Arxiu d'etiquetes: 1897

Gol i Creus, Josep Maria

(Barcelona, 1897 – 1980)

Pintor, esmaltador de vidre i ceramista. Format a l’Escola de Belles Arts i de Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Pau Gargallo.

Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922. El 1926 ja guanyà una medalla d’Or a l’Exposició Nacional per les obres de vidre esmaltat que hi presentà.

Amb Llorenç Artigas féu ceràmica a París (1930) i exposà al Salon des Indépendents.

De tornada a Barcelona (1940), conreà principalment la pintura, sense, però, abandonar l’esmalt. Obtingué un gran èxit a l’exposició que féu a Londres el 1929.

Godó i Pié, Carles

(Igualada, Anoia, 20 juny 1834 – Teià, Maresme, 9 juliol 1897)

Industrial. Fill de Ramon Godó i Llucià i germà de Bartomeu, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc després es traslladaren a Bilbao, on establiren una casa de comissió.

Arran de la guerra civil carlina, tornaren a Barcelona i n’hi crearen una de similar. Després, amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898.

Membre del partit liberal de Sagasta, fou alcalde d’Igualada i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Fou el pare de Ramon Godó i Lallana.

Goberna i Massaguer, Antoni

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1828 – Barcelona, 1897)

Religiós jesuïta. Impulsà la fundació del col·legi del Sagrat Cor de Barcelona en 1897.

Excel·lí per les seves múltiples activitats en altres establiments de la Companyia de Jesús.

Gelabert i Crosa, Joan

(Palamós, Baix Empordà, 1897 – Molinos, Pallars Jussà, 1979)

Mestre i escriptor. Practicà el magisteri i el compaginà amb les afeccions literàries.

Destacà en el conreu de la poesia i la redacció de texts gramaticals: Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic (1931), Poemes de vida senzilla (1977), Els pronoms febles (1979), etc.

Gelabert i Buxó, Alfons

(Perpinyà, 19 desembre 1828 – Girona, 1897)

Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra.

Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d’importància, com el de president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l’Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França (1885-97).

Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.

Garriga i Nogués, Manuel

(Barcelona, 1829 – 1897)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Pere.

El 1862, amb el seu germà Pere, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.

A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del seu fill, Rupert Garriga i Miranda.

García del Cid Arias, Francisco

(Màlaga, Andalusia, 22 setembre 1897 – Barcelona, 21 octubre 1965)

Científic. Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’estat espanyol.

Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia (1930), fou catedràtic de zoologia d’aquesta universitat des del 1942. El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del CSIC.

El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps (1951) l’Institut d’Investigacions Pesqueres (IIP).

El primer vaixell oceanogràfic de l’IIP, construït a Tarragona el 1977, duu el seu nom.

Freixas i Sabater, Pere

(Capellades, Anoia, 1829 – Barcelona, 1897)

Publicista, polític i escriptor. Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya. Sostingué correspondència amb el general Prim (1858-69). En proclamar-se la I República, refusà un ministeri.

Inventà un sistema perquè els analfabets coneguessin els estats de caixa. Escriví diverses novel·les, un diccionari castellà-francès, el manual El escritor práctico i una Historia de Sabadell.

Fou el pare de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells.

Fontserè i Mestre, Josep

(Barcelona, 1829 – 15 maig 1897)

Mestre d’obres. Fill de Josep Fontserè i DomènechAutor d’un pla urbanístic de parcs i jardins per a la ciutat de Barcelona.

La realització més coneguda i representativa del seu estil és la cascada monumental del parc de la Ciutadella (1888), amb la col·laboració dels escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala.

El conjunt de la seva producció es mou dins l’eclecticisme propi de l’època, però és molt personal en l’aspecte de la decoració (mercat del Born de Barcelona).

Font i Martí, Miquel dels Sants

(Reus, Baix Camp, 18 setembre 1862 – Barcelona, 1 abril 1929)

Escriptor i metge. Exercí la carrera de medicina a l’Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909.

De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista “Reus artístic” (1887). Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.

Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.

Fou germà seu Josep Font i Martí  (Reus, Baix Camp, 1847 – Madrid, 19 febrer 1897)  Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid.