – 25 desembre 1975)
Tenor. Estudià al Conservatori del Liceu. El 1931 debutà a Barcelona.
Fou solista de l’Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d’opereta i de sarsuela els anys 1935-50.
Posteriorment dirigí grups corals. Enregistrà alguns discs.
Era fill de Marià Mayral i Doz (Saragossa, Aragó, 1878 – Barcelona, 1962), compositor.
(Calella, Maresme, 1907 – Mèxic, 1947)
Escriptor. Membre del PSUC i col·laborador d’“En Patufet” i “La Rambla”.
S’exilià el 1939 i s’establí a Mèxic, on dirigí “Nova Era”, òrgan del Partit Socialista Català.
Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana des 1942.
El 1963 la seva obra poètica, molt breu, fou recollida en el volum Poesies (1963), algunes de les quals foren musicades per Costa i Horts.
(Figueres, Alt Empordà, 24 agost 1907 – el Masnou, Maresme, 1 març 1998)
Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1927), i es doctorà a Madrid (1931), amb un estudi sobre Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943).
Ha publicat nombrosos articles sobre la història de la corona catalano-aragonesa a la baixa edat mitjana, a “Hispania”, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, “Anuario de Historia del Derecho Español”, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras” i “Analecta Sacra Tarraconensia”, entre altres.
Les seves obres més meritòries són La Corona de Aragón y los estados del norte de África (1951), en la qual estudia la política de Jaume II el Just i Alfons III el Benigne al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell (1956), feta en col·laboració amb Francesca Vendrell.
(Vic, Osona, 1851 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1907)
Jurista i escriptor. Juntament amb els seus germans –Josep, Ramon, Joaquim i Francesc d’Assís– fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic.
Entre les seves obres destaquen Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria (1888) i el recull de poemes Encarnació (1897).
(Arenys de Mar, Maresme, 3 juliol 1907 – Barcelona, 27 agost 2002)
Metge. Es formà a l’Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s’especialitzà en el tractament de malalties pulmonars.
Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L’any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè.
Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries.
Impulsà una tasca pedagògica a través d’innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres.
Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions mèdiques.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Organisme. Destinat a dirigir d’una manera conjunta tots els museus de la ciutat.
El 1931, amb la II República, es començà a publicar el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, on eren exposades les activitats de la Junta.
Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions.
El 1991 es constituí la nova Junta de Museus de Catalunya, hereva de l’anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, etc).
(Barcelona, 1907 – 1968)
Periodista i narrador. Redactor d’“El Matí” i cap de redacció de l’agència de notícies Fabra.
Narrador amb intenció psicològica, ha publicat: L’assídua concurrent i d’altres contes (1962), Farandola (1963), Casos especials (1967) i Aquells feliços estius (1970).
(Graz, Àustria, 31 juliol 1907 – Barcelona, 15 octubre 1991)
Artista de varietats. Arribat a Catalunya (1942) amb la companyia dels Vienesos, triomfà al Paral·lel barceloní i s’hi establí arran de la Segona Guerra Mundial, on muntà diversos espectacles al Teatre Còmic, com és ara Todo por el corazón (1942), Luces de Viena.
Nacionalitzat espanyol el 1949, s’introduí a la televisió, i hi realitzà diversos programes.
Posteriorment, des de la mort d’Arthur Kaps (1974), va dirigir el restaurant i la sala d’espectacles de l’Scala, de Barcelona.
(Barcelona, 1907)
Projecte de reforma urbana de la ciutat, fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 1875 – Givry, Illa de França, 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament.
El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch.
En aquest pla s’estudiava la possibilitat de noves vies (com els passeigs de ronda i marítims, diagonals, etc), de zones enjardinades, de noves vies ferroviàries, de llocs d’esbargiment, de barris obrers, etc.
No ha estat aplicat d’una manera oficial, però ha inspirat una gran part de les reformes urbanes dels últims anys.
(Tarragona, 1907 – segle XX)
Publicista. Fundà a Tarragona l’Agrupació d’Autors Novells (1925) i la revista “El Temps” (1929).
Desvetllà bon nombre d’iniciatives culturals, sobretot pel que fa amb les relacionades amb l’ensenyament de la llengua catalana.
Després col·laborà a algunes publicacions periòdiques.
Dades dels Països Catalans 