(Barcelona, 9 maig 1898 – Vallvidrera, Barcelona, 17 març 1971)

Metge internista i bibliòfil. Va fer els seus estudis a l’escola de patologia mèdica de l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L’any 1927 va obtenir la càtedra de patologia mèdica de la Facultat de Medicina d’aquesta ciutat; tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània.

Presidí nombrosos congressos i l’Institut Mèdico-farmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1939-58) i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona.

Fundà i dirigí les revistes “Medicina Clínica” i “Revista Española de Reumatismo y Enfermedades Osteroticulares”. Amb l’ajut dels seus col·laboradors va elaborar i dirigir el tractat Patología y Clínica médicas, en sis volums, una de les obres cabdals en aquesta matèria. Fou un extraordinari bibliòfil.