Arxiu d'etiquetes: 1897

Blanc, Joan-Climent

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1 octubre 1897 – París, França, 21 desembre 1982)

Militar de l’exèrcit francès. Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial (1916). El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sots-cap d’estat major general.

Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny (1944) i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi. Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental (1944).

El 1949 fou cap d’estat major de l’exèrcit francès. El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles.

Barber i Bas, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1864 – 1897)

Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l’època, com “La Correspondencia de Valencia”, i fundà “La Correspondencia Alicantina”.

La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València.

Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc.

Ballesteros i Meseguer, Josep Maria

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 20 novembre 1897 – 24 juny 1939)

Escriptor. Era metge. El 1928 hagué d’abandonar la professió a causa de la tuberculosi que patia. Des d’aleshores visqué generalment retirat a Aigües de Busot (Alacantí).

És autor de les obres següents: Las huellas, novel·la (1929), Oriolanas (Cuadros y costumbres de mi tierra) (1930), Mis crónicas, recull d’articles (1932) i Naranjos y limoneros, novel·la (1934).

Asenjo i Arozarena, Sal·lustià

1 Resposta

(Pamplona, Navarra, 1834 – València, 7 desembre 1897)

Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.

Conreà la pintura d’història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia.

Per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala.

Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.

Aparici i Pascual, Juli

Deixa un comentari

(Russafa, València, 1 novembre 1865 – València, 30 maig 1897)

Torero. Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo. Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent.

Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una notable popularitat, sobretot al País Valencià. Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil.

Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899.

Almela i Llonet, Joan Antoni

1 Resposta

(València, 18 maig 1810 – 24 febrer 1897)

Escriptor romàntic. D’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro. Com a periodista col·laborà a “El Liceo Valenciano” i a revistes de Madrid. S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença.

D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de sant Vicent Ferrer.

Jordà i Valls, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1897 – 12 gener 1976)

Músic. Autor de cançons i de sardanes, i d’obres instrumentals i corals.

Ha harmonitzat nombroses cançons tradicionals.

Gil i Serrat, Pau

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – París, França, 1897)

Banquer. Resident a París, el 1892 disposà en el seu testament la construcció a Barcelona de l’Hospital de Sant Pau.

Franco i Salinas, Lluís

Deixa un comentari

(València, 19 març 1850 – Barcelona, 26 maig 1897)

Pintor i aquarel·lista. Estudià a València i a Madrid, deixeble de Bernat Ferrandis. Estigué a Madrid, París i s’instal·là a Barcelona, on fou catedràtic a l’Escola de Llotja.

Excel·lí com a retratista i en la pintura de gènere: El correu fraudulent i Un bateig (1871) i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els cap de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València.

Per encàrrec d’Alfons XII de Borbó pintà Revista militar a Madrid el 1876, destinada al príncep de Gal·les.

Domènech i Oriol, Anselm

Deixa un comentari

(Tarragona, 1897 – Barcelona, 1970)

Pintor. Deixeble d’Aureli Tolosa. Fou cap de decoració d’Orphea Films.

És conegut sobretot per les decoracions murals que féu a Barcelona, Tarragona, Lleida, Manresa, etc.