(Súria, Bages, 1907 – Barcelona, 1984)
Documentalista. Pioner del cinema català, fou muntador a la primera època del cinema sonor i iniciador de l’escola de documentalistes de l’etapa republicana.
Realitzà: La ruta de Don Quijote (1934), Un río bien aprovechado (1934), etc.
(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
(Badalona, Barcelonès, 1907 – segle XX)
Pintor. Ha obtingut diversos premis importants.
Destacà també com a dibuixant i caricaturista.
(Roses, Alt Empordà, 14 agost 1907 – Santiago de Xile, Xile, 14 juliol 1999)
Polític. Dependent de comerç, s’afilià al CADCI.
Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI. L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El 1939 s’exilià a Santiago (Xile). Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària general de la Unió de Dones de Catalunya, al Partit Socialista Català. El 1977 deixà la presidència del CADCI, i en fou nomenat president d’honor.
Durant el seu exili participà en les nombroses activitats del Centre Català de Santiago de Xile, fundà l’associació Amics de Catalunya i dirigí la revista “Retorn”.
(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )
Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.
Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.
Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.
L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.
(Barcelona, 26 octubre 1907 – 23 octubre 1971)
Pianista. Néta de Francesc Toldrà.
Estudià a Barcelona i a París, on obtingué èxits remarcables.
(Manises, Horta, 1907 – Barcelona, 1977)
Pintor. Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz. Es formà a Llotja, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia.
Exposà a París (1949) i diverses vegades a Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses col·leccions del país i dels EUA. El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell.
Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració psicològica.
(Barcelona, febrer 1904 – desembre 1907)
Revista mensual d’art. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà un total de 25 números. La seva aparició omplí el buit que havia deixat la revista modernista “Pèl & Ploma”.
Tingué una qualitat i presentació notables. Inseria articles en català i en francès, feia també una edició castellana.
(Manresa, Bages, 1907 – Barcelona, 1982)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on s’establí.
Féu la seva primera exposició individual el 1942. Ha destacat pels seus paisatges i les seves marines.
Ha obtingut diversos premis, com la medalla de l’Exposició Nacional d’Arts Decoratives (1947), la tercera medalla Nacional de Belles Arts (1948), Medalla d’Honor de Manresa (1958), “Citation of Excellence” a Chicago (1960), i d’altres.
Ha dirigit diverses galeries d’art.
(Vilaplana, Baix Camp, 3 febrer 1907 – Reus, Baix Camp, 27 desembre 2001)
Pintor. Destacà per les seves natures mortes i els seus temes florals.
Dades dels Països Catalans 