Arxiu d'etiquetes: 1897

Freixas i Sabater, Pere

2 Respostes

(Capellades, Anoia, 1829 – Barcelona, 1897)

Publicista, polític i escriptor. Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya. Sostingué correspondència amb el general Prim (1858-69). En proclamar-se la I República, refusà un ministeri.

Inventà un sistema perquè els analfabets coneguessin els estats de caixa. Escriví diverses novel·les, un diccionari castellà-francès, el manual El escritor práctico i una Historia de Sabadell.

Fou el pare de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells.

Fontserè i Mestre, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 1829 – 15 maig 1897)

Mestre d’obres. Fill de Josep Fontserè i Domènech. Autor d’un pla urbanístic de parcs i jardins per a la ciutat de Barcelona.

La realització més coneguda i representativa del seu estil és la cascada monumental del parc de la Ciutadella (1888), amb la col·laboració dels escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala.

El conjunt de la seva producció es mou dins l’eclecticisme propi de l’època, però és molt personal en l’aspecte de la decoració (mercat del Born de Barcelona).

Font i Martí, Miquel dels Sants

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 18 setembre 1862 – Barcelona, 1 abril 1929)

Escriptor i metge. Exercí la carrera de medicina a l’Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909.

De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista “Reus artístic” (1887). Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.

Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.

Fou germà seu Josep Font i Martí  (Reus, Baix Camp, 1847 – Madrid, 19 febrer 1897)  Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid.

Folch i Folch, Josep

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 22 gener 1897 – 8 febrer 1985)

Polític i agricultor. Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República.

Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya (1932) per al parlament català, del qual fou secretari el 1938.

Residí, exiliat, a Mèxic. Tornà a Montblanc cap al 1977.

Fleta, Miguel

1 Resposta

(Albalat de Cinca, Aragó, 1 desembre 1897 – A Corunya, Galícia, 29 maig 1938)

Tenor. El seu nom real era Miguel Burro Fleta. Va estudiar al Conservatori municipal de Barcelona i va ampliar estudis a Itàlia.

Es va presentar a Barcelona (1925) amb l’obra Carmen, de Bizet.

Fleta, Ignasi

Deixa un comentari

(Huesa del Común, Terol, Aragó, 1897 – Barcelona, 1977)

Constructor d’instruments musicals. Deixeble de Philippe Le Duc, s’establí a Barcelona el 1927.

Fabricà violins, violoncels i guitarres d’una extraordinària qualitat i construí instruments de corda segons models antics o interpretant representacions iconogràfiques.

Farré i Moregó, Josep Maria

Deixa un comentari

(Lleida, 9 febrer 1897 – Barcelona, 10 febrer 1983)

Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista.

Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (novembre 1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933).

El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l’actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa.

Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972.

Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig 1936).

Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 28 gener 1811 – Barcelona, 30 agost 1897)

Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona.

L’any 1858 fundà la revista “La Notaría”. Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona.

És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880).

Féu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documents notarials.

Dedicat també a les ciències naturals, a la literatura i a la música, va escriure La combustión espontánea del cuerpo humano, La visión y los efectos del estereoscopio, Discurso sobre el arte musical español, etc.

Espinal i Armengol, Marià Antoni

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 30 octubre 1897 – Cunit, Baix Penedès, 15 agost 1974)

Pintor i col·leccionista. Estudià a l’acadèmia de Tomàs Moragas i a la de Francesc Galí.

Exposà per primera vegada el 1917, i després es traslladà a París, on es familiaritzà amb els corrents postimpressionistes.

De tornada a Barcelona, ingressà a l’Agrupació Courbet (1918), que s’acabava de fundar.

Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, Joaquim

1 Resposta

(Madrid, 23 juny 1858 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 14 setembre 1897)

Advocat i enginyer agrònom. Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell. Fill de Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai.

Com a diputat a les corts per Olot (1883-95), defensà el proteccionisme. El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç.

Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid.