(Reus, Baix Camp, 28 febrer 1824 – Madrid, juny 1894)
Escriptor. Autor de diversos escrits sobre dret administratiu, tots ells molt difosos i sovint reeditats.
Freixa i Rabassó, Eusebi
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1894
Fernández de Soto i Llasat -germans-
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
Farró i Llorella, Pere
(Sarrià de Ter, Gironès, 25 novembre 1894 – Barcelona, 22 gener 1920)
Pintor. Autodidacte. Amb altres fundà l’Agrupació d’Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l’home fort.
Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Muttermilch. Morí tuberculós.
Euras, Salvador
(el Vendrell, Baix Penedès, 1894 – Catalunya, segle XX)
Escriptor i advocat. Ha col·laborat a la “Revista Jurídica de Catalunya”.
És autor del recull Volatines (1962).
Duran i de Duran, Enric de
(Barcelona, 1840 – 1 juny 1894)
Alcalde de Barcelona (1879-81). Fou un dels qui treballaren per la restauració monàrquica.
Costa i Colomer, Fermí
(Flaçà, Gironès, 1806 – Tortosa, Baix Ebre, 1894)
Jesuïta. Fou rector del noviciat de Veruela (Aragó), del Col·legi Màxim de Tortosa i del seminari de Barcelona.
Assistí com a teòleg al Concili Vaticà.
Comas -varis bio-
Alfons Comas (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.
Bernat Comas (Catalunya, segle XVIII) Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.
Vicent Comas (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1894) Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S’ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l’hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.
Coll i Gorina, Ramon
(Terrassa, Vallès Occidental, 21 febrer 1861 – 20 desembre 1894)
Escriptor. Col·laborà amb treballs humorístics en diverses publicacions.
Escriví per al teatre algunes obres còmiques: Remei de gelosia (1881), Els amors d’un guerrero (1882), Qüestió de faldilles (1883), etc.
Carceller i Núñez, Andreu
(València, 1894 – Barcelona, 1969)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.
Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.
Buenaventura i Ricart, Francesc
(Santa Eulàlia de Vilapicina, Barcelona, 1894 – Barcelona, segle XX)
Escriptor. Ha estrenat i publicat els drames La fúria (1932) i Foc a la platja (1955), i les comèdies Els fills de tothom (1934) i La masia dels miracles (1955).
Dades dels Països Catalans 