(Barcelona, 1907 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Destacà com a aquarel·lista.
Algunes exposicions seves han estat presentades a Amèrica.
Donat i Torralba, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1907
Biadiu i Cuadrench, Ramon
(Súria, Bages, 1907 – Barcelona, 1984)
Documentalista. Pioner del cinema català, fou muntador a la primera època del cinema sonor i iniciador de l’escola de documentalistes de l’etapa republicana.
Realitzà: La ruta de Don Quijote (1934), Un río bien aprovechado (1934), etc.
Bocquet i Bertran, Eduard
(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
Bas i Ferrer, Lluís
(Badalona, Barcelonès, 1907 – segle XX)
Pintor. Ha obtingut diversos premis importants.
Destacà també com a dibuixant i caricaturista.
Aznar i Seseres, Pere
(Roses, Alt Empordà, 14 agost 1907 – Santiago de Xile, Xile, 14 juliol 1999)
Polític. Dependent de comerç, s’afilià al CADCI.
Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI. L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El 1939 s’exilià a Santiago (Xile). Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària general de la Unió de Dones de Catalunya, al Partit Socialista Català. El 1977 deixà la presidència del CADCI, i en fou nomenat president d’honor.
Durant el seu exili participà en les nombroses activitats del Centre Català de Santiago de Xile, fundà l’associació Amics de Catalunya i dirigí la revista “Retorn”.
Monguió i Fonts, Pau
(Tarragona, 1892 – Barcelona, segle XX)
Arquitecte. Fill de Pau Monguió i Segura. Obtingué el títol el 1919. Residí a Barcelona, on ha estat catedràtic de l’Escola d’Arquitectura.
Fou arquitecte municipal de Tortosa i d’Esplugues de Llobregat. Ha publicat articles sobre temes arquitectònics.
El seu germà fou el pintor Josep Monguió i Fonts (Tortosa, Baix Ebre, 1907 – Catalunya, segle XX) Ha obtingut diversos premis, conreant un estil més aviat academicista.
Moner i Basart, Domènec
(Lloret de Mar, Selva, 19 juny 1907 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 març 2003)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera.
Fundà l’any 1926 l’Orfeó Lloretenc. Ha dirigit l’Orfeó Barcelonès i l’Orfeó Pirinenc, de Barcelona.
És autor d’unes quaranta sardanes, d’una gran qualitat musical, com La sardana de Girona (1965) i La devesa de Girona (1967).
Molgosa i Valls, Jaume
(Barcelona, 1841 – Girona, 14 setembre 1907)
Escriptor i director i actor de teatre. Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys (1885), Nihilistes (1887) i Conseqüències de l’Electra (1902), i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Piotiers (1901).
Fou germà seu Josep Oriol Molgosa i Valls (Barcelona, 17 desembre 1844 – 15 abril 1909) Actor i escriptor. Publicà i estrenà obres de teatre, en català i en castellà.
Miró i Pomares, Francesc
(Barcelona, 13 gener 1907 – Taurinyà, Conflent, 1998)
Ceramista i pintor. Al començament conreà l’aquarel·la, i després, a partir del 1954, preferí la ceràmica.
En aquesta especialitat guanyà una medalla d’argent de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de Canes (1954) i una altra d’or a l’Exposició de Brussel·les del 1958.
Miquel i Macaya, Josep
(Valls, Alt Camp, 1907 – Vic, Osona, 23 desembre 1995)
Assagista. Estudià a l’Institut Catòlic de París i a la universitat de Lovaina. Format en el neotomisme sota la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange. Visqué a Vic.
Es dedicà a l’ensenyament i recollí una biblioteca d’uns trenta mil volums, així com un gran arxiu epistolar referent a destacades personalitats intel·lectuals catalanes i estrangeres, sobre algunes de les quals ha publicat diversos opuscles, com: Elogi del bisbe Torras (1952), El Dr. Lluís Carreras, de santa memòria (1955), Introducció a l’estudi de sant Tomàs (1967), Història d’una biblioteca (1967) i El meu P. Xiberta (1968).
Col·laborà a “El Matí”, “Catalunya Social”, “El Pla de Bages”, “Diari de Reus”, “La Cruz” de Tarragona i “Criterion” de la primera època.
Dades dels Països Catalans 