Arxiu d'etiquetes: 1892

Casas i Galobardes, Gabriel

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 desembre 1892 – 14 novembre 1973)

Fotògraf. Deixeble a Barcelona de Rafael Areñas, col·laborà a “L’Esport Català”, “La Vanguardia”, “La Veu de Catalunya”, “D’ací i d’allà”, etc.

Fou fotògraf oficial de l’Exposició Internacional del 1929, i de la Generalitat de Catalunya.

Consagrat al fotomuntatge, féu molts cartells de propaganda política per la qual cosa fou jutjat acabada la guerra civil. Posteriorment es dedicà a la fotografia industrial.

El seu arxiu fou donat a l’Institut Fotogràfic de Catalunya.

Casanova i Danés, Ramon

Deixa un comentari

(Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968)

Enginyer i polític. Pertanyent a la darrera família de fargaires. Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18).

El 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions; la seva concepció i les seves dimensions són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes (1944).

Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i “La Publicitat” i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern.

Fou membre fundador d’Acció Catalana i organitzador del primer aplec d’aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants.

Campanyà i Mas, Camil

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1892 – Belloy-en-Santerre, França, 4 juliol 1916)

Polític. Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona, i col·laborà als periòdics “La Tralla” i “La Nació”.

Perseguit per les seves activitats polítiques, hagué d’exiliar-se i passà a Santiago de Cuba, on col·laborà amb el grup que editava el periòdic “Fora Grillons”.

Tornat a Catalunya en esclatar la Primera Guerra Mundial es declarà en favor de Sèrvia i dels aliats. Des de la Joventut Catalanista organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats.

A la fi del 1915, després de les accions de l’Artois i de la Campanya, on moriren nombrosos catalans, ell mateix s’enrolà com a voluntari.

Al front, on morí, fundà el periòdic “La Trinxera Catalana”.

Campà i Porta, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 3 abril 1838 – Barcelona, 10 febrer 1892)

Ginecòleg. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid (1862).

Fou catedràtic d’obstetrícia (1872) i degà (1882) de la facultat de Medicina de la Universitat de València. El 1889 es traslladà a la de Barcelona.

Col·laborà a “El Compilador Médico” (1865) i fundà i dirigí “La Crónica Médica”. Publicà diversos tractats i manuals sobre obstetrícia.

Camós i Cabruja, Lluís

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 17 abril 1892 – Barcelona, 22 novembre 1952)

Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados.

El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934).

Lluís Bracons i Sunyer

Bracons i Sunyer, Lluís

2 Respostes

(Manlleu, Osona, 8 gener 1892 – París, França, 27 juliol 1961)

Gravador i lacador. Les primeres obres que hom li coneix són ex-libris.

A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior dels Bells Oficis.

L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi. Moltes de les seves obres (capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc) foren realitzades sobre dissenys de Francesc d’Assís Galí.

Al final de la dècada del 1920 es relacionà amb Suzanne Duplessis i, després d’una estada a Mallorca, s’establiren a París (1937), on dugueren a terme una important tasca com a gravadors.

El taller Bracons-Duplessis fou freqüentat per artistes com J. Cocteau, Foujita, Antoni Clavé, Salvador Dalí o Joan Barbarà.

Bofarull i de Sartorio, Manuel de

6 Respostes

(Barcelona, 1816 – 26 novembre 1892)

Arxiver i historiador. Fill de Pròsper de Bofarull i Mascaró, al qual succeí (1849) en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià als Estudis Generals de Barcelona.

Des del 1860 prosseguí la publicació iniciada pel seu pare de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Vocal de la Comissió de Monuments històrics i artístics, incorporà a l’arxiu 6.506 volums procedents de les biblioteques dels convents i monestirs suprimits.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1844). Dirigí també les obres de conservació del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciades el 1850.

Publicà, entre altres treballs, Documentos inéditos relativos a la historia del virreinato de San Francisco de Borja en Cataluña i Les funeràries dels reis d’Aragó (1886), i deixà inèdita una monografia sobre Montblanc, una biografia sobre Mossèn Borra, una història de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i un estudi sobre els jueus en els territoris de la corona catalano-aragonesa.

Fou el pare de Carles i de Francesc de Bofarull i Sans.

Bocabella i Verdaguer, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 setembre 1815 – Barcelona, 24 abril 1892)

Llibreter. Propietari de l’antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d’un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana.

Fundà l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista “El propagador de la devoción a San José” (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents.

Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família.

Bertrana i Salazar, Aurora

1 Resposta

(Girona, 29 octubre 1892 – Berga, Berguedà, 3 setembre 1974)

Escriptora. Filla de Prudenci Bertrana i Comte, que col·laborà en la seva primera novel·la (L’illa perduda, 1935) i el qual ella biografià (Una vida, 1965).

La seva narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus viatges en les narracions de Paradisos oceànics (1930), Peikea (1934), El Marroc sensual i fanàtic (1936) i en les novel·les Edelweis (1937) i Ariatea (1960); l’afecte als animals en els contes d’Ovidi (1965); l’interès per l’infància en les novel·les Camins de somni (1955) i La nimfa d’argila (1959); la Segona Guerra Mundial en Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la problemàtica matrimonial en Fracàs (1966); i el turisme en Vent de grop (1967).

Publicà dues obres autobiogràfiques: Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).

Bertran i Pijoan, Lluís

3 Respostes

(la Canonja, Tarragonès, 1892 – Barcelona, 1959)

Poeta i bibliògraf. Començà els estudis eclesiàstics a la Universitat Pontificia de Tarragona i els prosseguí a Roma.

Sense acabar-los, tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona; fou redactor de “La Veu de Catalunya”, director d’“El Borinot” i secretari general de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Entre les seves obres: En el llindar de l’art (poesies), Franciscàlies (prosa) i l’assaig Premsa de Catalunya (1931).

Després de la guerra civil, col·laborà a “Solidaridad Nacional”.