(Barcelona, 1897 – 1961)
Actor i director escènic. Actuà intensament al teatre català.
Clapera, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1897
Cervera i Cervera, Jacint Maria
(Pedralba, Serrans, 12 octubre 1827 – Palma de Mallorca, 14 novembre 1897)
Prelat. Fou professor dels seminaris de València i de Toledo, i ardiaca de Mondoñedo (Galícia) i també de Toledo. Durant un temps residí a Amèrica.
De tornada fou arxipreste a Saragossa, d’on fou nomenat (1881) bisbe auxiliar de la mateixa seu. Més tard fou bisbe de Tenerife.
El 1885 fou nomenat bisbe de Mallorca, dignitat que exercí fins a la seva mort.
Blanc, Joan-Climent
(Perpinyà, 1 octubre 1897 – París, França, 21 desembre 1982)
Militar de l’exèrcit francès. Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial (1916). El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sots-cap d’estat major general.
Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny (1944) i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi. Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental (1944).
El 1949 fou cap d’estat major de l’exèrcit francès. El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles.
Barber i Bas, Francesc
(València, 1864 – 1897)
Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l’època, com “La Correspondencia de Valencia”, i fundà “La Correspondencia Alicantina”.
La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València.
Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc.
Ballesteros i Meseguer, Josep Maria
(Oriola, Baix Segura, 20 novembre 1897 – 24 juny 1939)
Escriptor. Era metge. El 1928 hagué d’abandonar la professió a causa de la tuberculosi que patia. Des d’aleshores visqué generalment retirat a Aigües de Busot (Alacantí).
És autor de les obres següents: Las huellas, novel·la (1929), Oriolanas (Cuadros y costumbres de mi tierra) (1930), Mis crónicas, recull d’articles (1932) i Naranjos y limoneros, novel·la (1934).
Asenjo i Arozarena, Sal·lustià
(Pamplona, Navarra, 1834 – València, 7 desembre 1897)
Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia.
Per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala.
Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.
Aparici i Pascual, Juli
(Russafa, València, 1 novembre 1865 – València, 30 maig 1897)
Torero. Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo. Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent.
Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una notable popularitat, sobretot al País Valencià. Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil.
Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899.
Almela i Llonet, Joan Antoni
(València, 18 maig 1810 – 24 febrer 1897)
Escriptor romàntic. D’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro. Com a periodista col·laborà a “El Liceo Valenciano” i a revistes de Madrid. S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença.
D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de sant Vicent Ferrer.
Jordà i Valls, Pere
(Barcelona, 8 maig 1897 – 12 gener 1976)
Músic. Autor de cançons i de sardanes, i d’obres instrumentals i corals.
Ha harmonitzat nombroses cançons tradicionals.
Gil i Serrat, Pau
(Barcelona, segle XIX – París, França, 1897)
Banquer. Resident a París, el 1892 disposà en el seu testament la construcció a Barcelona de l’Hospital de Sant Pau.
Dades dels Països Catalans 